Ja és aquí el quart i últim disc de Txarango, De vent i ales (Halley Records, 2020) i, com diu el grup, "és vostre". El disc "tanca el llarg viatge, l’aventura més gran de les nostres vides", diu el grup. Es tracta, doncs, d'un "cant d'agraïment al camí compartit", també amb el públic.

El disc és una invitació a sortir a buscar aquest camí amb la cançó Quan cau el sol o de celebrar-lo a Nous camins. També parla de la fragilitat de la vida a Les coses senzilles, el cant a l'amor no viscut de Si sabessis, la celebració de la vida compartida d'Avui que fas anys i Bendita vida o la música pot prendre la força d'un aiguat i arrasar la "brutícia d'aquest salvatge" d'Aguacero. Finalment, també apareix Foguera i És hora de tornar a casa, que tanquen el disc que es pot comprar al web de la banda.

"És un títol lleuger que parla d'estendre les ales per deixar-se portar pel curs de la vida", assegura Txarango. El nou projecte discogràfic neix, segons el grup, de les experiències de dormir al peu del Mont Fuji, dels viatges a Colòmbia, Senegal, Brasil i l'Índia, de la ruta dels Balcans d'entrada a Europa de refugiats o dels camps sahrauís.