El setembre ja s’acosta i amb ell, la tornada a la feina – per aquells qui han pogut fer vacances – les preocupacions i l’anar de bòlit. Aprofitant les previsions meteorològiques de pluja i vent que s’esperen per aquest cap de setmana, us oferim la solució perfecta per poder gaudir d’uns últims dies de tranquil·litat: les millors sèries personalitzades per a cada tipus de persona.

La mamarratxa: Once Upon a Time (2011- 2018, 7 temporades, Netflix)

El somni de la infància (o potser, no de tant infància) de qualsevol: viure enmig d'un món fantàstic acompanyat per la Blancaneus, el Pinotxo, o l'Alícia del País de les Meravelles. Durant les primeres sis temporades, els fets se situen a la ciutat fictícia de Storybrooke (el nom ja és bastant suggeridor), on els habitants són personatges de contes de fades que no tenen ni la més remota idea del seu passat: una Reina Malvada hi està involucrada. Si vols transportar-te a una realitat allunyada de la pandèmia del coronavirus, la política i les injustícies socials, Once Upon a Time és la sèrie indicada.

El millor: els plot-twist se succeeixen un rere l’altre i et mantenen sempre a l’expectativa

El pitjor: en les primeres temporades els efectes especials deixen molt que desitjar

La intel·lectual pedant: Borgen (1 de setembre del 2020, 3 temporades, Netflix)

Maquinacions polítiques daneses, drama i poder. Netflix ha decidit ressuscitar Borgen, una emblemàtica sèrie política que fa sis anys que no emet cap episodi. Contra tot pronòstic, Birgitte Nyborg, líder d’un partit polític minoritari (en teoria, sense opcions reals de governar) es converteix en la primera dona a ocupar el càrrec de Primera Ministra de Dinamarca. Una sèrie sobre la dificultat de presidir un país amb diferents ideologies i agendes, i les conseqüències que el càrrec li comporta a la protagonista com a esposa i mare. Tot i que la sèrie es va estrenar el 2010 a Dinamarca, haurem d’esperar fins dimarts per poder-la veure a Netflix.

El millor: La capacitat d’enganxar-nos a un context que a priori (la política danesa) ens podria semblar molt llunyà. Més d’un hi trobarà paral·lelismes amb les dinàmiques de molts sistemes polítics europeus, i mirarà amb un cert punt d’enveja aquesta ficció que ens presenten els directors.

El pitjor: Adonar-se que en el fons, no és una sèrie sobre virtuositats i escenaris ideals, sinó sobre la dura realitat més enllà dels clixés nòrdics.

L’activista: Territorio Lovecraft (2020, 1 temporada, Netflix)

Explica la història d’Atticus Black, un jove negre que comença un viatge per carretera amb la seva amiga Letitia i el seu tiet George en cerca del seu pare desaparegut. Basada en la novel·la homònima de Matt Ruff (2016), cada capítol se centra en un subgènere diferent de terror: de monstres, sang, fantasmes, entitats antigues o horror psicològic no en falten. Però  tot, amb el racisme desenfrenat de l’Amèrica blanca dels anys 50 com a línia argumental. Una road movie plena d’aventures, perills i recreacions d’un temps passat no tan llunyà, però sí miserable.

El millor: l’adaptació fidel al llibre

El pitjor: que la reivindicació d’una sèrie situada als anys 50 encara tingui tant de sentit avui en dia

El precoç: I May Destroy You (2020, 1 temporada, HBO)

L'Arabella és una icona millenial. Twitter-star reconvertida en novel·lista, va aconseguir la fama amb el seu llibre debut Chronicles of a Fed-Up Millenial. Mentre lluita per complir amb la data límit pel seu segon llibre, decideix trencar amb la monotonia sortint de festa amb els seus amics. Bona companyia, desconnexió, i música a tot drap: una nit que havia de ser perfecta acaba sent un malson. Amb capítols de mitja hora i una sola temporada, la sèrie aborda el trauma de l'agressió sexual amb humor negre i moments de profunda incomoditat, que se suma a la força de l'innegable talent de Michaela Coel. No podràs desenganxar-te: amb una tarda de pluja ja la tens vista. 

El millor: Les contradiccions, matisos i subtileses que fan que la història tingui un gran realisme

El pitjor: Necessitaràs uns quants dies per processar el capítol final

La intensita: Anatomía de Grey (2005 - 2020, 16 temporades, Amazon Prime)

El drama mèdic per excel·lència. Una jove Meredith Grey és acceptada en el programa de residència del Seattle Grace Hospital i de cirurgia en cirurgia va aprenent (a la vegada que l'espectador) i creixent, mostrant sempre una passió immesurable per aquesta feina. I per si voler ser cirurgià no fos prou esgotador, s'encarrega d'enfrontar-se a les tragèdies que li presenta la vida (spoiler: en són moltes) descobrint què és l'amor, l'amistat i la família. Entre morts, radiografies, històries d'amor, casos mèdics i joves atractius, la sèrie aprofita per posar sobre la taula temes com el racisme, l'alcoholisme o l'orientació sexual  a la societat nord-americana.

El millor: Les històries d'amor, desamor, o d'una sola nit dels personatges (tantes que de vegades ni t'enrecordes) aconsegueixen que 16 temporades no se't facin interminables

El pitjor: No li pots agafar afecte a cap personatge. Gairebé hi ha més morts que a Joc de Trons