El Tribunal Suprem inhabilita Torra per unanimitat
Per ACN
Publicat el 28 de setembre 2020

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha notificat formalment a la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, l'execució de la sentència d'inhabilitació del propi tribunal i confirmada avui al migdia pel Tribunal Suprem. D'aquesta manera, es fa efectiva la inhabilitació i Torra deixa de ser president de Catalunya avui mateix. A més, demana al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que activi els mecanismes de substitució interina del president previstos a l'Estatut i a la Llei de Presidència, i insta Torra a no fer cap actuació més com a càrrec públic

En una interlocutòria de sis pàgines dictada poques hores després de la sentència del Suprem, el TSJC diu que "es procedirà a fer efectiva, des d'avui, la inhabilitació" de Torra "en el càrrec de govern que actualment ocupa". També es requerirà personalment a Torra que "s'abstingui d'exercir o dur a terme actuacions pròpies dels càrrecs públics pels quals ha estat inhabilitat".

La inhabilitació de Torra aboca Catalunya a la inestabilitat. La sentència del Suprem deixa el Govern en funcions en plena pandèmia i sense una resposta unitària de l'independentisme. El vicepresident, Pere Aragonès, assumirà atribucions de la presidència però no podrà fer destitucions, dissoldre el Parlament ni convocar eleccions.

Així, el Suprem ha acabat marcant el calendari electoral. Segons l'informe dels serveis jurídics de la Generalitat, el president de la cambra, Roger Torrent, podrà activar el rellotge amb un ple -si no hi ha presidenciables viables-, i JxCat i ERC tindran cert marge per pactar la data dels comicis. Les eleccions podrien arribar entre finals de gener i principis de febrer.

Calendari electoral

A partir d'aquí, el Govern ja perdrà el control del calendari electoral, i la pilota passarà a la teulada del Parlament. Torrent tindrà 10 dies hàbils per obrir consultes i buscar un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat. Si no n'hi ha cap, o no amb suports suficients per ser investit, Torrent podria convocar un ple per constatar la manca de candidatures a la investidura.

Aquest ple, que seria un "acte equivalent" a un ple d'investidura, permetria a JxCat i ERC negociar la data de les eleccions, almenys per fer-les coincidir en diumenge. L'informe jurídic de la Generalitat permet cert marge als grups que donen suport al Govern perquè no aclareix cap termini, i es podria convocar a dies o setmanes vista. Tot i això, els republicans volen escurçar tan com sigui possible la transició fins a la cita amb les urnes.

Aquesta sessió plenària activaria el rellotge i començarien dos mesos per seguir buscant candidats a una investidura. Si, esgotat el termini, tampoc no hi ha cap diputat o diputada que opti a una investidura, les eleccions tindran lloc al cap de 54 dies -segons la LOREG-, o entre 40 i 60 dies -segons la llei de la Presidència. Si es compleixen els terminis i no hi ha sorpreses, les eleccions podrien celebrar-se el 31 de gener o el 7 de febrer.

Aragonès, president substitut

El Govern és en funcions des que el TSJC ha notificat la sentència a Torra i ha fet efectiva la decisió del Suprem. L'executiu no podrà presentar projectes de llei -però sí decrets si són d'urgència-, de manera que tampoc podrà tramitar els pressupostos del 2021. A partir d'aquí, Aragonès -encara com a vicepresident- hauria de convocar una reunió extraordinària del Consell Executiu, on la resta de consellers i conselleres avalarien el decret de substitució del president de la Generalitat -i, per tant, acceptarien 'de facto' la sentència del Suprem i la destitució de Torra. Aquest decret s'enviaria al Parlament.

Com a president substitut, Aragonès no podria convocar eleccions, nomenar ni cessar consellers o conselleres, ni sotmetre's a una qüestió de confiança al Parlament. Segons l'informe jurídic de la Generalitat, tant Aragonès com els consellers i conselleres del Govern s'hauran de seguir sotmetent a les sessions de control del Parlament durant l'interinatge. Segons l'informe jurídic, també serà Aragonès qui acabi signant la convocatòria electoral.

Acció de protesta a la Porta del Palau de la Generalitat del carrer del Bisbe. FOTO: Lorena Sopena

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —