Els trens d'alta velocitat per a passatgers, liberalitzats - Diari de Barcelona

Renfe ja no és l'única operadora del servei d'alta velocitat de l'Estat. Avui s'ha liberalitzat oficialment el sector ferroviari en transport de viatgers d'alta velocitat i l'empresa italiana Intermodalidad de Levante (Ilsa) i la francesa Rielsfera (SNCF) podran començar a operar en el mercat.
Rielsfera havia de començar a operar el trajecte entre Barcelona i Madrid el març de 2021. Tot i això, les restriccions provocades per la crisi del coronavirus han endarrerit els plans de la companyia, que iniciarà l'activitat a l'Estat el maig de l'any que ve. Per la seva banda, Ilsa no preveu començar a operar fins al gener de 2022. L'empresa connectarà Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga, Còrdova, València, Alacant i Saragossa.
La liberalització d'aquest sector a l'Estat s'emmarca en la reforma ferroviària per millorar l'eficiència i la competitivitat del ferrocarril a tota la Unió Europea. El desembre de 2016, el Parlament Europeu va aprovar el Quart Paquet Ferroviari, amb l'objectiu d'eliminar els actuals obstacles institucionals, jurídics i tècnics i crear una xarxa ferroviària europea plenament integrada i liberalitzada.
Aquesta normativa es va transposar a la legislació espanyola en el Reial Decret Llei 23/2018, que marcava el mes de desembre de 2020 com a data d'inici per a l'entrada de noves empreses ferroviàries en el transport de viatgers per ferrocarril en els serveis de llarga distància i alta velocitat.
Plans endarrerits
Tot i que a partir d'avui es liberalitza oficialment el sector ferroviari en transports de viatgers d'alta velocitat a l'Estat, Ilsa i Rielsfera no començaran a operar fins a uns mesos. A finals de setembre d'aquest any, la companyia francesa va anunciar l'inici de l'activitat a l'Estat a partir del 15 de març de 2021, amb cinc freqüències diàries. Tot i això, la companyia es va veure obligada a ajornar els seus plans a causa de les restriccions imposades per combatre la pandèmia.
L'empresa operarà el trajecte entre Barcelona i Madrid, amb parada també a Saragossa i Tarragona, i oferirà el servei a través de la marca de baix cost OUIGO. De fet, aquesta setmana ha posat a la venda els bitllets a partir de 9 euros per viatjar entre el 10 de maig —quan s'acaba l'estat d'alarma— i l'11 de desembre de 2021. Els menors de tres anys viatjaran de forma gratuïta i els d'entre quatre i tretze anys podran fer-ho pagant un bitllet de cinc euros.
Per la seva banda, l'operador ferroviari privat d'alta velocitat Ilsa no preveu començar a operar a l'Estat fins al 2022. L'empresa connectarà entre si Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga, Còrdova, València, Alacant i Saragossa. Comptarà amb una flota de 23 metres nous de darrera generació, fabricats per Hitachi Rail i Bombardier, amb una inversió de 800 milions d'euros.
Renfe contraataca
En aquest context, Renfe va anunciar la posada en marxa a l'abril del servei de baix cost AVLO, actualment suspesa fins a nou avís. Aquest servei inclou un preu bàsic, d'entre 10 i 60 euros segons el trajecte i la disponibilitat, al qual el passatger podrà afegir serveis addicionals. Així, es cobrarà també per la selecció de la plaça, els canvis o anul·lacions de bitllets o qualsevol equipatge addicional que no sigui una primera maleta de cabina i bossa de mà o motxilla, que seran gratuïts.
Una altra incògnita és si el servei s'aturarà a les quatre capitals catalanes o si, tal com es va dir inicialment, operarà només el servei entre Barcelona i Madrid amb una aturada, com a màxim, a Saragossa. Al febrer d'aquest any, el president de Renfe, Isaías Táboas, va assegurar que els trens no es podrien aturar a més estacions perquè l'objectiu és que vagin plens. Això no es podria aconseguir si hi ha viatgers que baixen a la primera parada i el seu seient queda buit.
La cerca de la rendibilitat també ha fet impossible la posada en funcionament d'aquest servei. Al juny d'aquest any, el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va descartar l'inici de l'activitat perquè, en el context de la pandèmia, el compliment de les distàncies de seguretat impedeix que el tren es pugui omplir prou per ser rendible.

