Il·lusió desbordada, felicitat immensa, perspectives d’un gran futur… Tots aquests símptomes són compatibles amb la trucada d’un equip de primer nivell per part d’infants que sovint no arriben als 10 anys. Les immenses xarxes de captació de talent dels principals clubs esportius cada cop posen el punt de mira sobre jugadors més joves. Per a aquests, es tracta d’una activitat completament rendible, ja que fitxen els futbolistes més prometedors a cost zero i tenen l’oportunitat d’educar-los segons el seu model. Si en un futur assoleixen el nivell desitjat, acabaran formant part del primer equip i si, en cas contrari, no els acaben de convèncer, molts d’ells marxaran passant per caixa.

Però aquesta pesca d’arrossegament deixa pel camí a molts jugadors que es desperten d’un somni per topar-se de cara amb la crua realitat. Alguns joves que van poder viure l’experiència expliquen que els tractaven com a professionals, tot i estar encara en etapa Aleví. Haver de fer front a la pressió i el fracàs en una edat tan prematura pot derivar en greus problemes psicològics per uns infants que veuen la possibilitat de triomfar de ben a prop. 

En parlem amb els exjugadors de La Masia Martí Feliubadaló i Germán Navarro; el director esportiu del Júpiter, Juanjo García; el president de la Fundació Futbol Base Reus, Xavi Castro; i la psicòloga esportiva Cati Rigo per exposar totes les realitats d’aquesta situació. També amb el jugador del Girona Ramon Terrats per trencar l’estigma que només es pot triomfar sortint de la pedrera d’un club gran.