Valentin Gendrot, el periodista que es va infiltrar a la policia parisenca - Diari de Barcelona
Violència policial
Valentin Gendrot, el periodista que es va infiltrar a la policia parisenca
L'autor del llibre 'Poli' creu que la violència masclista i racista de la policia té a veure amb un fracàs en la formació dels agents

El periodista francès Valentin Gendrot, autor del llibre Poli després d'infiltrar-se durant mesos a la policia parisenca, creu que la manca de connexió dels agents, la seva violència masclista i racista, té a veure amb "el fracàs en la formació dels agents".
En el siguiente enlace os dejamos las primeras páginas de #Poli, de Valentin Gendrot, el libro que conmocionó a Francia tras desenmascarar la violencia y los abusos de la policía.
— Principal Libros (@PrincipalLibros) January 24, 2021
Ya en #librerías ?
?https://t.co/eBUxa8h54w pic.twitter.com/9kSjcDIoar
Gendrot, que es va infiltrar durant sis mesos a la comissaria de districte 19 de París, va treballar amb 32 policies en una brigada. "Cinc o sis tenien comportaments racistes i violents, i les violències policials que explico en el llibre són sempre comeses pels mateixos agents i respecte a la violència policial són aquests pocs policies els que constitueixen el problema", ha dit en una entrevista amb EFE .
Gendrot, que ha participat aquesta setmana al festival BCNegra, reclama que "la policia ha de netejar les seves files i sancionar, condemnar o destituir amb més freqüència aquests agents amb comportaments problemàtics".
Este domingo, Valentin Gendrot, autor de #Poli, asistirá a la #BCNegra para participar en la mesa redonda "Algú em deu calés" con Emma Riverola y moderada por Lourdes Lancho.
— Principal Libros (@PrincipalLibros) January 29, 2021
➡️https://t.co/piid0zWTlG pic.twitter.com/r3eh8gzyfS
L'autor va decidir escriure sobre la policia, un tema "divisiu i explosiu" a França, i li interessava explicar "el que mai es veu i això només es podia fer amb un viatge clandestí a una comissaria".
La infiltració és un mètode moltes vegades utilitzat pel periodisme amb il·lustres exemples que Gendrot va tenir presents com l'alemany Günter Wallraff, els francesos Florence Aubenas, Nelly Bly, Albert Londres, Arthur Frayer o John Howard Griffin.
Va fer un curs de tres mesos, una formació oberta a tots els menors de trenta anys després del qual es permet dur arma reglamentària i vestir l'uniforme; i després d'obtenir el títol de policia auxiliar i passar quinze mesos destinat en un hospital psiquiàtric, va començar a treballar a la comissaria de districte 19, una de les zones més conflictives de París.
El periodista revela les precàries condicions en què treballen les forces de seguretat, el suïcidi d'un company, el racisme d'alguns agents, els errors que cometen, la violència amb els presos i els immigrants, els encobriments entre policies o l'escassa atenció als casos de violència masclista.
Condicions precàries
A Poli (Principal dels Llibres), a part de la brutalitat que utilitzen els policies, Gendrot també denuncia les condicions precàries en què treballen els agents.
"La comissaria de districte 19 va ser construïda fa vint anys, hi ha filtracions d'aigua amb regularitat, llums de neó que no es reparen, inodors que queden encallats, els vehicles policials sovint s'avarien, l'equip policial no és de bona qualitat, per la qual cosa els policies el compren amb els seus propis diners". I afegeix: "Ser policia segueix sent una professió en què s'agita la misèria humana i social, has de trobar solucions a problemes inextricables, i afegir a això el fet que part de la població t'odia".
La publicació d'el llibre a França no ha tingut cap conseqüència i, com apunta Gendrot, la policia a França no s'ha reformat des dels seus inicis durant la Segona Guerra Mundial, i "la negació de la realitat per part dels sindicats policials o del Ministre de l'Interior no permet, de moment, que les coses evolucionin".
Manca de formació
França també té els seus George Floyd, víctimes de la violència policial com Adama Traeré, mort sota custòdia policial el 2016, o Cédric Chouviat, de 42 anys, que va morir al gener de 2020 d'una aturada cardíaca presumptament causada per l'asfíxia que va patir quan va ser arrestat per la policia de París.
Protestas, también en Francia, contra la violencia policial. Anoche, en París, se concentraron 20.000 personas pidiendo justicia para #AdamaTraore un joven de origen maliense que murió tras ser detenido. Ocurrió hace 4 años pero esta semana un tribunal ha exonerado a los agentes pic.twitter.com/2DG4VmE4T5
— Almudena Ariza (@almuariza) June 3, 2020
Gendrot diagnostica que "el que falla és la formació dels agents de policia, no és suficient, en particular en el tema de la violència masclista". Adverteix que la institució està tan desprestigiada que li costa reclutar agents, de manera que sovint ingressen "agents dolents" i per combatre aquesta tendència són necessàries "reformes i valentia política per posar-hi remei".
Enviar policies als carrers després de només tres mesos d'entrenament en una acadèmia de policia, sense realment trobar el temps per preparar-los adequadament per les dificultats de la professió, és "una total irresponsabilitat", denuncia.
Gendrot recorda que des dels atacs terroristes de 2015 i 2016, que van sacsejar a França, la decisió política ha estat enviar més policies sobre el terreny. Un entrenador de l'escola explicava que "per tranquil·litzar l'àvia, calia enviar blau" (en referència al color de l'uniforme), de manera que "preval la quantitat d'agents als carrers en detriment de la qualitat de la seva formació".
El periodista assegura no tenir por per la seva vida i, de fet no ha rebut cap amenaça: "els policies em van insultar a les xarxes socials però això va ser tot. No temo per la meva vida, sé que la policia és prou intel·ligent com per entendre que explicar els dos grans tabús de la policia a França, el malestar policial i la violència policial, és saludable per a tothom, també per a ells".

