El traç de la precarietat - Diari de Barcelona
A FONS
El traç de la precarietat
El baix reconeixement social de la il·lustració dificulta els joves poder fer-se un lloc al sector
La crisi de la Covid-19 ha afectat greument el sector de la il·lustració. Així ho mostra un estudi fet per la Federació d’Associacions d’Il·lustradors/es Professionals (FADIP) de l’estat espanyol durant el confinament. La cancel·lació d’esdeveniments i fires, el tancament de llibreries i espais de creació i difusió de la il·lustració s’ha traduït en la paralització de l’entrada de nous projectes i impagaments.
L’aturada de l’activitat a editorials o agències també ha afectat els encàrrecs, que en molts casos s’han cancel·lat o posposat. D'altra banda, feines que habitualment també exerceixen els professionals del sector, com ara la docència o les exposicions i conferències, també s'han vist afectades per la crisi de la Covid-19.
Però la pandèmia tan sols empitjora la precarietat prèvia. El 75 % dels enquestats per la FADIP reconeix que es trobava en una situació econòmica delicada abans del confinament. El 2019, al voltant del 60 % dels il·lustradors i il·lustradores va guanyar menys de 1.000 euros al mes.
El·laboració pròpia a partir d'un informe de l'Associació Professional d'il·lustradors de Catalunya (APIC) de 2016.
Començar des de zero gràcies al confinament
Miquel Moragas (@moragas_miquel) és un il·lustrador de 29 anys que després de gairebé una dècada compaginant la seva passió per dibuixar amb altres feines per poder “pagar les factures” ha decidit durant aquesta quarantena reprendre novament el seu projecte personal i dedicar-se al 100 % a la il·lustració adreçada a un públic infantil.
Després de donar-li moltes voltes, en Miquel ha pres la decisió de demanar una excedència per voluntat pròpia a la seva feina i apostar per allò que realment l’omple, malgrat la inestabilitat de la professió. “La gent no pagarà segons quins preus per decorar la seva habitació. Hi ha una competència ferotge amb grans multinacionals que posen làmines a un preu irrisori pel qual nosaltres no podem sobreviure”, afirma Moragas.
Per poder viure de la il·lustració, explica Miquel, “has de tenir un nom i entrar en un circuit que ja no et faci dependre tant dels encàrrecs esporàdics que vas rebent”. “La diferència és quan arribes al cim, les empreses contacten amb tu, en lloc de tu contactar-les a elles”, com és el cas d’il·lustradors que ja tenen una marca personal creada com Flavita Banana amb unes il·lustracions carregades de crítica àcida social o en Joan Turu, que ha sabut canalitzar uns valors indispensables i plasmar-los en el seu traç característic.
En Miquel va estudiar il·lustració i disseny i reconeix que és temptador tirar la tovallola quan veus que no tens una feina constant per mantenir-te i pagar el lloguer del teu pis, però assegura que “els diners no han de privar-nos de fer allò que volem”. Una muntanya russa emocional amb alts i baixos durant el confinament que ha provocat que en Miquel ho aposti tot per aquesta professió, aprofitant que la gent estava tancada i les xarxes podien aportar-li més visibilitat.
“Des que acabes d’estudiar has de fixar uns preus estables en relació amb l’esforç que et suposa, no s’ha de dubtar de la feina que fas i de valorar-la”, assegura Moragas. L’il·lustrador també reconeix que “inconscientment, des del gremi també ens acollim als tòpics i sembla que ens posem traves a nosaltres mateixos i ens fuetegem, però cal ser positiu i no col·lapsar-se, ja que sempre ens hi trobarem obstacles pel camí”.
Un menyspreu constant al rigor de la professió
Paula Rioja (@prv.art) de 23 anys està cursant un Cicle Superior d’Il·lustració, malgrat que professionalment és infermera veterinària, però no exerceix. Des de petita sempre recorda haver dibuixat i pintat, gràcies, en gran part, a la vena artística que li ve de família, especialment del seu avi que era pintor.
“Vaig decidir donar-li l’oportunitat a la il·lustració, encara que sé que és un món complicat per trobar un tracte just a l’hora que la gent valori la teva feina”, explica. Sovint em diuen: “Per què és tan car si això ho puc fer en un moment?”. Creu que és una falta de respecte recurrent i no entén per què sempre s’ha de posar en dubte la professionalitat dels il·lustradors.
"Opiniones de mierda (I)", il·lustració de Paula Rioja
Tampoc creu que hi hagi consciència del cost que suposa tot el material, a més del procés creatiu i personalitzat que ofereixen. Apunta que hi ha una diferència abismal entre els professionals que ja s’han fet un nom amb la gent que està començant que han de lidiar diàriament amb el regateig dels preus que fixen: “si em regateges, m’estàs regatejant els meus recursos per mantenir-me”, raona de manera contundent.
Aquesta inestabilitat econòmica li genera una gran preocupació a la Paula, que veu un futur laboral complicat, però alhora preveu un bri d’esperança, ja que cada cop hi ha una xarxa de conscienciació més gran al gremi per demostrar que l’art no és un sobresou, sinó que és una prioritat. També afirma que s’ha de rebaixar la competitivitat del sector, ja que il·lustradors amb més anys de trajectòria, de vegades, es dediquen a criticar la feina de les noves generacions que fugen d’un estil clàssic i els experimentats ho veuen com una involució, un retrocés cap a un estil infantil, menyspreant la nostra capacitat artística.
Anhels de futur i inspiració
Irene Castillo (@cahusart) té 22 anys i estudia Conservació i Restauració a la Facultat de Belles Arts. Gran part de la seva família es dedica a l’art i això ha fet que el reconegui com qualsevol altra feina. Va ser a partir dels 14 anys quan va començar a dibuixar a casa rutinàriament i va decidir que volia dirigir els seus estudis cap al món artístic, però sense saber ben bé en quin àmbit.
Ha estat fa poc quan s'ha adonat que el que realment l’interessa és la il·lustració, i així el setembre del curs vinent començarà un curs. "Seria increïble il·lustrar llibres, música i fins i tot cartells per pel·lícules o sèries.", diu Irene. Explica que el que més li agrada de la il·lustració és que a partir d’un dibuix creat des de zero pot expressar un estat d’ànim o transmetre un missatge.
Il·lustracions digitals d'Irene Castillo
En el seu cas, explica que sempre ha tingut suport per part de la família o els amics, tot i que recorda que en començar el batxillerat —el primer moment en què s’ha de decidir un camí— sentia comentaris del tipus “l’artístic és l'itinerari més fàcil” o “es tria quan no vols fer matemàtiques”. Uns comentaris típics i aparentment innocents, però que transmeten la poca valoració de l’art per part de la societat. “No es valora una cosa que tots toquem cada dia, ja sigui quan escoltem una cançó, quan veiem una sèrie, quan llegim un llibre o comprem un quadre per penjar a casa”.
Irene defensa que estudiar Belles Arts no és cap afició i que requereix capacitat d’estudi, com en altres carreres com Dret o Economia, i també “certa sensibilitat” que no està a l’abast de tothom. De fet, la Paula Rioja també s’ha trobat amb el problema del regateig quan ha intentat vendre una creació. “A ningú se li ocorreria regatejar unes sabates de Zara”, assenyala. Per altra banda, destaca que també hi ha persones que valoren la creativitat. “Em motiva molt quan algú valora tot el temps i l’esforç que he dedicat a dibuixar fins a fer-ho com ho faig ara", afirma Irene.
Quan aconsegueix vendre il·lustracions de tant en tant ho fa a través d’Instagram. Explica que resulta molt complicat “pujar de nivell” a les xarxes socials i aconseguir que les obres arribin a més gent. “Es valora més una selfie que no pas alguna cosa relacionada amb l’art”.
