Les eleccions nord-americanes se celebraran d’aquí a menys d’una setmana. Les personalitats del país, en un ambient cada cop més tens, omplen les xarxes cada dia de missatges que animen la població a votar. De la mateixa manera que les eleccions de fa 4 anys, el resultat dels comicis serà clau per al desenvolupament de la política internacional. Ara, a més, en un context més precari a causa de la irrupció de la pandèmia. Des d’aquí, on aquests mateixos efectes poden semblar borrosos, l’equip investigador del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) ha analitzat diferents escenaris possibles que ajuden a entendre la importància de la cita electoral.

Com podria Trump doblegar la democràcia nord-americana?

Pere Vilanova, investigador sènior associat del CIDOB, alerta que el llegat més perillós de Trump és domèstic. Com a president, Trump ha desfet les tradicions, convencions i costums de la democràcia americana. “Tot s’hi val per aconseguir el poder i per mantenir-s’hi”, assenyala Vilanova, que també adverteix que un resultat que Trump no accepti podria portar el país a una crisi constitucional sense precedents.

Fins on pot arribar la polarització política als Estats Units?

La confiança és central en un sistema polític, però Donald Trump ha fet de la manipulació de la veritat una constant. Per Carme Colomina, investigadora principal del centre, Trump és el "president de la polarització, de la doctrina del nosaltres versus ells”, una polarització que apel·la a la identitat i no tant a la ideologia, on la incomoditat amb el propi partit és inferior al menyspreu pel contrari. Cada vegada són més els analistes que creuen que, més que un canvi de líder, caldrà esperar un canvi generacional als Estats Units. “Guanyi qui guanyi, el 3 de novembre, el 'trumpisme' seguirà”.

Com ha evolucionat l’extrema dreta amb el 'trumpisme'?

Des de la seva campanya el 2016, Donald Trump va donar un nou impuls a l’extrema dreta mitjançant un discurs contra la immigració que tenia com a objectiu convèncer certes franges de l’electorat blanc que la seva identitat estava en perill. L’investigador Moussa Bourekba adverteix de la perillosa ambigüitat que l’actual president dels Estats Units ha mantingut respecte a l’extrema dreta violenta, i els efectes reals que la normalització d’aquesta retòrica sembla tenir: segons l’FBI i el Departament de Seguretat Nacional, la majoria dels actes extremistes violents han estat comesos per individus o grups supremacistes blancs en els últims anys.

Com afecten aquestes eleccions a la política d’immigració i refugi?

John Slocum, investigador sènior associat del CIDOB, apunta que la immigració ha estat un tema central per a la identitat de l’administració Trump. Sota una administració Biden es podria esperar un canvi de to en matèria d’immigració, assegura Slocum, tot i que subratlla que els grans canvis en política migratòria dependran de si els demòcrates controlen o no el Capitoli.

Cap on es dirigeix la rivalitat entre els EUA i la Xina?

En resum, l’impacte de l’administració de Trump ha suposat una ruptura tan clara amb els seus antecessors com amb la narrativa dominant respecte al paper de la Xina al món, assenyala Oriol Farrés, gestor de projectes del CIDOB. Un xoc que s’ha vist alimentat a la fi de la legislatura per la crisi de la Covid-19. En coherència amb la lògica transaccional i confrontacional de suma-zero que regeix l’acció exterior de l’actual Casa Blanca, els EUA han buscat deliberadament la confrontació, i han implementat mesures que han donat lloc a la guerra comercial (de sancions i aranzels) i tecnològica (casos Huawei, 5G).

Com tractarà Estats Units de mantenir-se en l’avantguarda tecnològica?

Sobre aquesta qüestió, la investigadora Andrea G. Rodríguez opina que els 4 anys de Trump a la Casa Blanca han servit per organitzar una estratègia de resposta contra el desenvolupament tecnològic xinès i el seu avenç en el mercat mundial, un dels pocs reptes en els quals coincideixen tots dos candidats. Des de l’arribada de Trump a la Casa Blanca, els EUA han deixat de promoure un ciberespai únic, lliure i obert, per abraçar de nou la política de poder, segons explica Rodríguez.

A qui votaria Putin?

Aquesta és la pregunta que es fa Carmen Claudín, investigadora sènior associada del CIDOB, que recorda que Donald Trump va sorgir com una “deliciosa sorpresa” per a Moscou però que, al cap d’un parell danys, les seves erràtiques i descontrolades decisions polítiques en l’escena internacional van generar alarma i cansament entre l’elit russa. No obstant això, Moscou veu a Biden com una amenaça per al model de democràcia iliberal.

Què vol ser Estats Units per a Amèrica Llatina?

Per Anna Ayuso, investigadora sènior del CIDOB, en una Amèrica Llatina òrfena de lideratges constructius, l’estratègia nord-americana de confrontació acaba afavorint la influència d’altres actors com Rússia o la Xina. Segons la investigadora, la propera administració s’enfrontarà al repte de reconstruir ponts o veure com la seva influència es veu més contestada des de dins i fora del continent.

És Estats Units un factor d’inestabilitat per a l’Orient Mitjà?

Estats Units segueix sent la primera potència extra-regional en termes de presència militar a l’Orient Mitjà. “Amb o sense Trump, els aliats de Washington seguiran maniobrant per consolidar posicions”, sosté Eduard Soler, investigador sènior del CIDOB, “de la mateixa manera que guanyi qui guanyi, els enemics dels Estats Units intentaran aprofitar qualsevol escletxa de vulnerabilitat per empènyer els nord-americans fora de la regió”.

Què pot canviar en la bretxa transatlàntica?

“Europa sent el distanciament dels Estats Units com una cosa estructural i definitòria de les relacions transatlàntiques”, afirma Pol Morillas, director del CIDOB. La nova bretxa transatlàntica es veu afectada també per la decreixent confiança dels europeus cap als Estats Units com a guia inspirador. La rivalitat amb la Xina i la necessitat que els europeus assumeixen les seves pròpies responsabilitats són dels pocs consensos que perduren entre demòcrates i republicans, el que condicionarà encara més el triangle de relacions entre Washington, Pequín i Brussel·les.