La pandèmia ha multiplicat els casos de trastorns de la conducta alimentària (TCA), sobretot en els adolescents, i ha evidenciat una falta de recursos en la sanitat pública per atendre aquests problemes específics de salut mental.

Segons dades de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), el 2020 van atendre 598 famílies afectades, quan en tot el 2019 el nombre d'atencions va ser de 291, gairebé la meitat, mentre que també es van multiplicar per dos les trucades telefòniques demanant informació, de 556 el 2019 a 1.096 el 2020.

Els correus electrònics sol·licitant informació a l'associació van passar de 410 el 2019 a 2.717 l'any passat, un creixement exponencial que les psicòlogues de l'associació expliquen per l'efecte del confinament de la pandèmia.

Fonts de l'associació han explicat a Efe que el confinament va fer que afloressin molts casos que estaven amagats i que pares i mares van descobrir comportaments anòmals en l'alimentació dels seus fills o filles.

Els TCA també s'han vist incrementats per la restricció de les relacions socials entre els joves i l'augment de l'ús de les xarxes socials i internet, que, segons l'associació, "fan molt mal fomentant models de bellesa que condueixen a aquests trastorns", darrere dels quals sovint s'amaguen "problemes d'autoestima".

"El problema és que no hi ha recursos, la sanitat pública no està preparada per atendre tants casos de salut mental", segons una portaveu de l'ACAB, associació que prepara per al proper 14 d'abril la presentació d'un Pla de Prevenció de les TCA amb el qual també vol conscienciar l'administració de la necessitat d'incrementar els recursos.

Desemparades per la falta de respostes: el testimoni de Núria Busquet

L'ACAB està fent un seguiment del cas de la filla de 13 anys de Núria Busquet Molist, una veïna de Cardedeu (Vallès Oriental), que va descobrir el passat mes d'agost un TCA en la seva filla, que va deixar de menjar i que ara pesa amb prou feines 34 quilos.

Busquet ha denunciat el seu cas amb detall a les xarxes socials en un fil de Twitter que s'ha fet viral, amb més de 8.000 retuits en un dia, en el qual relata "la tortura" que diu que li està fent passar el Servei Català de la Salut (CatSalut), davant el qual ha presentat una queixa.

També ha presentat una queixa al Síndic de Greuges per la desatenció que sofreix la seva filla per part de la sanitat pública, amb terminis de visites inassumibles per a una malalta que no menja i que tem que mori.

Busquet ha detallat com la seva filla va desenvolupar un TAC arran del confinament i com des de l'ambulatori de Cardedeu van trigar dues setmanes a cridar-la per derivar-la a un servei de salut mental de Granollers, on li van donar visita pel 20 d'octubre, dos mesos després, quan la nena ja feia tres setmanes que no menjava.

Llavors va decidir contactar amb ACAB i va portar la seva filla a una psicòloga privada per començar una teràpia mentre lluitava perquè mengés alguna cosa. "Al setembre, vam aconseguir que mengés el mínim: un actimel, una pastanaga...Tot setembre així, la nena perd quilos..", relata.

El 29 de setembre decideixen portar-la al servei d'Urgències de l'Hospital Sant Joan de Déu, on "la pesen, la miren, està fluixeta, a casa i a esperar al 20 d'octubre". Aquell dia la nena ja pesava solament 37 quilos, n'havia perdut deu, i en el servei de salut mental CSMIJ de Granollers l'emplacen a no fer esport perquè està molt feble i que ja la cridarà la infermera per fer-li un seguiment.

Esperant una trucada que no arribava, la mare va cridar al CAP desesperada perquè "la nena es morirà" i el 28 d'octubre va aconseguir que per primera vegada el pediatre veiés la nena i la derivés a l'Hospital de Sant Joan de Déu.

"La pesen, li fan anàlisi i electrocardiograma. Està molt greu: 33 quilos. Desnodrida i sense forces. La ingressen immediatament a Itaka, el centre de salut mental", explica la mare, que es va passar amb ella en aquest centre fins al desembre, quan la tornen a derivar a l'hospital de dia del CSMIJ de Granollers.

Però la nena torna a deixar de menjar perquè "el tractament no funciona" i allà li confessen que "no existeixen centres públics per tractar el TCA per a menors de 16 anys. I que això és el que hi ha. Vam buscar centres privats: 4.000 euros al mes", que la família no pot pagar.

Un nou ingrés de tres setmanes a l'hospital de Sant Joan de Deu, on aconsegueixen remuntar-la fins als 34 quilos i on li diuen que "l'única cosa que pot fer per ella la sanitat pública és hospital de dia fins a les 15.00 hores i ingrés en hospital quan estigui moribunda".

La mostra d'un problema sistèmic

L'ACAB explica que aquest és solament un dels molts casos que atenen i que és urgent que l'administració posi més recursos per atendre aquests trastorns, disparats per la pandèmia, com d'altres problemes de salut mental.

El sindicat Metges de Catalunya també ha opinat: "aquesta situació no es pot permetre, ni mèdica ni humanament, i no és un cas aïllat, sinó una trista realitat del tractament de la salut mental aquí. El CatSalut ha d'actuar de manera immediata i reformular el model d'atenció".