Un estudi amb experts legals europeus de quatre universitats, i coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha conclòs que és necessari considerar el discurs d'odi antigènere a les xarxes socials com una forma de "violència contra les dones".

Els experts han analitzat discursos d'odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d'extrema dreta amb representació parlamentària a països com Espanya, Itàlia, Hongria, Alemanya i Suècia.

Així, a Itàlia es van analitzar els partits Noi amb Salvini, Lliga Salvini Premier i Fratelli d'Itàlia; a Alemanya, el partit AfD; a Espanya, Vox; a Hongria, Fidesz i KDNP MiHazánk; i a Suècia, The party i The youth party, incloent-hi els comptes personals d'alguns dels seus representants més destacats.

Tota aquesta investigació, forma part del projecte GENHA "Hate speech, gender, social networks and political parties", i ha estat finançada pel programa europeu "Rights, Equality and Citizenship", que ha tingut una durada de 2 anys i ha acabat aquest mes de febrer.

En el cas concret d'Espanya han observat que els atacs se centren a "desprestigiar el feminisme com a pensament polític, a atacar aquelles representants polítiques que s'identifiquen com a feministes, a negar i qüestionar la violència de gènere i la seva legislació", així com a "difamar el col·lectiu LGTBI per expulsar-los de l'espai polític".

Després de concloure amb l’estudi, han aconsellat que el delicte d'odi per raó de sexe, gènere, identitat de gènere o orientació sexual, que contempla el Codi Penal espanyol, sigui reconegut legalment com una forma de violència de gènere.

"Els representants dels partits polítics rares vegades emeten discursos d'odi en sentit estricte, sinó que són discursos d'odi implícits, irònics i plens de burla o menyspreu. Són, en tot cas, els actors secundaris també estudiats (simpatitzants, representants d'associacions afins al partit polític) els qui serveixen com a altaveus d'aquests discursos d'odi antigènere i arriben a emetre els discursos d'odi més forts", explica la professora de Dret de la UAB, Noelia Igareda.

Tots els països participants en l'estudi tipifiquen els discursos d'odi com una forma de delicte d'odi, però no inclouen per raons de sexe, gènere, identitat de gènere o orientació sexual (a excepció del Codi Penal espanyol, que des de 2015 sí que ho tipifica).

No obstant això, en els casos en què es contempla, com l'espanyol, només seria aplicable als discursos d'odi en sentit estricte, i no s'inclou les dones com a grup vulnerable que justificaria la seva consideració com a víctimes d'aquests delictes d'odi, apunten.