UNA CADIRA FÜR EWIG

Lo Scrittore lavora seduto (quando non è così saggio e fantasioso per cercarsi altre posizioni) e la sedentarietà è un profondo male. Un male per tutti, un male universale del civilizzato occidentale.
Guido Ceronetti, «Letteratura a sedere»

una cadira für ewig
Antonio Gramsci

a la cadira d'escriure explosions nuclears
a la cadira dels desemparats
a la cadira de tornar-se geperut 
(i comptar nius de cigonya)
a la cadira del pa de cada dia
a la cadira boja de l'ikea
a la cadira dinosaure
a la cadira de la mandra
a la cadira calç linària
a la cadira dels inútils
a la cadira rovellada
a la cadira tobogan
a la cadira d'estiueig
a la cadira dels records
(i les faltes ortogràfiques)
etc.

Poema de Gabriel Ventura dins de l'obra W (Edicions Poncianes, 2017; segona edició ampliada, 2019)

El poema de Gabriel Ventura s’inclou dins de la seva última obra W (Edicions Poncianes, 2017) on s'hi barregen la poesia, la narració, l’epístola i l’art contemporani. Una obra que defuig de la convencionalitat i que té com a protagonista a W, un personatge que es dedica a viatjar per ciutats de tot el món amb una estranya missió: transportar un gripau vermell amb poders misteriosos.

I és que l’autor ha intentat dissenyar un escenari que emula el nostre món actual. Cada pàgina funciona com un espai, on tant W com el lector pot moure’s i actuar segons les seves conveniències. Ventura, en una entrevista a PliegoSuelto explica que “les pàgines estan pensades com habitacions”, i en una d’aquestes habitacions és on nosaltres hi trobem un moble tan recorrent i quotidià com la cadira. L’autor, a través del poema ret homenatge a la cadira, "aquest petit moble que sosté les il·lusions, les alegries i els fracassos diaris de tots els escriptors”.

Una obra que reclama la lectura activa, interpretativa i crítica. ”M’interessava que el lector hagués d’enfrontar-se a un entramat d’històries i significants, i amb tot això fabricar els seus propis sentits, portàtils i mal·leables”, explica. Tot plegat, un clam per què el lector pensi, treballi i reconstrueixi el relat que el poeta posa a la seva disposició.

Cada dilluns, un poeta ens llegeix uns versos, triats expressament perquè ens acompanyin durant la setmana. Els poemes no donen la felicitat, però una mica de saviesa potser sí. O això és el que diuen.