- opinió -
Article d'opinió sobre Pere Casaldàliga
Roger Palós
Un any sense Pere Casaldàliga, una revolució pendent
La seva gran petjada encara avui perdura i les seves lluites són compartides per molts
Publicat el 12 d’agost 2021

“Jo soc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida”, afirmava Pere Casaldàliga, capellà dels pobres i bisbe de São Félix do Araguaia, al Brasil. Va dedicar la seva vida a lluitar contra les injustícies, al costat i a favor dels pobres, a la recerca d’un món millor. En definitiva, es va dedicar a les seves causes, que eren les mateixes que les de Jesucrist, el seu referent i guia. Després d’un any de la seva mort, val la pena recordar-les i posar el focus en el seu llegat.

La terra, els pobres, els indígenes, les dones... Però també l’ecologia, la comunitat, i l’anticapitalisme, van ser els eixos principals pels quals va lluitar en la seva vida. Tot, teixit sobre l’amor de l’obra de Jesús de Natzaret descrita a l’Evangeli i fonamentat en la justícia social, element consubstancial de la teologia de l’alliberament, que Casaldàliga tant va defensar i que tants problemes li va ocasionar atesa la incomoditat que sentien unes elits, econòmiques però també eclesials, que el consideraven una amenaça. Sense anar més lluny, va ser amonestat pel papa Joan Pau II i inclús per Benet XVI.

Pere Casaldàliga resumia bé el seu tarannà valent a favor de la redistribució i contrari a un sistema que promou les desigualtats socials: “El capitalisme, per definició, és lucre acumulat, és privilegi del capital, és exclusió de la majoria”, sostenia, i afegia: “no acceptem la fatalitat del sistema capitalista neoliberal que ens imposen que redueix la vida a un mercat”. Clar i català, posant el dit allà on més mal fa, sense voler edulcorar la realitat; al contrari, amb voluntat de transformar-la.

Va repartir esperança no només mitjançant la paraula, sinó, sobretot, actuant. Servir, servir i servir. Estimar. Aquella frase essencial de Jesús de Natzaret, allò de “estimeu-vos els uns als altres” ho aplicava com el que més. I la vida humil la seguia fil per randa, ni tan sols agafava avions perquè els seus germans del Mato Grosso no s’ho podien permetre, i ell no només volia viure per a ells, sinó també com ells. Coherència exemplar.

La seva gran petjada encara avui perdura, sense la seva enyorada veu, però amb la mateixa essència. La Fundació Pere Casaldàliga, creada per la família del mossèn missioner i per l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga, procura transmetre les seves causes i la seva obra tant a Catalunya com al Brasil.

Ho fan amb campanyes de sensibilització sobre algun dels temes de les causes d’en Pere Casaldàliga, amb trobades i xerrades amb participació de moviments populars, i “col·laborant amb les causes dels camperols sense terra i els pobles indígenes” a través de l’associació que Casaldàliga va crear al Brasil, l’Associação ANSA. Impulsen la reforestació, ofereixen cursos per a camperols i ajuden a fer plantacions, concedeixen microcrèdits a persones necessitades perquè puguin crear petites empreses i donen complements alimentaris i d’higiene familiar amb plantes medicinals de l’Amazònia. I per fer més força advoquen per la unió entre organitzacions socials per sumar esforços i construir “una identitat col·lectiva comuna”.

Amb les xarxes socials també aconsegueixen difondre el missatge, sense oblidar una eina de reflexió creada per Pere Casaldàliga i José María Vigil amb la finalitat d’exposar les causes sud-americanes: l’Agenda Llatinoamericana, que es publica cada any.

El llegat és inabastable i etern, i ara alguns volen anar en la seva direcció. Abans de morir ja somreia pels nous temps a l’Església. Com a defensor acèrrim del Concili Vaticà II i d’una “reforma urgent de l’Església”, el sacerdot català es va esperançar amb el pontificat de Francesc, tal com la seva neboda i presidenta de la fundació en honor seu, Glòria Casaldàliga, va assegurar en una entrevista al diari El Punt Avui: “El va fer feliç”, va afirmar.

No se sap encara si el papa Francesc serà capaç de culminar les transformacions necessàries a l’Església catòlica, però el que està clar és que hi ha una revolució mundial pendent. I per aquesta revolució una gran part de la humanitat hi podria estar d’acord perquè, com deia Pere Casaldàliga, “en amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat” i és evident que molts objectius són compartits. Davant d'un sistema capitalista que s’esfondra, lluitar per les causes d’en Pere és més necessari que mai. Estan fonamentades en l’Evangeli, per descomptat, però amb un tarannà obert a la cooperació interreligiosa, perquè l’important és l’horitzó comú per molts éssers humans. 

El que manca, per tant, és un moviment de masses transformador, amb les causes de Pere Casaldàliga entre cella i cella. Amb ganes de tirar endavant la revolució.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —