Tribuneru: "Som una banda i, amb sort, potser guanyem algun partit de la lliga de presidiaris"
Per Redacció
Publicat el 28 de febrer 2021

Santigo 'Tribuneru' és tota una institució a la grada noble del Camp Nou. Fa més de 70 anys que és soci del club i les ha vist de tots colors. Com ara, on després d'una dècada plena d'èxits, el Barça viu un període de transició marcat per la mala marxa esportiva del primer equip de futbol masculí i una inestabilitat institucional que, a priori, es resoldrà amb les eleccions presidencials del proper 7 de març. Per analitzar la situació del club, ens hem citat amb el 'Tribuneru' a una terrassa de Les Corts. S'encén una Faria, glop al cigaló i comencem la conversa.  

*Al tractar-se d'una peça humorística hem respectat la forma de parlar del personatge i, per això, hi trobareu barbarismes i algun que altre error ortogràfic. 


S'apropen les eleccions, ja sap a qui votarà?
Sí! Al President Núñez. Conservo caixes de paperetes amb el seu nom des de les eleccions de 1979 i les he fet servir a totes les eleccions des d'allavonses. Hasta a les municipals, les autonòmiques i les generals. Jo soc més de Núñez que una cantonada de l'Eixample. 

S'esperava que la presidència d'en Josep Maria Bartomeu acabés d'aquesta manera? 
Miri, en Nobita ha estat un frau a tots nivells. Jo al principi estava content amb el Sandrusco, perquè encarna tots els valors del neonuñisme: és de casa bona, no sap parlar massa bé i el primer que va fer va ser anar a Extremadura a demanar perdó per les declaracions del cigalero. A mi aquesta essència d'anar fent sense molestar massa ja em va bé. Lo que passa és que un cop accedeix a la presidència en Nobita allò és una santa broma. No en té ni punyetera idea de fungol, sembla que li falti una bullida i el pitjor de tot, diuen que va formar part de l'equip de bàsquet filial de l'Espanyol. Això directament el fa un indesseable i és motiu de cesse!


"Soc més de Núñez que una cantonada de l'Eixample"


Què troba més a faltar del fet que no es pugui anar al Camp Nou. Els gols d'en Messi o no poder insultar des de la tribuna?
Li seré franc, lo segon. A mi m'anava molt bé per la salut anar al Camp Nou cada setmana. Estirava les cames, que el metge m'ho ha recomanat per millorar la circulació, feia una carajillet prèvi i comentava l'actualitat del Barcelona amb en Mingo i l'Anselmo, fotia quatre crits a l'arbitrutxo de torn, insultava als jugadors, a la mitja part em fotia l'entrepà de truita que em feia la mestressa, em fumava una Faria d'amagatotis al lavabo -no es notava gens perquè els lavabos del Camp Nou fan una aulor a mort que et perfora els pulmons i allò ho mata tot-, demanava unes demisiones i jo amb això em desfogava i ja tenia el dia fet. 

O potser, troba més a faltar la celebració postpartit als Alrededores?
Ai fill meu, aquí has tocat os... Això sí que ho trobo a faltar. És duríssim perquè a casa, des de fa anys, què dic anys... dècades! que no puc treure a passejar el pardal ni fer lluir a carn d'olla. La mestressa em té castigat des de que el 1992, quan per celebrar la primera Copa d'Europa del Barcelona, vaig estar una setmana rondant per tots els muebles de la ciutat. Vaig anar a l'O Gato Verde, el Tú y Yo, el Bailén 22 y sobretot al Conejo de la Suerte. Oh... quins records, amb les senyoretes jugàvem a recrear el gol de Koeman. Em posava en situació, posava en marxa la narració d'en Puyal, que tenia gravada en una cinta de cassette TDK, i quan deia allò de: ''Toca Stoichkov, para Bakero, xuta Koeman..... GOOOOOOOOL", em tornava boig engranant i era com si jo estigués marcant el gol, que de fet ho feia! I com que tot això no ho puc fer a casa amb la mestressa, doncs he de sortir a buscar-ho en un antre terreno de joc. Per això fa anys que soc el client més il·lustre i respectat dels Alrededores. Allà hi tinc bones amigues, la Daisy, l'Amparito i la Marlene. Son unes grans professionals i millors persones!

Vostè és la viva imatge del soci culer patidor de tota la vida. Amb l'actual plantilla, a què podem aspirar?
A TOT! A tot lo que no sigui guanyar perquè no tenim plantilla ni per guanyar una partida al domino, on gent com en Minguella o un servidor us faríem la pell a tots. Aquests jugadors d'ara, els tiraries al contenidor groc per reciclar i un cop a la deixalleria els fotrien a tots al rebuig, perquè no valen ni per fer-ne embotit. Som una autèntica banda que, amb una mica de sort, potser podríem guanyar algun partit de la lliga de presidiaris. 


"Aquests jugadors d'ara, els tiraries al contenidor groc per reciclar i un cop a la deixalleria els fotrien a tots al rebuig, perquè no valen ni per fer-ne embotit"


Vostè ja té una edat. Per a la seva salut, què és més perillós la Covid o un patatús provocat per un 2-8 com el del Bayern?
Òbviament és mil vegades més probable que m'esclati la patata veient qualsevol partit de merda del Barcelona que per la Covid. A mi el Barcelona m'ha costat ja 15 o 16 ingressos al Clínic. La part bona és que allà em tracten molt bé i puc aprofitar per tirar quatre canyes a les infermeres. L'últim cop que hi vaig anar va ser després del partit contra el PSG al Camp Nou que ens van fotre un 1-4. Vaig acabar la primera part ja amb la pastilleta sota la llengua perquè ja notava que el cor no estava fi, però a la segona part va ser una humiliació total, com si l'Mbappé ens fotés cops amb la tita a la cara, i no estem parlant de qualsevol tita, eh! Allò és una bona morcilla! Doncs després del 4rt del PSG, angina de pit, ambulància i dos dies ingressat. Així estem, aguantant pel Covid però a punt de morir cada setmana per culpa del Barcelona. 

Tem que puguem passar un bon grapat d'anys sense aixecar cap títol?
Al pas que anem, jo ja no veuré el Barcelona aixecant cap altre títol. Com a molt algun Gamper de tant en tant, però no tenim equip ni per guanyar el Teresa Herrera o el Carranza en un any tonto. La gran diferència entre el Barcelona i jo és que jo tinc la pastilleta blava que m'ajuda a aixecar-ho tot quan ho necessito, en canvi el Barcelona per no tenir no té ni dignitat. Només li diré una cosa i prengui nota. Fruit de la meva experiència i els meus més de 70 anys com a soci del Barcelona, apunti el que li dic: Estem més a prop del descens a Segona que de guanyar una Lliga els propers anys. De la Copa del Rei ni en parlo, perquè avui dia qualsevol equip de Segona Divisió, un Espanyol per buscar un exemple a l'atzar, se'ns pot fer petar fàcilment. I la Champions no la veurem ni en pintura perquè per jugar-la has de quedar entre els 4 primers classificats i això, vist lo vist, cada cop serà més complicat.

Sort en tenim del futbol femení i de les altres seccions masculines... 
El Barcelona té fungol femení i seccions?

Fem un 1x1, defineixi cada jugador amb unes paraules:
Ter Stegen: Mur de Berlín de 1989. Encara aguanta però ja comença a tenir forats. 
Neto: El millor caldo de Nadal.
Jordi Alba: Mujeres y hombres y viceversa
Piqué: Bufó de la cort. 
Umtiti: El trípode de Camerun.
Lenglet: Fondue. Es desfà per tot arreu.
Busquets: Joseba de Carglass. Fa anys estava a tot arreu i ara no se'l veu per enlloc. 
Pedri: Nen de postguerra. Ha crescut menjant peles de patata i sopes de pa sec.
De Jong: El cosí tonto que ve de vacances a Barcelona.
Dembelé: Exmenor tutel•lat que comença a centrar-se.
Griezman: Manuel Valls, va venir de França a Barcelona i ningú el vol. 
Araújo: Mara Salvatrucha.
Riqui Puig: Príncep de Beckelar i Matadepera.
Messi: Assegurança de vida. Salvarem al club amb la seva venda. 
Braithwaite: Galeta danesa. Un cop el proves no val res. 
Trincao: André Gomes 2.0 
Coutinho: Favalero.  
Ansu Fati: Porquet de fang. Guardiola on vas posant quartos per treure'n diners de cara al futur. 
Pijanic: Refugiat de guerra.
Junior: Futur jugador de l'Espanyol.
Dest: Caricatura de la Rambla de Dani Alves
Sergi Roberto: Pijo de poble. 
Mingueza: Alvocat. Està massa verd.

Quins jugadors fotria fora? 
A TOTS!

I Messi... "Se queda"?
Després de lo que va fer aquest estiu amb el burofax, jo, al cara de peix espasa aquest, de mira massa junta, que denota una certa sospita que no hi és sencer, l'hagués venut després de la final de la Champions de 2011 contra el Manchester United. Estava en el seu màxim esplendor i era el moment de vendre'l i forrar-nos com no ens hem forrat mai! Ara és com tenir un cotxe matriculat abans del 2000 a Barcelona. Encara va, pot fer quilòmetres però no pot circular com abans, és vell i s'ha acabat convertint en un problema. MESSI VENDA JA!


"Griezman és com Manuel Valls, va venir de França a Barcelona i ningú el vol"


Si acaba marxant, quants dies sense sopar estarà?
Cap ni un. De fet em fotré un cochinillo sencer, em fumaré una Faria i si aixequen el toc de queda aniré a treure a passejar el meu banderí de córner pels Alrededores. 

Creu que Koeman és l'entrenador idoni per erigir el Barça del futur? 
NO. Perquè es menja tot el bufet lliure de la Ciutat Esportiva i els jugadors passen gana. Koeman és un jubilat holandès que ve a Catalunya amb autocaravana des de Rotterdam, fa llargues estades a diferents càmpings de la Costa Brava, assegut en una cadira plegable, llegint el diari del dia abans, fent barbacoes per la família i passejant per Begur, quan fan la festa dels Indianos, tot bevent un mojito, amb un barret blanc al cap i passejant amb mitjons i xancletes. A aquesta classe de persona és a qui li hem donat les regnes de la banqueta del nostru club. 


"A Messi l'hagués venut després de la final de la Champions de 2011 contra el Manchester United. Estava en el seu màxim esplendor i era el moment de vendre'l i forrar-nos"


Si no és així, a qui proposa i per què?
Hem de tornar a les essències, a gent autèntica. Quique Setién era un bon exponent de l'home que necessitem. N'hi ha d'altres de ben vàlids per la seva experiència i ganes de treballar, com Charly Reixach o Serra Ferrer. I si apostem per tècnics més joves tenim grans entrenadors com Unay Emery o Gerard López que coneix molt el club, sobretot de nit.  

Ja per acabar. La viabilitat econòmica del club està en perill. Té por de que un xeic àrab compri el club i l'obliguin a canviar el puro per la xixa? 
PER SOBRE EL MEU CADÀVER! I no soc racista, eh. Ho dic perquè el Barcelona és i ha de ser sent sempre del SOCI. No ens podem permitir que vingui un ric, amb turbant o sense , i ens compri la vida com qui va al Mercat de les Corts i encarrega un pollastre a quartos. El Barcelona és més gran que tot això i cal moure cel i terra perquè segueixi sent propietat del soci i sobretot perquè mai dels mais dels mais ens canviïn la ubicació del Camp Nou. Perquè això vol dir que perdriem un dels valors més preuats del Barcelonisme: els Alrededores!

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —