L'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) ha avalat l'ús de la vacuna d'Oxford-AstraZeneca per a majors de 18 anys, inclosa la gent gran, perquè considera que és segura i suficientment eficaç. En un comunicat aquest divendres l'EMA ha recomanat l'autorització comercial condicional d'una tercera vacuna a la Unió Europea. Malgrat admetre que no hi ha "suficients resultats" sobre la protecció als majors de 55 anys, el regulador de la UE creu que el vaccí serà igualment eficaç. "Com que hi ha informació fiable sobre la seguretat en aquesta població, els experts científics de l'EMA han considerat que la vacuna es pot utilitzar en persones grans", afirma el comunicat.

"Amb aquesta tercera opinió positiva, hem ampliat encara més l'arsenal de vacunes disponibles per als estats membres de la UE", ha celebrat la directora de l'EMA Emer Cooke.

L'EMA assegura que els quatre estudis clínics realitzats al Regne Unit, Brasil i Sud-àfrica, que han involucrat gairebé 25.000 persones, han demostrat que la vacuna és segura i té una efectivitat del 59,9% per prevenir la malaltia de la covid-19 en majors de 18 anys.

Els efectes secundaris més freqüents amb la vacuna d'Oxford-AstraZeneca solen ser "lleus o moderats": dolor al lloc de la injecció, mal de cap, cansament, dolor muscular, sensació general de malestar, calfreds, febre, dolor articular i nàusees.

En canvi, de moment es desconeix quant de temps dura la protecció i si permet frenar la transmissió del virus. Tampoc hi ha dades suficients per determinar que sigui efectiva davant de les noves variants. Per això, l'EMA ha demanat a AstraZeneca que ho investigui com ja ho estan fent Pfizer-BioNTech i Moderna.

Vàlida per la gent gran
Segons l'EMA, en els estudis presentats per AstraZeneca i Oxford la proporció de dades sobre els majors de 55 anys, i especialment dels majors de 65 anys, era baixa. Per això, no tenen suficients dades per determinar quin nivell concret d'eficàcia té la vacuna d'Oxford entre aquesta població, una qüestió que analitzaran més endavant quan s'aportin més resultats dels estudis clínics. Tanmateix, l'EMA diu que genera un cert grau de resposta immune i, per tant, creuen que podria ser "útil" també per aquest segment de la població.

Amb tot, des de l'EMA indiquen que les autoritats sanitàries poden optar per alternatives més eficaces i disponibles per a la gent gran. "Si hi ha altres opcions podrien ser preferibles en situacions específiques", ha apuntat aquest divendres Bruno Sepodes, vicepresident del Comitè de Medicaments per a Humans de l'EMA.

Vacuna més "flexible"
La vacuna d'Oxford requereix dues dosis i la segona s'ha d'administrar entre 4 i 12 setmanes després de la primera. "Aquest interval més llarg permetrà flexibilitat i ajudarà a la campanya de vacunació en curs a la UE", ha assegurat Sepodes.

El regulador de la UE veu difícil precisar el nivell de protecció que aporta la primera dosis, però calculen que s'assoleix "una quantitat suficient". "La segona augmenta la resposta immune", ha afirmat Marco Cavaleri, cap d'estratègia contra les amenaces i les vacunes de l'EMA.

Diferències entre vacunes
La vacuna d'Oxford-AstraZeneca és la primera avalada a la UE que utilitza una tècnica ja coneguda. És un vaccí contra l'adenovirus, similar al de l'Ebola, que utilitza el virus genèticament modificat per generar una resposta immune. Per contra, les altres dues vacunes al mercat, la de Pfizer-BioNTech i la de Moderna, funcionen amb una tecnologia nova que genera immunitat a partir d'instruccions genètiques a través d'un missatger anomenat mRNA.

La vacuna britànica es pot conservar en un refrigerador normal i serà més fàcil de distribuir fora dels hospitals que la de Pfizer-BioNTech i la de Moderna. La primera s'ha de conservar a temperatures ultrafredes de -70 °C i la segona a -20 °C.

Un altre dels avantatges que pot portar la vacuna d'Oxford-AstraZeneca és que la segona dosis es pot posar entre 4 i 12 setmanes després de la primera. La segona dosi de Pfizer-BioNTech s'ha d'administrar 21 dies després i la de Moderna 28 dies més tard, si bé hi ha marge fins a les sis setmanes com a màxim.

També el preu de la vacuna d'Oxford és molt més atractiu: només val 1,78 euros, mentre que la de Pfizer-BioNTech (12 euros) i Moderna (euros) són molt més cares.

Entre els possibles inconvenients del vaccí d'Oxford hi ha la seva menor eficàcia, entorn d'un 60%, en comparació amb la de Pfizer-BioNTech (95%) i Moderna (94,5%). A més, no hi ha dades suficients per determinar el nivell de protecció entre els majors de 55 anys, si bé l'EMA assegura que genera immunitat igualment.

A les característiques de la vacuna s'hi ha d'afegir el context d'escassetat de dosis actual. La UE ha pactat fins a 600 milions de dosis amb Pfizer-BioNTech, 300 milions més amb AstraZeneca-Oxford, i només 160 milions amb Moderna. Tanmateix, fins al març les entregues seran més limitades i s'espera que el gruix de dosis arribi a la primavera.

El control de Brussel·les
La Comissió Europea ha aprovat aquest divendres el mecanisme que permet controlar i bloquejar l'exportació de vacunes contra la covid-19. Amb aquesta mesura, impulsada arran de la polèmica pels retards amb AstraZeneca, les companyies farmacèutiques hauran de demanar autorització per poder exportar les dosis des de països del bloc comunitari. Per tal de demanar-la, les companyies hauran de comunicar a les autoritats duaneres quantes dosis volen exportar i a quins països. Aquestes donaran llum verda o no a l'exportació després de consultar-ho amb la Comissió Europea. El control de les exportacions, que s'aplicarà des de dissabte, durarà com a mínim fins a finals de març.

Segons l'eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides, la mesura vol "protegir els contractes" de compra anticipada de vacunes signats amb les farmacèutiques, així com "garantir que estan disponibles les vacunes que hi ha als contractes".

Al seu torn, el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, ha apuntat que la mesura preveu que les companyies hagin de donar informació sobre les seves exportacions en els últims tres mesos, cosa que permetria saber si dosis fabricades al bloc comunitari han anat a parar fora de la Unió Europea.

"És just i contribueix a la transparència. No aportar aquesta informació pot portar al rebuig de l'autorització", apunten fonts comunitàries. "No és un Europa primer, sinó que volem un plantejament just", assenyalen les mateixes fonts.

En una mesura adoptada per urgència arran de la polèmica amb AstraZeneca, des de la Comissió Europea insisteixen que no és una "prohibició a les exportacions" perquè afecta les exportacions de les companyies amb què la Unió Europea ha signat un contracte de compra anticipada de vacunes.

Queden exemptes de la mesures les exportacions a alguns països com per exemple Andorra, els Balcans, Suïssa o els països del nord d'Àfrica. També queden exemptes les que van a parar a països amb baixos ingressos a través de COVAX.