Pisos turístics
Per Redacció
Publicat el 09 de maig 2020

En un país en què el turisme suposa un 12,3% del PIB (147.946 milions d'euros en 2018), la nova normalitat genera gran incertesa en un sector que desconeix com afectaran, d'una banda, la imposició de les normes de distanciament social, i, sobretot, la falta de turistes. La supervivència del sector es veu compromesa i són molts els llocs de treball, i per tant famílies, que aquest estiu es veuran afectades per aquesta crisi. Però això no obstant, pot ser una oportunitat per repensar el sector? De quina manera?

"Sobre el debat de si el turisme triga a recuperar-se, tenim 9.000 apartaments turístics que es poden destinar a lloguer, perquè es necessiten". Així s'ha expressat a Catalunya Ràdio l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha afegit que aquesta és una iniciativa que es pot plantejar i on tothom hi guanya. Al seu parer, cal aprofitar la pandèmia per fer una transició cap a un model turístic més sostenible. 

Per una altra banda, de mica en mica es va coneixent el detall de l'ordre ministerial publicada al BOE pel que fa a la fase 1 de desescalada (fase en la qual Barcelona encara no pot entrar-hi). Entre altres coses, diu que alguns hotels i allotjaments turístics podran obrir totes les habitacions, sense límit d'aforament. A més, se'ls permetrà oferir el servei de bar i restaurant, però només en podran fer ús els clients. El que no es podrà utilitzar són els espais comuns, com ara la piscina, l'spa, el gimnàs o la discoteca. Això sí, els allotjaments turístics només podran tenir allotjats persones de la mateixa regió sanitària.

Els pisos turístics, buits per a lloguers curts
I mentre lentament avança el desconfinament, els propietaris de pisos turístics esperen la tornada a una normalitat el més semblant possible a la qual vivíem abans d'aquesta pandèmia. Allò que havia estat un gran negoci a Barcelona, amb grans beneficis a curt termini, ha quedat estroncat per de cop per la pandèmia. Això sí, mentrestant, el negoci, per si sol, es comença reinventar.

“Lloguer per a un màxim de 4 mesos”, “Es lloga per temporades curtes d’1 a 12 mesos” o “Àtic de lloguer temporal, des de 32 dies fins a 6 mesos”. Aquest tipus d’anuncis de lloguer curt, de temporada, han proliferat a portals immobiliaris des de l’inici de l’estat d’alarma. Són pisos moblats, atractius estèticament i, sovint, amb imatges de tovalloles sobre el llit. Es tracta de pisos turístics a grans ciutats com Barcelona o Madrid que, per la caiguda en picat de l’activitat per la crisi del coronavirus, busquen una sortida transitòria per pal·liar la manca d’ingressos, a l’espera que es recuperi el mercat. Nous anuncis que no engreixen el parc de lloguer de residència habitual, una modalitat a llarg termini amb rendibilitats més baixes.

La immobiliària Engel&Völkers constata aquest “transvasament molt important d’aquestes propietats turístiques” al lloguer temporal, de menys d’un any. “L’increment ha estat notable”, explica el seu director de lloguers a Barcelona, Albert González. En unes tres setmanes, han passat de gestionar un centenar de propietats d’aquest tipus a la capital catalana, a ofertar-ne 500. Dels nous anuncis, tots són propietats amb llicència turística.

De fet, molts dels pisos que s'ofertaven a Airbnb i a Booking, webs que allotgen sobretot pisos turístics, ara  s'oferten per a lloguers curts a Idealista, web dedicada a la compra i el lloguer de pisos.

"Va arribar la crisi del coronavirus, les reserves dels tres mesos següents van desaparèixer i com que veiem que això es podia allargar, hem decidir publicitar-lo per lloguer tradicional de mitjà o llarg termini”, explica un propietari de pis turístic. Busquen llogar entre sis mesos i un any, però davant la gran incertesa, afirma: “Si algú ara ens vingués i ens diu que ho lloga dos anys, ho llogaríem”. González, d’Engel&Völkers, explica que només una minoria d’arrendadors de pisos turístics s’obre a llogar sota el règim contractual d’habitatge habitual, que és d’un mínim de 5 o 7 anys.

Frau de llei?
L’expert en habitatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Xavier Anzano  avisa que en aquests contractes temporals “pot haver-hi un frau de llei” si a l’habitatge s’hi fa un ús de residència habitual però l’arrendador força el llogater a l’única alternativa de signar per mesos. Cal tenir en compte que el marc legal dels contractes temporals és l’article 3 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que regula els arrendaments “per a ús diferent del d’habitatge”. Per tant, el lloguer ha de tenir una motivació transitòria.

González apunta que està pensat per estudiants, treballadors desplaçats temporalment a un lloc o persones que busquen un pis pont o provisional a l’espera de tenir una situació personal més estable o que encara no es decideix a comprar o llogar a llarg termini.

Les rendibilitats per als propietaris del lloguer temporal són inferiors a les de l'arrendament turístic i, segons González, per a alguns perfils de llogater amb poder adquisitiu implica una oportunitat per llogar temporalment un pis molt ben acondicionat a un preu bastant bo. Calcula que el preu per nit pot ser tres vegades menor en relació amb el cost que tindria llogat per a ús turístic.

Ningú no sap amb certesa ni quan ni com tornarem a una certa normalitat, i de fa setmanes que gestors i juristes estudien la nova realitat amb noves mirades, però és evident que el negoci dels pisos turístics, que ha topat de cop amb la pandèmia, ha fet aflorar un debat turístic més profund que tot just ara el sector comença a prendre's seriosament.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —