A les nou del matí, cap paradeta amb llibres i roses a Passeig de Gràcia. Això sí, només sortir del metro veiem periodistes de tres mitjans de comunicació diferents. No és Sant Jordi, però és el dia escollit per recuperar la celebració del 23 d’abril que el coronavirus va impedir. Abans dels rebrots es volia fer una diada controlada, però festiva. La situació actual ha acabat portant-ho tot a dins de les mateixes llibreries. Algunes, poques, treuen un parell de taules al carrer amb l’esperança d’atreure més clients. Altres, com la Casa Beethoven, ho fan per nostàlgia. “Nosaltres posem les taules perquè jo porto 42 anys aquí i sempre s’han posat les taules com a tradició”.  A les onze del matí han venut un parell de llibres de partitures més que normalment, però res comparable amb un Sant Jordi normal. 

Èric del Arco, responsable de la llibreria Documenta, ni tan sols anomena Sant Jordi al dia d'avui. “L’única entitat capaç de canviar un Sant Jordi de dia és l’Església Catòlica, i no ho ha pas fet”. Ells avui celebren Santa Brígida de Suècia, que és la festivitat que correspon segons el santoral. Abans d’aixecar la persiana ja hi ha tres o quatre curiosos que esperaven per entrar, pocs, comparats amb les llargues cues que es formen a Barcelona qualsevol Dia del Llibre normal. Documenta és una de les poques llibreries de la ciutat que porta autors per signar exemplars. Del Arco explica que calia demanar cita prèvia, però la iniciativa no ha funcionat gaire bé i no hi ha hagut gaire inscrits. Cap, en la majoria d’autors. 

Cartell a l'entrada de la llibreria Documenta

La Sandra surt de la llibreria sense cap llibre a la mà. Ens explica que l’ha reservat i que el vindrà a buscar més endavant. “És un dia més”, i ho diu amb tota la literalitat possible. Ni tan sols sabia que era Sant Jordi. Ella el va celebrar el dia que tocava amb les seves companyes de pis perquè ja tenia els llibres comprats d’abans del confinament. 

No gaire lluny trobem la nova llibreria Ona, mil metres quadrats dedicats a la lectura. Una quinzena de treballadors veuen com l’encarregat de seguretat pren la temperatura i reparteix gel hidroalcohòlic mentre saluda amb un somriure tothom qui entra. La decoració de l’espai porta a pensar que allà la venda de llibres és secundària. Ona no és una llibreria, s’erigeix com un espai de culte a la literatura amb, fins i tot, vitrines pròpies de museus. Ho tenen clar, “som uns privilegiats”. Disposen d’un aforament de 150 persones i lamenten que hi hagi llibreries en les quals avui només hi puguin entrar una o dues persones. La seva responsable, Montserrat Úbeda, hauria preferit fer una festa conjunta de tots els sectors que ho estan passant malament. 

Llibres signats per autors durant aquesta setmana a la Llibreria Ona

El gegant FNAC ha reduït tota la festivitat a una trista taula embolcallada amb la senyera a la planta baixa del Triangle. Un venedor explica que allà hi ha la mateixa gent que un dia normal postconfinament, és a dir, menys persones que un dijous dels de sempre. “La nova normalitat”, diu amb resignació. Des de la botiga han suspès les trobades amb autors, per responsabilitat. Tradicionalment són una de les llibreries que més escriptors reuneix perquè signin per Sant Jordi. 

Per trobar una rosa cal caminar fins a les Rambles, on algunes floristeries disposen de cubells amb una trentena d’aquestes flors. El preu varia entre els tres i cinc euros en funció de la decoració i del model. Les vermelles dominen, però també se’n veu alguna de blanca que vol homenatjar les víctimes del coronavirus. En les quasi quatre hores que caminem pel centre de Barcelona, l’única parella que veiem amb llibre i rosa és davant d’una parada de les Rambles. L’Alexis i la Laura han hagut d’estar una estona buscant la tradicional flor. El 23 d’abril van demanar un llibre a la Llibreria Bosch, però no van poder trobar cap rosa, així que l’Alexis va decidir dibuixar-la.  

Aquesta vegada n’ha pogut aconseguir una de veritat a la Floristeria Benzal. L’Anna, encarregada de la parada, ens confessa que és un dia “una mica trist” i que vol que torni el “Sant Jordi de veritat”. Per ella el dia d’avui no és més que un record que tenim d'“un dia molt important per nosaltres”. Aquest any ha demanat moltes menys roses, però ha volgut donar una mica de suport a la celebració. 

Les sensacions més optimistes es transmeten a la Llibreria Calders on el matí ha estat un “degoteig de gent”. Hi ha cert moviment, però la botiga no és plena ni de bon tros. Isabel Sucunza ha tingut una de les idees més interessants de la jornada: portar editors al llarg del dia. Laura Huerga, de Raig Verd, fa petar la xerrada amb companys de professió davant d’unes taules que s’han instal·lat a fora del local. Si t’acostes a preguntar, reps un bon grapat de recomanacions com Llengua Materna de Suzette Haden Elgin (Chronos) i Els desposseïts de Ursula K. Le Guin (Raig Verd). Huerga reivindica que Sant Jordi hauria de ser cada dia, així que avui tampoc no el considera un dia diferent. 

El resum de la jornada és la normalitat d’un 23 de juliol tant pels compradors com pels mateixos llibreters, amb l’únic matís del coronavirus. Després de visitar quasi deu llibreries, les mans es comencen a ressecar per culpa de tant gel hidroalcohòlic. El dia d’avui no és Sant Jordi ni res que s’hi assembli. Pels catalans, la Diada va més enllà de comprar una rosa o un llibre, és un acte social que impulsa la cultura i celebra l’amor. Com aquell capítol de Plats Bruts on el López i en David volen evitar el Nadal, argüint que és un dia normal. Però aquesta vegada no són dues persones les que intenten evitar una celebració col·lectiva, és la societat que mira amb indiferència una festivitat impostada i a poc a poc desinflada que no convenç ni aquells que la celebren, moltes vegades més per nostàlgia que no per convenciment.