Ulls
Per EFE
Publicat el 07 de desembre 2020

El grup de Neuroingenieria Biomèdica de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx col·labora amb investigadors holandesos en el desenvolupament d'una neuropròtesis visual amb 1.024 elèctrodes per induir la percepció de formes, moviment i lletres en persones cegues i millorar la seva qualitat de vida.

L'assaig s'ha realitzat en primats en laboratoris holandesos i es tracta de la primera vegada que es duu a terme un implant cerebral amb un número tan alt de microelectrodes, segons ha indicat la UMH.

Els resultats són molt prometedors per al desenvolupament d'una neuropròtesi visual, basada en microelectrodes similars als implantats en aquests animals, que pugui ajudar a persones cegues o amb baixa visió residual a millorar la seva mobilitat i, fins i tot, a percebre l'entorn que els envolta i així poder orientar-se.

En aquest treball internacional ha participat el director del Grup de Neuroingenieria Biomèdica de l'Institut de Bioingenieria de la UMH, Eduardo Fernández Jover, juntament amb investigadors de l'Institut de Neurociències d'Holanda.

Per poder implantar un número tan alt de microelectrodes en una superfície corba com és el cervell d'un primat, els investigadors van haver d'utilitzar 16 petites matrius d'elèctrodes. Cadascuna contenia 64 microelectrodes, la qual cosa resulta un total de 1.024.

D'una banda, els investigadors han pogut comprovar que, gràcies a la utilització d'un número tan alt de microelectrodes, la percepció es produeix en una porció significativa del camp visual i amb una resolució molt més alta del que s'havia aconseguit fins avui. De l'altra, han aconseguit implantar elèctrodes de manera simultània en diverses àrees cerebrals i han trobat que el registre de les neurones d'una de les àrees visuals és capaç de predir la quantitat de corrent que es necessita per induir a la percepció de petits punts de llum, denominats fosfens, en l'escorça visual primària.

Un gran pas en la recerca

Aquest descobriment és mol valuós, ja que podria ajudar a desenvolupar, en el futur, noves tecnologies per reduir de manera significativa el temps necessari per a l'aprenentatge i calibratge de tota la neuropròtesi visual.

Fernández Jover ha afirmat que, encara que els resultats d'aquest i altres treballs són molt útils per avançar en el desenvolupament d'aquesta tecnologia, “encara hi ha molts problemes per resoldre i no s'han de crear falses expectatives, perquè de moment només es tracta d'una recerca en curs”.

Aquest treball ha estat publicat a la revista científica Science i forma part d'una recerca finançada per la Comissió Europea, dins del programa H2020, en la qual participa el grup de recerca de la UMH.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —