Valentina Berr: "La pressió social condiciona totes les experiències de gènere de les persones, independentment de si són trans o no" - Diari de Barcelona
Valentina Berr
Activista i escriptora
"La pressió social condiciona totes les experiències de gènere de les persones, independentment de si són trans o no"
Ens trobem a la Biblioteca Gabriel García Márquez, però, davant la majestuositat de l'edifici, preferim anar a fer un cafè a la vora. La Valentina Berr (Ripollet, 1993) és activista, divulgadora, escriptora, exfutbolista i creadora del podcast La respuesta a todo, nom que també ha escollit per al seu últim llibre, publicat per Egales aquest octubre. Parlem de diversitat sexual i de gènere, feminisme, vincles i de totes aquelles preguntes que voldries fer-li a una persona trans.
Com ha sorgit la necessitat d’escriure La respuesta a todo?
Escric de fa gairebé deu anys, sobretot a nivell d'activisme, amb un to molt reivindicatiu, combatiu i de mala llet, que en el fons és el que ens mou a canviar les coses. Alhora sempre em trobava amb un públic més allunyat de tota aquesta qüestió del gènere que només volia que resolgués dubtes i a mi em treia de polleguera, però vaig pensar que si hi ha totes aquestes inquietuds, potser les hem de resoldre.
I abans del llibre, va ser el podcast...
El procés va arrencar amb l’Àfrica Alonso, de La Cicatriz, productora de l'obra de teatre Una llum tímida. Vam començar amb altres formats, com el podcast de La respuesta a todo i també continguts a xarxes i xerrades. El llibre, com que teníem menys idea sobre com fer-ho a nivell editorial, es va anar endarrerint. Al final, el cicle amb La Cicatriz va acabar i vaig trobar Egales.
Una editorial petita, però referent per al col·lectiu LGTBQI+.
Vaig tenir l’oportunitat d'escollir entre una editorial generalista i vàries editorials més petites i especialitzades. Per al format de llibre, que és per arribar al gran públic, potser m’interessava més la primera opció, però tenia una mica de por que tallessin les ales del discurs polític. Triant Egales no tindré marquesines ni pressupost per màrqueting, però vull pensar que el llibre s’estendrà com una taca d’oli, que aquesta conversa obrirà més converses i poc a poc anirà arribant a la gent.
El to del llibre és molt divulgatiu.
Crec que va molt en paral·lel amb les xerrades, que són també en un to desenfadat, per resoldre inquietuds. Quan destapes, les preguntes són infinites i són preguntes que potser no es poden abordar sempre. Crec que quan tu proposes aquest espai, ja sigui al llibre o a les xerrades, la gent es queda amb ganes de més.
Prefereixes que et facin preguntes incòmodes o que no te les facin?
La incomoditat depèn del context. En un entorn de machos, crec que és molt més incòmode per a ells que no per a mi parlar de gènere. El que no m’agrada és haver d’estar resolent sempre els mateixos dubtes, com si fos el Yahoo Respuestas, i més si ens acabem de conèixer o estem, per exemple, en una festa. Potser vull conèixer gent, fer amigues, lligar… Ara diré que es llegeixin el llibre.
Escrius totes les respostes a totes aquestes preguntes d'una manera molt sincera, amb un llenguatge simple i punyent. Sempre has sigut així de sincera i directa?
El llibre és bastant fidel a la meva manera de parlar. Soc de barri, de Ripollet, porto el xonisme dins. [Riu.] L’objectiu era establir una confiança amb el lector, que el llibre sigui com una conversa, i crec que així s’ha assolit.
Durant el teu procés de transició, quin impacte ha tingut la visió externa de tu mateixa?
El meu apropament a allò trans ve del meu interès pels feminismes; llavors, quan arribo a la conclusió que tota la qüestió trans ressona molt en mi, ho faig des de la consciència de tota la pressió que existeix cap a les dones. Partint d'aquest plantejament, la meva idea era no canviar res en base al desig extern ni a la mirada externa, però això ha anat variant bastant, ja que moldegen tota la teva visió fins al punt de qüestionar-te. La pressió social condiciona totes les experiències de gènere de les persones, independentment de si són trans o no.
"Quan arribo a la conclusió que tota la qüestió trans ressona molt en mi, ho faig des de la consciència de tota la pressió que existeix cap a les dones"
I la pressió dins mateix del feminisme, o del col·lectiu LGTBI+?
Soc lesbiana. I soc feminista. En el meu cas, ser trans és el que es queda més al marge, a nivell identitari. Quan jo començava a fer les meves primeres passes abandonant aquesta categoria que m'havien imposat d'home, la resposta sovint era hostil i em generava una sensació d’abandonament. Del senyor que va veure el Madrid t'ho esperes, però igual del “col·lectiu feminista de Barcelona superguai”, perquè no imagines que de cop hi hagi una reacció negativa cap a tu, sobretot com a lesbiana. Ara trobo que és molt diferent. No sé si és que m'he envoltat millor o si és que jo també he canviat molt, però sí que trobo que ens hem queeritzat molt més.
També parles de com es qüestiona el desig i el sexe, i que tenen part d'acció política.
En el moment en què tu fas o deixes de fer coses en base a una mirada externa i a una educació, no ho pots treure de l'esfera política, ni tan sols la masturbació. El desig dels homes i les dones està format i construït d'una manera concreta. Molts cops hem confós l'emancipació del sexe de les dones a passar d'un model a l'altre, a poder follar com els tios, com si això fos alliberador. La variable d'allò trans i de trencar amb el binarisme, el que posa sobre la taula és que tothom està follant malament, en el sentit que tothom està atrapat. Els homes també estan renunciant a vegades a una part d'ells i ho reprimeixen de manera conscient. Quants homes diuen “quin fàstic follar quan ets trans”, però després la història de recerca de Pornhub és plena de dones trans?
El capítol sobre l'educació comença així: “Como buena integrante de eso que llamamos «colectivo LGTBI+», una cosa tengo clara: mi propósito vital es convertir a todo el mundo al mariconeo y al transexualismo agudo. La inquisición arcoíris ha llegado para quedarse". Com hem d'educar?
A vegades tenim, per innocència, molta confiança en les institucions. S'hauria de començar a ampliar la mirada, confiar molt més en l'organització popular de la gent, dels barris; portar la conversa a les paelles de diumenge.
"Quants homes diuen «quin fàstic follar quan ets trans», però després la història de recerca de Pornhub és plena de dones trans?"
La ignorància del sistema sexe-gènere és viable?
Conec estructures familiars que ho estan duent a terme, fins i tot que ho visibilitzen i expliquen el procés, com la Bel Olid i el Pol Galofre. És veritat que moltes d'aquestes famílies el que també denuncien és la constant paret que es troben a tot arreu. Aspiro a que en un futur la família i l’escola com a institucions no tinguin tant de poder, i que les xarxes de suport i d'educació siguin molt més àmplies.
Al 2018 vas debutar al Terrassa FC com la primera futbolista trans de Catalunya i, quatre anys després, ho deixes per la pressió. Vas tenir una gran repercussió; com vas viure ser al focus mediàtic?
Vivia una situació molt complicada a nivell de salut, però quan decideixo explicar-ho ho faig des d'un punt de vista estratègic. Tothom volia parlar d'això; ficar-me de ple al debat públic va ser una decisió política, perquè era conscient que acabaria sent instrumentalitzada, però d’aquesta manera part del meu discurs s'escoltaria igualment. De fet, em volien a Horizonte, amb Iker Jiménez, que és feixisme enllaunat, perquè donés la meva versió sobre per què m’havia retirat i tots els discursos d'odi que havia patit. La meva resposta va ser: “si m'he retirat és pels vostres discursos d'odi, no tinc cap interès en anar a donar-vos audiència”.
Portada de 'La respuesta a todo'. Editorial Egales
Quina és la resposta que has gaudit més escrivint?
Doncs crec que el que més vaig gaudir és la introducció; és el que més m'identifica i el que tinc més ganes de llegir quan obro el llibre. És clau perquè trenca amb la dinàmica de parlar de lo trans a través del drama, o del conflicte de dues posicions molt contraposades. Quan entra la variable de l'humor i la tranquil·litat, convida l'altre a escoltar i a tenir una conversa entre amigues. Això és el que després obra la porta a la resta de capítols.
Alguns dels quals són més tècnics, també. D’altres més combatius. On has posat el límit a l’activisme?
És una mica intuïtiu. A les xerrades noto on comença a desconnectar la gent, i si el que vull és que els arribi el missatge he de vigilar molt que aquesta línia no es desviï. Quan el lector és dins, llavors pots colar el missatge polític o el concepte tècnic, perquè de vegades és inevitable parlar de nanomols per litre, per exemple. I és veritat que no volia que el llibre fos únicament per resoldre el morbo, sinó que calés el discurs. Crec que he sabut trobar l’equilibri; veurem què en pensa la gent.
"És una manera de posar el discurs en llocs on costa més entrar, al final si el que vols és empapar tothom, també t'has d'adaptar una mica al format"
Tens por a que hi hagi reticències al fet que el llibre no sigui prou polític?
Quan he estat en àmbits més polititzats i més organitzats he vist que hi ha una falta bastant important de politització de la gent, en general. Si aquest llibre està plantejat per arribar a ells i elles i que es comencin a radicalitzar, benvingut sigui. És una manera de posar el discurs en llocs on costa més entrar, al final si el que vols és empapar tothom, també t'has d'adaptar una mica al format.
Estàs escrivint més?
Aquesta part assatgística jo crec que és una mica com una resposta al que se'm demanava. Ara em ve més de gust escriure novel·la, des de la ignorància, perquè no ho he fet mai com a tal. Ja porto mig llibre, tranquil·lament, i parla més de qüestions que a mi m'interpel·len, com de quina manera ens organitzem políticament a nivell d'afecte, de sexe i de la part lesbiana. M'interessa molt més explorar tot això que no pas allò trans, i des de la ficció.
