Les universitats incompleixen els drets lingüístics
Per Pere Mercader
Publicat el 25 d’octubre 2020

Twitter ha fet saltar les alarmes. Cada cop sembla més difícil estudiar a la universitat en català a Catalunya. Augmenten les queixes públiques d’estudiants que, matriculats a una assignatura en català, reben la classe en castellà, fet que la Plataforma per la Llengua corrobora. En les poques setmanes que fa que ha començat el curs, s’ha rebut el triple de queixes que en tot el curs anterior. Aquest any, ja en són 37. “La situació a les aules no és normal i els drets dels estudiants no estan garantits”, denuncia la Plataforma.

Com pot estar passant això? L’Estatut de Catalunya, és clar. I les universitats catalanes podrien estar vulnerant un dret recollit a la principal llei catalana. 

Article 35. Drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament
1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari.
 

Primer de tot, cal començar per les guies docents. Aquests documents són el sant grial de totes les assignatures: allò que hi diu, va a missa. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) defineix aquest document com “el contracte entre l’estudiant i el professor” en una de les seves guies. Si és un contracte, s’ha de complir.

El Diari de Barcelona ha parlat amb quatre alumnes de quatre universitats catalanes. Alumnes que han vist incomplir el seu “contracte” educatiu. També ha parlat amb les universitats i les associacions que treballen per defensar l’ús de la llengua. La fotografia de la problemàtica acaba amb l’experiència d’una jove veneçolana, que sense saber català, mai ha demanat cap classe en castellà, tot el contrari.

A la classe de l’Enric, els alumnes van insultar a qui demanava les classes en català

Té 19 anys. Estudia 2n d’Administració i Direcció d'Empreses a la UPF. @pujols_enric

El primer dia de classe, l’Enric va trobar-se com la professora deia que faria la classe en castellà perquè “se sentia més còmoda”, tot i que en el pla docent constava que seria en català. Davant de la queixa d’alguns alumnes, la professora va creure oportú fer decidir als alumnes en quina llengua es volia fer la classe. Va indicar que fessin una votació al seu grup de WhatsApp. Amb aquesta decisió va polaritzar els estudiants i en la votació va guanyar el castellà.

Uns companys de l’Enric van portar la seva queixa a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), que va dur-la a la universitat. El deganat va donar la raó als alumnes que defensaven la guia docent. La professora ha hagut de fer les classes en català des d’aquell moment, però va comunicar-ho als alumnes donant irònicament “les gràcies a la classe per ser considerada amb ella”, recorda l’estudiant.

Després d’això es va produir una situació lamentable al grup de WhatsApp. Alguns alumnes “van mostrar el seu desacord amb la decisió a través d’insults i faltes de respecte”, explica l’Enric. L’estudiant apunta que més enllà d’aquest conflicte, es fan “molt poques classes en català”, tot i que, segons la universitat, el 60% d’hores són en la llengua de Pompeu Fabra. Si l’Enric vol estudiar un màster en català a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) encara ho tindrà més difícil: de mitjana només el 20% de les hores lectives són en català. 

El Guillem ha comprovat que al seu grau s’utilitza molt poc el català

Té 22 anys. Estudia 6è de Doble grau en Dret i Criminologia a la UAB. @noemllegiu

A Criminologia, on només hi ha un grup de cada assignatura, no es respecta, en termes generals, la llengua de la guia docent. Si un alumne, ja sigui de la resta de l’Estat o un estudiant d'Erasmus, demana fer la classe en castellà, el professor canvia de llengua. “Quan em vaig adonar que es violaven completament les guies docents i es feia la classe en castellà, em vaig queixar”, recorda el Guillem. Els seus companys l’acusaven de no tenir “empatia amb aquesta gent” i el professor per “respecte a aquest sol alumne” feia la classe en castellà.

El Guillem no va utilitzar ni la FNEC ni la Plataforma per la Llengua per mediar, directament va fer la queixa formal al responsable del seu grau, qui va acabar donant-li la raó. L’estudiant tem que el canvi de llengua continuarà passant perquè alumnes "d’aquí" demanen la classe en castellà amb l’excusa que "hi ha un Erasmus", tot i que aquell estudiant en qüestió no demani el canvi de llengua. Com a forma de protesta, el Guillem no va assistir a les classes.

L'estudiant de Dret ha volgut constatar la seva experiència posant xifres concretes al problema. Des de primer ha fet un registre on hi fa constar la llengua que apareix a la guia docent i amb la qual després es desenvolupa l’assignatura. De les 20 assignatures que hauria d’haver cursat en català, n’ha acabat fent 12. En el cas del castellà, es passa de 8 a 24. Els resultats parlen per si sols. És un cas concret, però és un reflex d’una tendència al canvi de llengua sense fer cas a la guia docent.        


Ús del català i el castellà al Doble Grau de Dret i Criminologia

Des de Plataforma per la Llengua han iniciat la campanya "Tinc els meus drets" per sensibilitzar i animar els estudiants amb casos com el del Guillem a presentar queixes a les universitats. La Plataforma ha signat compromisos relacionats amb la llengua a les universitats, com el “desenvolupament d’un reglament d’usos lingüístics que garanteixi el ple ús de la llengua”.


Segons dades facilitades per la Plataforma per la Llengua, a les principals facultats de dret -UPF, UB i UAB- l’ús del català és inferior al 50%


Eulàlia Buch, cap de l’Àrea Social de l’entitat, reclama a Diari de Barcelona que perquè això sigui efectiu, el professorat contractat ha d'acreditar el coneixement del català com s’estipula a la llei d’Universitats de Catalunya. Per Buch, “els serveis lingüístics estan poc dotats, han de tenir més mecanismes per poder fer el seguiment” dels casos.

Segons dades facilitades per la Plataforma, a les principals facultats de dret —UPF, UB i UAB— l’ús del català és inferior al 50%. I això fent cas a les guies docents. Seguint l’exemple del Guillem, la realitat pot ser molt més crua. Però aquesta problemàtica encara no es pot concretar perquè la majoria d'universitats no tenen mecanismes per extreure informació sobre l’ús real del català.

La professora de la Montserrat va canviar la llengua de la guia docent per no parlar en català

Té 22 anys. Estudia 6è de Dret i Ciències polítiques a la UB. @damesonpareras

En general, a les facultats de Dret hi ha més grups en castellà que en català. La Montserrat feia la matrícula de manera automàtica fins que se’n va adonar i, des de llavors, intenta matricular-se als grups en català, però “fent la doble titulació és bastant difícil”. Estava contenta perquè havia aconseguit fer un horari íntegrament en català, però quan van començar les classes, de forma telemàtica, “la professora la va fer en castellà”. En queixar-se, li va respondre que aquella assignatura era en castellà.

La Montserrat va portar el cas als Serveis Lingüístics de la UB, a través de la FNEC i la Plataforma per la Llengua. La resposta de la universitat va ser canviar la llengua a la guia docent, ara s’hi especificaria que era en castellà, tot i que la Montserrat assegura que “en la seva pròpia matrícula s'indica que és en català”.

La Montserrat denuncia que “els manuals solen ser en castellà”, i també les pràctiques redactades pels propis professors, encara que l’alumne estigui matriculat en un grup en català. L’estudiant de Dret explica que quan un company seu intervé en castellà, el professor canvia de llengua, mentre al revés no passa mai. “Estudiar en català a la Facultat de Dret fent una doble titulació és pràcticament impossible”, sentencia la Montserrat a Diari de Barcelona.

Maria Soler, vicerectora d'Estudiants i Política Lingüística de la UB, afirma que en el cas de la Montserrat, s’estan “seguint els protocols interns per tal de trobar la millor solució” i, en el cas de la UPF, minimitzen el problema, ja que “el nombre de queixes que arriben a la Bústia és ínfim”, i recorda que a la universitat s’imparteixen més de 270.000 hores.


Soler atribueix a “les difícils circumstàncies amb les quals es va treballar en la programació del curs” que s’hagi pogut produir “algun error” en la informació pública


Soler atribueix a “les difícils circumstàncies amb les quals es va treballar en la programació del curs” que s’hagi pogut produir “algun error” en la informació pública de la guia docent. La representant universitària reconeix que les dades sobre l’ús del català a les aules es limita a les expressades oficialment per cada professor, però no hi ha contemplat un mecanisme per verificar l’ús de la llengua per part del professorat.

La vicerectora recorda que “l'estudiant pot adreçar-se a les Comissions Lingüístiques de Centre, que a la UB formen una xarxa, com a elements de proximitat”. A més, a aquesta universitat hi ha una Bústia de queixes, consultes i suggeriments lingüístics, on les sol·licituds es tracten “de manera individual” i afirma tenir un “protocol d’actuació”.

El Marc creu que el sistema posa el professorat “entre les cordes”

Té 19 anys. Estudia 2n de Doble grau d’Enginyeria biomèdica i telecomunicacions a la URV. @volsbossa

A les guies docents normalment es fan constar les dues llengües oficials per "estalviar-se problemes”. El Marc cursava una assignatura en català, que el professor va passar a fer en castellà perquè un alumne ho va demanar. L’estudiant denuncia que molts cops es fa un canvi de llengua “per un sol alumne”.

El Marc no culpa al professorat del problema sinó al “sistema que permet que el professor es trobi entre les cordes”, i aposta perquè hi hagi l'opció de fer la carrera en castellà però que això no vagi en detriment del seu dret a rebre-les en català. Tot i que no ha denunciat el canvi de llengua a la universitat, sí que ho ha fet a la Plataforma per la Llengua i a la FNEC.


Per afrontar aquesta problemàtica, el sindicat ha habilitat “un porta de queixes lingüístiques” amb l’objectiu de respectar l’anonimat


Ferran Piqué, secretari de comunicació de la FNEC, afirma que estem en una situació de “negligència” i de “vulneració de drets lingüístics” generalitzada. Per afrontar aquesta problemàtica, el sindicat ha habilitat un portal de queixes lingüístiques amb l’objectiu de tramitar les queixes com a sindicat i, per tant, respectar l’anonimat dels estudiants. Aquestes reclamacions es tramiten al deganat i al Síndic de Greuges de la universitat i, fins i tot, si cal, al rectorat i a la direcció general de política lingüística. “Per què no s’obren expedients disciplinaris als professors que vulneren els drets lingüístics?”, es pregunta Piqué.

Pel secretari de Comunicació, les dades oficials no reflecteixen la situació real, “sistemàticament s’incompleixen, a totes les facultats, les guies docents”. Piqué afirma que “les universitats han entrat en una dinàmica de reduir sistemàticament la docència en català”. A tall d’exemple, l’any 2012 la mitjana de docència en català a la UPF era del 55%, mentre el curs passat va baixar fins al 42,5%.

L’Alai, acabada de venir de Veneçuela, no va demanar les classes en castellà per respecte

Té 20 anys. Estudia 3r de periodisme a la UPF. @RenteriaAlai

Quan fa tres anys va venir a estudiar a la UPF, l'Alai es pensava que no li demanarien saber català a la universitat. Explica que hi va haver “un malentès”: des del centre, li van dir que no li calia saber català. “Quan vaig arribar a la universitat i vaig veure que estaven parlant català em vaig bloquejar, no entenia res”. Però va decidir fer un curs d’iniciació. Si ho hagués sabut abans, afirma que hagués començat a estudiar-lo a Veneçuela.


“En cap moment vaig demanar que se’m fes la classe en castellà”, per l’Alai “és com si em mudo als Estats Units, no puc arribar parlant castellà”.


El primer trimestre es va dedicar només a intentar entendre els professors i preguntar els companys tot allò que no entenia. “En cap moment vaig demanar que se’m fes la classe en castellà”. Per l’Alai era ella qui s’havia d’adequar, “és com si em mudo als Estats Units, no puc arribar parlant castellà”. L’estudiant afirma que perquè es mantingui la llengua s’han de fer les classes en català, “i més si la universitat és pública”, afegeix.

L’Alai destaca que la majoria dels professors la van ajudar molt, una professora feia unes tutories en castellà per ajudar-la, sense que ella ho demanés. “Va ser molt valuós per mi", assegura. A més, l’estudiant veneçolana demana als seus companys de classe que li parlin en català per aprendre’n, “perquè m’agrada viure aquí”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —