L'alumnat universitari, indignat i desmotivat amb les classes en línia
Per EFE
Publicat el 20 d’octubre 2020

Els universitaris catalans porten entre dues setmanes i un mes de curs, segons la facultat en la qual estudiïn, però molts comparteixen la indignació davant el funcionament d'una educació que, tot i les previsions per la pandèmia, creuen que no s'ha adaptat bé al mitjà digital i perd qualitat.

"El que se suposa que ha de ser el millor període de la teva vida està sent molt difícil, et sents molt sola", explica a Efe l'Ona, una estudiant menorquina que ha arribat aquest curs a Barcelona per estudiar Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

L'Ona afirma que tot i que està agraïda d'haver pogut començar el curs, sent que "no estan aprenent com toca" i que només ha pogut conèixer a una petita part dels seus companys, la qual cosa dificulta el poder fer amics i crear una xarxa de suport a la ciutat on comença la seva vida universitària.

Cristina Gelpí, vicerectora per a projectes de docència de la UPF, assegura a Efe que es va dissenyar "un pla d'acompanyament i acollida per compensar la falta de contacte" que els alumnes de primer tindrien entre ells i amb la universitat, i que també es va planificar "una presencialitat més alta" per a aquests cursos.

No obstant això, aquesta setmana la Generalitat ha decretat noves restriccions de les classes presencials per evitar la mobilitat dels alumnes i la seva interacció social, un anunci que porta entre els estudiants el record de març amb l'abandonament dels campus universitaris durant el que ja es preveu que seran més de dues setmanes.


Ona, estudiant a la UPF: "Anar un cop per setmana a la universitat no compensa l'esforç de pagar un lloguer a Barcelona"


Referent a això, l'Ona diu que "pagar un lloguer a Barcelona suposa un esforç que no es veu compensat quan es va un cop per setmana o ara cap a la universitat", i el mateix passa amb el preu elevat dels bons de transport per a aquells estudiants que es desplacen diàriament des de fora de la ciutat.

Problemes constants amb les classes virtuals

Malgrat tot, la majoria d'alumnes entenen que la situació sanitària és complicada i accepten amb resignació l'increment de la virtualitat a les seves classes, però no estan, ni de prop, satisfets amb elles.

La Laura estudia el tercer curs d'Educació Social a la Universitat de Barcelona (UB) i és contundent al respecte: "Els errors del confinament se segueixen repetint. No poden demanar-nos que fem sis hores de classe en línia cada dia perquè hi ha poca interacció, ens saturem d'informació i costa seguir-les".

Està d'acord amb ella la Lúa, estudiant de Periodisme i Humanitats a la UPF, que comenta que a casa es distreu molt més i que a través d'una pantalla li resulta més complicat participar i, en definitiva, fa que "no estigui motivada amb la carrera".

La Lúa apunta també que, al seu parer, un dels principals problemes és que "la majoria dels professors no estan familiaritzats amb la plataforma" que s'usa per donar les classes en línia, la qual cosa retarda sovint l'inici de les sessions.

És fàcil trobar testimonis d'estudiants que asseguren que les seves classes virtuals es retarden per la imperícia dels professors, als quals moltes vegades no se'ls sent bé per qüestions tècniques o perquè simplement no dominen el medi.


Laura, estudiant a la UB: "No poden demanar-nos que fem sis hores de classes en línia cada dia"


No obstant això, des de les universitats asseguren que els professors van rebre formació des d'abans de l'inici del curs per adaptar-se al nou format.

El rector de la UB, Joan Elías, explica a Efe que s'han fet activitats de formació als docents, tot i que "no tota la que voldríem", si bé la vicerectora de la UPF, Gelpí, assegura que a la seva universitat tenen un pla de formació amb "acompanyament tècnic i metodològic constant".

En relació amb les classes en línia, una altra de les disputes en les diferents universitats és sobre l'opció que els professors gravin les classes per poder visionar-les més tard ja que, segons expliquen els alumnes, es poden produir problemes de connexió i pot ser útil per a aquells que treballen o alumnes internacionals amb altres horaris que encara no han arribat i segueixen les classes des dels seus països.

Hi ha professors que rebutgen gravar les classes amb l'argument que "les classes presencials tampoc queden gravades". No obstant això, el rector de la Universitat de Barcelona admet que "tot i que això és cert, la recomanació és que tots els materials en línia estiguin disponibles a la xarxa".

Manquen recursos a les universitats públiques

Per què es produeixen aquests problemes? Què falla en l'educació universitària? Elías explica que la UB ha hagut de fer una gran inversió aquest curs, i que només des del rectorat "s'han gastat uns 600.000 euros per adequar les infraestructures de les aules" per a la retransmissió de les classes a distància i que "encara farien falta uns dos milions més "per acabar de fer-ho".

Gelpí afirma, per la seva banda, que aquest no ha estat el cas de la UPF, perquè creu que el grau de digitalització és alt, ja que portaven 10 anys d'inversions, tot i que coincideix amb Elías en què s'ha hagut de fer una inversió amb la compra d'ordinadors portàtils per contribuir a reduir la bretxa digital.

Tanmateix, tots dos coincideixen que les universitats estan pensades i preparades per a la presencialitat, que és "la seva fortalesa i és insubstituïble". Fins que arribi el dia en què pugui recuperar-se del tot, Elías reconeix que només realitzen "accions per sortir del pas". 

Malena Ramajo.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —