El 2015, la gironina Vai Sawaneh (26 anys) va crear el seu canal de YouTube, Between My Clothes, on comparteix amb més de 94 mil seguidors la seva opinió sobre tendències, moda i els drames de la setmana. Com diria ella, “a la vida s’ha de fer de tot, amiga”. És per això que també és titulada en assessorament d’imatge i actualment està cursant la carrera de comunicació.

Parla’ns dels teus inicis.
Era molt diferent del que faig ara. El meu contingut estava molt més enfocat en moda, de fet el meu nom, Between my Clothes (Entre la meva roba) evoca a això. Feia lookbooks, recreava estilismes de famoses, explicava com pots combinar una cosa amb una altra, etc. Fins que un dia, mentre veia realities xilens, vaig pensar: “Ui! Jo tinc molt a dir”. A més, tot just va ser quan hi havia tot el drama entre la Cardi B i la Nicki Minaj. Llavors, vaig seure, vaig engegar la càmera i, quan vaig començar a parlar vaig dir: “Esto es lo mío”. Aquests vídeos van tenir molt bona rebuda, en aquell moment, potser pujava un de "looks de graduació" i tenia 100 visites, i després pujava un Drama week i en tenia 1.000.

Actualment, una de les seccions més vistes del teu canal són els Drama Weeks, on cada setmana comentes els xafardejos més destacats de famoses i influencers. Quin és el procés de recol·lecció d’informació?
Quan vaig començar, la informació la buscava jo, sobre les temàtiques que més em cridaven l’atenció, navegant per Google i Twitter. Visitant els perfils dels influencers, mirant el que publicaven i què opinava la gent. Ara, tot i que continuo amb aquesta cerca constant d’informacions, els meus seguidors també participen en aquest procés. De fet, molts cops són ells qui m’envien els xafardejos o, fins i tot, fotos i vídeos. A l’hora de fer el recopilatori, també entra en joc el meu instint “cotilla”, que m’ajuda a veure tot el que passa i dir: “Això per al Drama Week”.

I els teus seguidors, com arriben a la informació?
Sobretot són gent corrent que potser es troben amb un famós pel carrer, li fan una foto i me la remeten. També es posa en contacte amb mi gent propera als subjectes del “drama”, que et diuen qui són i quina relació tenen amb aquesta persona. I només et demanen que no facis pública la seva identitat. Després, hi ha altres que opten encara més per l’anonimat. Són persones que es creen un compte fals i et comparteixen tota la informació amb moltes proves i evidències. Això fa que, un cop rebo tota la informació, he de filtrar-la, primer seleccionant la que em sembla més important i posteriorment verificant tot allò que vull publicar.

Com es diferencia el teu format del que fan els mitjans més tradicionals?
No faig públic res que no hagin compartit els protagonistes. M’arriba molta informació abans que es doni a conèixer, però no la publico. No considero que sigui la meva tasca com a creadora de contingut. Ara bé, si tu penges alguna cosa a Instagram, allà estaré jo per recol·lectar a, b, c, i d, per comentar-ho diumenge en el Drama Week. No faig mal a ningú, és xafardeig. Quants programes de Telecinco hi ha que parlen del safareig? Al final l’únic que faig és compartir la meva opinió i mantenir informats als meus seguidors, que estan ocupats i no poden estar pendents de tot el que passa. Soc la Matías Prats, però del xafardeig.

Sovint el contingut de safareig es banalitza molt, tanmateix, tu també aprofites el canal per fer denúncia social.
Crec que es poden compaginar les dues coses. Crec que el Drama Week és força popular i si puc fer que els espectadors puguin reflexionar i conscienciar-se sobre racisme i feminisme, millor no perdre l’oportunitat. Per exemple, m’he trobat amb gent que és racista per ignorància, entre tots ens podem educar. L’important és que ens respectem.

En canvi, hi ha altres Youtubers que no es mullen…
Hi ha qui que té por, d’altres saben que tenen una opinió problemàtica i els és millor callar que no pas dir el que realment pensen i arriscar-se a ser cancel·lats. Allò que diuen que “el silenci t’afavoreix”. També és respectable, cadascú que faci el que vulgui. Jo penso que si tens una plataforma sigui gran o petita, pots aprofitar-la per enviar un missatge i ajudar qui t’escolti.

Es critica molt els xafarders...
Crec que tothom ho és, però sembla que la gent s’amagui. No passa res per tafanejar. Si no ho féssim, d’on penseu que surten aquestes dades d’audiència de Telecinco? Penso que de mica en mica tot s’anirà acceptant. Els safarejos són una cosa completament natural. Ja em passava des de petita, que a l’escola m’assabentava de tot. Sempre he estat allà on passaven les coses. No hi puc fer res, “el drama em persegueix”. No el busco jo, ell em busca a mi.