La Unió Europea celebrarà una cimera amb els països dels Balcans Occidentals aquest dimecres a Eslovènia amb l'objectiu de mantenir la perspectiva europea de la regió, encara que sense aprofundir en el procés d'ampliació.

La reunió es durà a terme una setmana després de l'acord que ha fomentat Brussel·les entre Sèrbia i Kosovo per rebaixar tensions a la frontera per la crisi de les matrícules, en una negociació secundada també pels Estats Units.

"Tindrem l'oportunitat d'abordar la manera d'aprofundir el nostre diàleg polític, la cooperació en matèria de seguretat i el compromís estratègic", va dir el president del Consell Europeu, Charles Michel, en la carta d'invitació a la trobada que va enviar divendres als caps d'Estat i de govern.

S'espera que la UE reafirmi el pla de 9.000 milions d'euros en ajudes i 20.000 milions en inversions per a la regió; de fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va preparar aquesta setmana la cimera amb un viatge a aquests països i va visitar diverses infraestructures cofinançades amb fons europeus.

No obstant això, encara que en el document de conclusions hi haurà una referència al procés d'adhesió dels Balcans Occidentals, aquesta "no és una cimera d'ampliació", va assegurar una font diplomàtica.

"Aquest no és el moment més fàcil per a l'ampliació i la UE està en una fase de molts desafiaments. No estem al 2004", va insistir la font, en referència a la gran expansió a l'est en la qual aquest any es van unir Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia i la República Txeca. La UE va continuar l'ampliació en 2007 cap a Bulgària i Romania i el 2013 va entrar Croàcia, fins a l'escissió del Regne Unit en 2020.

Diferències entre Sèrbia i Kosovo

Brussel·les va endurir l'any passat les condicions per a les negociacions d'adhesió, una demanda principalment de França, que demanava major rigorositat en l'examen als països candidats. Les noves regles permeten a Brussel·les reobrir qualsevol dels 33 capítols que conformen les negociacions d'adhesió, en els quals els 27 pacten reformes amb els països candidats per a complir amb els estàndards europeus.

Fins avui, la UE ha obert negociacions amb Montenegro el 2012 i, amb Sèrbia el 2014. No obstant això, el gran escull per a l'adhesió de Sèrbia són les dificultats per a canalitzar el procés de diàleg amb Kosovo, l'antiga província que el 2008 va declarar la independència de manera unilateral, no reconeguda per Belgrad.

L'última tensió entre tots dos va esclatar aquests últims dies, quan Kosovo va enviar a la frontera a les seves forces especials per a prohibir l'entrada de vehicles amb matrícula sèrbia, al que Belgrad va respondre enviant tropes i aeronaus a la zona.

Kosovo, que no ha sol·licitat l'adhesió, s'enfronta a més a més a la dificultat que cinc països de la UE —Espanya, Grècia, Romania, Eslovàquia i Xipre— no en reconeixen la independència, i la incorporació d'un nou Estat membre ha d'aprovar-se per unanimitat.

Dos països a l'espera

Albània i Macedònia del Nord tenen des de l'any passat el vistiplau de la Comissió Europea per iniciar les negociacions, encara que Bulgària està bloquejant el procés perquè reclama que Skopje reconegui que té una llengua i una història en comú. Quant a Bòsnia i Hercegovina, va presentar la sol·licitud d'adhesió el 2016.

La cimera del dimecres estarà precedida el dia abans per un sopar informal dels líders europeus, en la qual Michel vol parlar del paper de la UE a l'escena internacional, després de la retirada de l'Afganistan o l'aliança de defensa AUKUS entre els Estats Units, Austràlia i el Regne Unit.

Una reunió on sí que estarà el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a diferència de la decisió que va adoptar el 2018 el seu antecessor, Mariano Rajoy, d'absentar-se d'una cimera similar per la presència de Kosovo.