Teniu present la imatge incombustible d’Angela Merkel durant més d’un lustre i mig encapçalant tota representació que Alemanya fa en l’àmbit internacional? Doncs el PNB ve a ser el mateix, però amb una ikurriña a sobre. El partit jeltzale és una excepció dins del panorama de la dreta a l’Estat espanyol. Són conservadors alhora que part del seu electorat beu del liberalisme econòmic, com passa amb el PP i la dreta catalana. Tot i això, el PNB aposta per endinsar el govern basc a les indústries del territori, obtenir representació a les empreses clau per teixir una veu institucional a dins. Una contradicció? No ho és.

El PNB és el partit de tot l’Estat que més s’assembla al conservadorisme europeu, a un partit d’un govern fort dins d’un estat del benestar que garanteix l’ordre i dins dels cercles econòmics de les empreses privades. A Alemanya, la CDU d’Angela Merkel es reforça a les enquestes i es reafirma com a partit abanderat del país, fins i tot després de patir la crisi del 2008 i la desacceleració econòmica que ja venia abans de la covid-19.

Al PNB li passa el mateix als tres territoris de la Comunitat Autònoma Basca. Urkullu arrossega el vot del conservadorisme, del liberalisme, i de la socialdemocràcia més centrista, a l’estil centreeuropeu, a l’estil alemany. Però el context que pot venir ara al País Basc és ben diferent.

Totes les enquestes semblen donar al PNB una força encara major de la que té a l’actual cambra. A les tres províncies treu almenys un diputat més. Però l’aritmètica parlamentària pot ser una mica més complicada. De fet, algunes enquestes reflecteixen un escenari de tres possibles majories diferenciades.

Primer, la d’un govern amb majoria absoluta entre PNB i els socialistes; és la reedició del pacte actual, però amb més força, perquè gaudirà de la força absoluta que ara no té. Segon, un tripartit entre EH Bildu, PSE i Podem, o un govern entre els dos últims amb el vot dels abertzales; encara que a hores d’ara aquesta alternativa de govern sembli ciència-ficció, si l’esquerra arriba als 38 diputats, pot ser un contrapès inèdit al PNB a l’hora de dissenyar els pressupostos, per exemple.

I, per últim, la gran oblidada de tot anàlisi que s’ha fet durant aquests mesos: el PNB i EH Bildu podrien arribar a tenir 50 dels 75 escons del Parlament Basc. Suposaria acaparar dos terços de la cambra, i donaria als nacionalistes la possibilitat d’iniciar canvis profunds -com és una reforma l’Estatut- sense la necessitat dels vots de cap partit estatal.

I si pacten les esquerres?

Durant aquesta legislatura que acaba es va intentar reformar l’Estatut basc. Al principi, el PNB es va aliar amb EH Bildu per impulsar un nou text que reconegués el “dret de decidir” de la nació basca, i un referèndum sobre el nou text abans que arribés al Congrés. No obstant això, els jeltzales van recular, i van intentar apropar-se al PSE i Podem. La reforma de l’Estatut va fracassar. En el context actual, sembla difícil que els dos partits nacionalistes es posin d’acord per començar un camí tan ambiciós; però els fets demostren que el que s’afirma insistentment en campanya electoral no sempre es compleix.

El PNB té, en un primer moment, les majors probabilitats de formar govern, reeditant la coalició amb els socialistes. Ara mateix, la resta de majories semblen difícils de materialitzar-se políticament. Però la legislatura dura quatre anys, i els equilibris polítics poden canviar. L’alternativa al govern actual sembla que passaria obligatòriament per la participació activa d’EH Bildu. Fins ara, el partit abertzale ha estat arraconat a l’oposició, tant per la poca sintonia del PNB amb els postulats de l'esquerra independentista, com per la línia vermella dels socialistes amb aquesta formació.

Però això pot canviar. Cal recordar que aquestes eleccions són les primeres sense ETA. Ja fa nou anys que l’organització va finalitzar les accions violentes, si bé no va ser fins al 2018 que es va dissoldre. A més , als últims mesos, EH Bildu ha estat partícip de pactes en l’àmbit estatal, fet que apropa a la formació independentista a un escenari de possibles relacions amb les forces progressistes.

Torno a l’inici: Urkullu seguirà sent com un líder de la CDU basca? Tot depèn de la correlació de forces de les tres esquerres. Si EH Bildu, PSE i Podem sumen majoria absoluta, i si entre els dos partits nacionalistes arriben a 50 escons, la força política real del PNB es pot veure reduïda i pressionada.

L’enfocament del poder polític real podria canviar: la figura de partit hegemònic a l’estil alemany cauria. Un contrapès progressista inèdit i la pressió dels sectors nacionalistes per aprofitar unes majories mai vistes poden arronsar el Partit Nacionalista Basc a desequilibris polítics que durant les legislatures d’Urkullu ha intentat evitar. Les urnes decidiran.