Els conductors de transport sanitari de Catalunya tornen a fer vaga. Les primeres mobilitzacions reivindicatives, convocades per CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT, van començar divendres dia 9 d’octubre i divendres dia 16. Consecutivament, aquest mateix divendres tindrà lloc la tercera tongada de protestes. Concentraran els seus vehicles davant la seu central del Servei Català de la Salut (CatSalut) a Barcelona, a la Travessera de les Corts, coincidint amb els diferents torns per dinar. Durant aquests torns, d’una hora, els professionals del transport sanitari, tot i no estar a disposició de les seves empreses, estan obligats a romandre amb els seus vehicles a la via pública. 

L'aturada afecta aproximadament uns 5.000 professionals del sector, tant del transport sanitari urgent com del no urgent. Segons CCOO, la vaga pretén aturar l'aplicació de la "retallada salarial" anunciada per part de la patronal ACEA en el concepte "a compte de conveni" a partir de la nòmina del setembre i aconseguir un pla d'equiparació dels treballadors amb les condicions del conveni col·lectiu del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). El Col·lectiu Ronda ha afegit que la Generalitat i la patronal han incomplert els acords del 2019 per revertir les retallades del 3,5 % que el sector patia des del 2013.

La motivació que va iniciar les reivindicacions

El 2019, els sindicats, la patronal i el Departament de Salut van signar un acord pel qual restituïen al personal dedicat al transport sanitari el nivell salarial anterior a la retallada del 3,5 % que es va aplicar el 2013. L'acord va servir per desconvocar una vaga prevista en aquell moment, però, un any després, els professionals tornen a enfrontar-se a una nova retallada salarial que encara no ha estat quantificada.

Transcorregut només un any de la signatura d’aquell acord i la consegüent desconvocatòria de la vaga anunciada, ACEA anuncia una nova retallada salarial que es traslladarà a la retribució de les plantilles de les empreses contractades per la Generalitat per realitzar les funcions de transport sanitari. Una rebaixa que els sindicats denuncien d'imposar-se en plena situació de crisi sanitària a conseqüència de la pandèmia de la covid-19 i representa l’incompliment per part de la Generalitat i l’organització patronal dels acords assolits al setembre de 2019 per revertir les retallades salarials que el sector patia des de l’any 2013.

El Bruno (nom fictici), qui prefereix no revelar la seva identitat, explica la seva experiència a Diari de Barcelona com a Tècnic d’Emergències Sanitàries al transport sanitari urgent contractat per l’empresa privada Falck VL, subcontractada pel Sistema d’Emergències Mèdiques: “CatSalut no està assumint el percentatge que va dir que assumiria i des de la nòmina de setembre estem cobrant menys del que ens tocaria. Aquest percentatge que no ha estat pagant CatSalut i que hem estat cobrant des del gener fins a l’agost, com l’han assumit les empreses privades, en la nòmina del setembre vam patir una retallada no només del que tocava en aquell mes, sinó de l’acumulat des del gener fins a l’agost”. 

L’altre punt de la queixa és l’equiparació del conveni amb el de l’empresa del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). “Si fem la mateixa feina, hem de tenir el mateix sou i les mateixes condicions”, recalca el Bruno. 

“Nosaltres ara mateix tenim un conveni que no és de sanitat, sinó de transport. Ens consideren transportistes i, com a tal, tenim un conveni de transport de carreteres. Sembla que se’ls oblida que nosaltres no portem paquets, sinó persones malaltes"

“Nosaltres ara mateix tenim un conveni que no és de sanitat sinó de transport. Ens consideren transportistes i, com a tal, tenim un conveni de transport de carreteres. Sembla que se’ls oblida que nosaltres no portem camions, sinó ambulàncies. No transportem paquets, sinó persones malaltes”. 

També demanen l’equiparació pel que fa a cotitzacions a la seguretat social, no només pel sou sinó també per les baixes mèdiques. “Actualment, si hem d’agafar una baixa per contingència comuna cobrem el 60 % del sou. Només el 60 %. I si tenim sort i ens conta com a accident laboral, cobrem el 75 %”, explica el Bruno, comparant les condicions del personal contractat pel SEM, que cobren “el 100 %” tant sigui per accident laboral com per contingència comuna. 

Al seu torn, també reclamen que tot el transport sanitari de Catalunya sigui “100 %” públic. “El que tenim ara són moltes empreses pirates que s’omplen les butxaques de diners públics. Quan es privatitza un sector totes les empreses busquen els seus beneficis. Perquè les empreses tinguin beneficis això ve a força de fer retallades als treballadors”. 

Arran de la covid-19, també demanen més mesures de prevenció. Tal com explica en Bruno, quan va començar la pandèmia es van trobar sense cap tipus de material. El poc que tenien, l’havien de reutilitzar i han estat molt de temps sota una “precarietat laboral exagerada”.

“Hem arribat a treballar, en comptes de bates adequades amb el seu certificat, amb bates confeccionades per propis familiars que simplement eren bosses d’escombraries"

“Hem arribat a treballar, en comptes de bates adequades amb el seu certificat, amb bates confeccionades per propis familiars que simplement eren bosses d’escombraries. Òbviament això ho havíem de reutilitzar perquè ningú més ens proporcionava material”.

Les coses han anat millorant, però, no obstant això, en Bruno denuncia que amb altres segueixen totalment igual com en el cas de les mascaretes. “Tothom sap que la durabilitat d'una una mascareta quirúrgica és d'entre quatre i sis hores depenent del fabricant. A nosaltres, l’empresa ens proporciona una mascareta quirúrgica per una guàrdia de 24 hores”. O, per exemple, amb les mascaretes FFP2, que també segons fabricant, la seva durabilitat són de sis a vuit hores. A nosaltres ens donen una mascareta FFP2 per dues guàrdies de 24 hores”. 

Reclamen també que se’ls faci proves PCR, ja que estan constantment fent serveis amb “pacients que són confirmats de positius” i amb molts que tenen una “clínica similar i compatible”. “Estem exposats a cada guàrdia i, entre la precarietat amb els EPIS i que no s’ha fet a cap treballador cap prova PCR, som vectors que podem contagiar tant a familiars com a amics”, diu en Bruno, i afegeix que des del principi els van posar “l’excusa” que per ser empreses privades no podien comprar material. Les empreses públiques eren les que podien disposar d’aquest material. “Al poc personal que està contractat directament pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) no els faltava de res, tots els treballadors que estem per empreses privades, que som aproximadament un 80 %, hem estat sense i encara seguim sense rebre res. 

En Bruno també explica que dies abans de l’inici de la vaga, va haver-hi una reunió entre els sindicants convocants, ACEA (Associació Catalana d’Empresaris d’Ambulàncies), el SEM i CatSalut. Aquests dos últims no es van presentar i van al·legar el següent en l’informe de l’acte al Tribunal Laboral de Catalunya: "el Servei Català de la Salut i el Sistema d’Emergències Mèdiques S.A. no tenen capacitat negociadora en aquest conflicte, ja que no és part empresarial afectada de la citada convocatòria de vaga, per tant, no existeix cap vinculació o relació laboral entre el SEM o CatSalut i els treballadors que formen part de les empreses afectades i representades per la patronal del sector del transport sanitari (ACEA)". “Amb aquest comunicat, un cop més, s’intenten desvincular completament de nosaltres i manifesten que no tenen cap mena de relació quan, tant a la roba que portem com a les ambulàncies, hi ha el logotip d’Emergències Mèdiques i el de CatSalut. A nosaltres la feina ens la passen els gestors i tot està coordinat pel mateix SEM des de la base que tenen a Hospitalet de Llobregat”. 

Segons en Bruno això succeeix perquè “qui està al Departament de Salut és Esquerra Republicana, que mai ha volgut un servei públic quant al transport sanitari i, un cop més, queda clar que no els interessa. Tenen els seus motius i els seus beneficis per no voler-ho. Mentre no canviï seguirem així, un servei públic que està privatitzat i que les diferències d’un i altre doncs cada cop són més agreujades”. Fins ara, les mobilitzacions seguiran en peu perquè “no hi ha hagut cap canvi des que es va iniciar la vaga”. En Bruno opina que segurament “durarà setmanes” i espera que la situació no canviï “fins que no obtinguem el que reclamem”.