Davant l'escalada bèl·lica en el conflicte entre l'Azerbaidjan i Armènia a l'Alt Karabakh, un dels majors enfrontaments a la regió del Caucas des de la dècada dels 90, Turquia s'ha postulat com l'aliat principal de Bakú.

"Donem suport a l'Azerbaidjan sobre el terreny i, també, a la taula de negociacions", ha declarat el Govern turc, una postura que contrasta amb les trucades de la comunitat internacional demanant el cessament de les hostilitats.

El suport turc a Bakú s'ha comparat amb la implicació militar d'Ankara en altres països en conflicte, com Líbia, Síria o l'Iraq.

"La política exterior turca fa temps, almenys cinc anys, que es fonamenta principalment en el poder militar del país", assenyala l'analista de política exterior Ilhan Uzgel.

El conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan es remunta als temps de la Unió Soviètica, quan a finals de la dècada dels 80 el territori azerbaidjanès de Nagorno Karabakh, poblat majoritàriament per armenis, va demanar la seva incorporació a la veïna Armènia. Després d'aquesta demanda, va esclatar una guerra que va causar uns 25.000 morts.

El passat diumenge, l'enquistada disputa va tornar a esclatar amb força, convertint-se en l'enfrontament més greu des de la signatura d'un alto el foc entre Erevan i Bakú el 1994.

"Turquia no té bones relacions amb Armènia però, en aquest cas, tampoc tem per les seves fronteres. El suport a Bakú es basa en nombrosos llaços culturals i de cooperació comercial, militar i energètica entre els dos països", assenyala Uzgel.

La ingerència turca

En els últims dies, funcionaris armenis han denunciat la suposada ingerència turca en el conflicte, mitjançant l'ús d'avions de combat turcs F-16 i de drons de fabricació turca.

Si bé el govern turc ha negat que els seus F-16 estiguin operant a la zona de l'Alt Karabakh, la televisió pública de Turquia TRT ha confirmat la presència dels avions no tripulats de fabricació turca.

El parlament azerbaidjanès va aprovar a finals de juny un acord per adquirir avions no tripulats de Turquia, encara que no s'ha fet públic quants drons han comprat ni si s'ha realitzat la transacció.

No obstant això, TRT va assegurar aquesta setmana que l'Azerbaidjan estava fent servir drons TB2 de l'empresa turca Kale-Baykar, un model tàctic de llarg abast i altitud mitjana que Turquia ha fet servir a Síria i Líbia.

A mitjans d'agost, el president azerbaidjanès, Ilham Alíev, va declarar que "aviat" Turquia es convertirà en el primer soci de Bakú en cooperació militar, mentre que Ankara va presumir de nous acords en el camp de "l'educació militar i la indústria de defensa" .

Armènia també ha acusat Ankara d'enviar grups de combatents rebels des de Síria a l'Azerbaidjan, informació que el govern àzeri ha negat rotundament, malgrat que l'altre dia l'Observatori Sirià dels Drets Humans va anunciar la primera mort d'un d'aquests combatents.

#SOHR #Armenia-#Azerbaijan conflict | First #Syrian fighter of #Ankara-backed factions killed in #Azerbaijan https://t.co/bH0uLr2PZn

— #المرصدالسوري #SOHR (@syriahr) September 30, 2020

Energia vital per Ankara

El govern turc va anunciar una major cooperació militar amb l'Azerbaidjan i va titllar "d'invasor" a Armènia a mitjans de juliol, després d'un enfrontament a l'Alt Karabakh on van morir 12 soldats i un civil, segons fonts azerbaidjanes. 

En els dies posteriors, Ankara i Bakú van intensificar les seves trobades diplomàtiques i van dur a terme exercicis militars durant deu dies en l'autonomia de Najitxevan, limítrof amb Turquia.

D'altra banda, "entre els seus acords militars i comercials també cal destacar la distribució de gas des del mar Caspi fins al Mediterrani", assenyala Uzgel.

Un home armeni entre la runa de la seva llar a la ciutat de Martuini, a l'autoproclamada república de Nagorno Karabakh. Foto: EFE

Els enfrontaments que van tenir lloc al juliol van afectar la regió fronterera de Tovuz, amenaçant un corredor clau de transport i energia de l'Azerbaidjan cap a Turquia.

Mitjançant el mar Caspi, a través uns gasoductes que travessen justament la zona de Tovuz, Bakú subministra a Turquia una cinquena part de el gas natural importat.

El principal assessor de política exterior del president adzerbajanès, Hikmet Hajiyev, va declarar a principis de setembre que l'estabilitat a la regió de Tovuz és de "vital importància" per Ankara i Bakú.

Una nació, dos estats

El ministeri de Defensa turc va mostrar en xarxes socials el seu suport a Bakú amb una fotografia de dos soldats que es donen la mà davant de les banderes turca i azerbaiyana.

"Una nació, dos estats", és l'eslògan que ha recorregut les xarxes socials, discursos polítics i mitjans de comunicació per donar suport a Bakú en el conflicte.

Erdogan ha assenyalat en més d'una ocasió que veu a l'Azerbaidjan com un "país germà" per les arrels lingüístiques, culturals i ètniques que comparteixen les dues nacions.

Analistes turcs creuen que el suport a Bakú podria ajudar al partit governamental, l'islamista AKP, a incrementar la intenció de vot entre els sectors més nacionalistes del país.

"És clar que influeix, però per poc temps. També per oblidar altres temes, com les tensions a la Mediterrània. En un mes tornarem a pensar en la desocupació, en la caiguda de la lira. Turquia té altres problemes", sentencia Uzgel.