'Capvespre al carrer Karl Johan', d'Edvard Munch - Diari de Barcelona

Els quadres sonors són assajos sonors sobre la posada en escena d’un quadre o d'una fotografia. Hi preval la descripció plàstica d’un ambient, la sonorització psicològica d’un estat subjectiu d’interpretació i la capacitat d’associar el disseny de la veu i l’estil formal amb l’avantguarda corresponent.
Demanem a l'autora, Mar Olave, que ens expliqui per què ha triat aquesta obra:
Capvespre al carrer Karl Johan mostra d'una manera molt directa el conflicte interior que tenia Edvard Munch amb la seva societat contemporània. Una societat que, en alguns aspectes i des de la meva perspectiva, pot ser no tan diferent de la nostra.
El quadre mostra uns individus que, tot i estar físicament acompanyats, es troben sols, incapacitats de comunicar-se, obligats a formar part d'una massa que segueix un camí prèviament establert i dirigint-se directament cap a la mort —els rostres retratats per Munch tenen una aparença totalment cadavèrica, resultant fins i tot esgarrifosa—.
De la mateixa manera, vaig considerar que el fragment de Ciudad sin sueño, de Federico García Lorca, compartia un gran nombre de característiques i es complementava molt significativament amb l'obra de Munch: des de l'expressió de l'hostilitat de dues grans ciutats (Oslo i Nova York) fins a la visió de l'individu aïllat i el sentiment de desassossec.


