Catalunya és a punt de posar fi a tres anys d'accidentada legislatura, una que va arrencar sota els efectes de l'article 155 i acaba amb un Govern sense president, a l'espera de saber si en les eleccions del 14 de febrer es renova la coalició independentista o es dibuixen noves geometries parlamentàries.

El 22 de desembre, vençut el termini per investir un substitut de l'inhabilitat Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès firmarà el decret de convocatòria automàtica d'eleccions. El Parlament quedarà dissolt i 54 dies després se celebraran els comicis, sempre que els indicadors de la Covid-19 a Catalunya no empitjorin fins al punt d'obligar a ajornar la cita electoral.

Aquestes són les claus de la cursa del 14F a Catalunya:

1. Majories demoscòpiques

Hi ha un generalitzat consens en els sondejos a situar ERC com a primera força en unes eleccions catalanes, seguida de PSC i JxCat, amb majoria absoluta de diputats independentistes.

Aquests números semblen conduir a una reedició de la coalició entre JxCat i ERC, un escenari paradoxal perquè les relacions entre els dos socis independentistes han tocat fons el 2020, però els dos són conscients que mentre segueixi viu el procés estan condemnats a entendre si no hi ha d'altres sumes alternatives viables.

És versemblant una suma que deixi l'independentisme fora de l'equació? Les enquestes no ho auguren, tot i que Cs i PP insisteixen a alertar que el PSC està desitjant trencar blocs i pactar amb ERC, mentre que JxCat acusa els seus socis de tramar un tripartit amb socialistes i comuns. Tant el PSC com ERC ja ho han descartat.

2. Les dues variables que marcaran el rumb

Si es compleixen els pronòstics i l'independentisme revalida la seva majoria al Parlament, seran dues les claus que definiran el rumb de la legislatura: qui queda com a primera força i obté la presidència i quin és el tercer partit que exercirà de frontissa.

JxCat, amb Laura Borràs com a presidenciable, recepta "confrontació intel·ligent" amb l'Estat i avala la via unilateral, mentre que ERC, amb Pere Aragonès de candidat, s'ofereix com l'independentisme pragmàtic capaç de pactar uns pressupostos amb el Govern espanyol.

El PSC repeteix amb Miquel Iceta al capdavant, Ciutadans confia suavitzar amb Carlos Carrizosa la debacle que li auguren els sondejos, Jéssica Albiach és l'aposta dels comuns, Alejandro Fernández lidera la llista del PP i l'exalcaldessa de Badalona (Barcelonès) Dolors Sabater és el fitxatge que presenta la CUP.

Si es confirma la majoria independentista i es descarta -com ja anuncien PSC i ERC- un tripartit alternatiu, qui podria ser la frontissa d'un nou engranatge JxCat-Esquerra? Hi ha tres candidats que tenyirien de diferent color el mandat: la CUP empenyeria cap a la unilateralitat, els comuns potenciarien la pantalla el referèndum pactat i el PDeCAT demanaria un full de ruta "possibilista".

3. Sense unitat estratègica

El 2015 l'independentisme es va presentar a les eleccions amb un cronograma que preveia proclamar la república catalana en 18 mesos, el 2017 ja no hi havia pla unitari, però sí un compromís transversal de fer complir el "mandat" del referèndum unilateral de l'1-O, i per al 14F JxCat, ERC i la CUP ja només es posen d'acord a reivindicar una llei d'amnistia i el dret d'autodeterminació.

ERC, completant el seu gir pragmàtic, prioritza la "gestió del mentrestant" autonòmic, sense renunciar a l'autodeterminació, però obrint-se a dialogar amb l'Estat, una postura que critica JxCat, que encara no ha concretat el seu pla de ruptura si l'independentisme suma més del 50% dels vots, a diferència de la CUP, que ja ha proposat un nou referèndum per abans de 2025.

4. PSC a l'alça, Cs en retrocés

Iceta afronta la cita del 14F amb expectatives de creixement, remuntant de la quarta a la tercera o fins i tot la segona posició segons les enquestes, a costa de Ciutadans, que va guanyar les eleccions de 2017, en el moment de més polarització pel procés, però que ara podria perdre més de la meitat dels seus 36 diputats.

En la lluita pel vot metropolità també competiran els comuns, amb Albiach estrenant com a cartell electoral i amb la perspectiva de ser decisius, i el PPC, el president, Alejandro Fernández, busca recollir vot moderat amb un discurs que posa l'èmfasi en passar pàgina del procés i a la reconciliació.

5. La irrupció de l'extrema dreta

L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, del novembre passat, pronostica que Vox -que presenta el diputat al Congrés Ignacio Garriga com candidat- irromprà al Parlament amb 7-8 diputats i podrà disposar de grup propi.

Seria la primera vegada que una força d'extrema dreta entra al Parlament, després dels intents infructuosos de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada.

6. Hi haurà eleccions al 14F?

Malgrat la insistència del Govern d'assegurar que s'estan fent tots els esforços per poder celebrar les eleccions el 14F, l'empitjorament de les dades epidemiològiques està reobrint les incògnites sobre si serà possible celebrar-les aquest dia o caldrà posposar, com va passar a Galícia i al País Basc.

Els protocols elaborats pel Govern preveuen un total de nou escenaris d'evolució de la pandèmia, i dos d'ells, els més pessimistes, portarien a un ajornament.