La Barceloneta és, sens dubte, un dels barris més populars de la ciutat de Barcelona. Els carrers estrets i tancats d’aquest poble mariner del districte de Ciutat Vella estan plens d’història. L’olor de mar, la seva platja i els vaixells que descarreguen al port al vespre el doten de l’essència de tot poble pesquer de la costa catalana. Durant les darreres dècades, però, la màgia i identitat d’aquest barri ha estat envaïda massivament pels turistes. 

L’elevat interès dels estrangers pel barri ha donat lloc a l’especulació immobiliària i el turisme massiu. Això ha provocat un increment dels preus dels lloguers tan elevat que moltes famílies que hi porten vivint tota la vida no s’ho poden permetre i es veuen obligades a marxar.

Fa uns anys, doncs, el veïnat va iniciar una protesta per reivindicar la identitat del seu barri. Per això, quan caminem pels carrerons de La Barceloneta podem trobar la seva bandera penjada a diversos balcons. El color blau fa referència al mar, i el groc, a la sorra de la platja. Al mig hi trobem l’escut amb la data de creació: el 3 de febrer del 1763.

Un matrimoni del barri de tota la vida

Jaume Loré i Anna Mármol són un matrimoni gran que ha viscut tota la vida a La Barceloneta i la bandera del barri oneja al seu balcó per demostrar que són veïns de sempre. “Cada cop hi ha més gent de fora i volem mostrar qui és del barri i qui no”, explica el Jaume. Al seu bloc hi ha onze pisos, dels quals només quatre són gent que hi porta tota la vida. La resta són estrangers, un fet que ja s’ha tornat habitual: “Ara ja queden molt poques banderes als balcons perquè la majoria de gent que hi ha vivint és estrangera”, afirma Jaume Loré. 

Façana d'un carrer del barri de La Barceloneta. Foto: Lorena Sopena

“El veïnat de tota la vida de La Barceloneta està desapareixent. Ara sortim al carrer a passejar i no sentim parlar català ni castellà, més aviat sembla que estiguem a l’estranger en comptes del nostre barri de sempre”, lamenta l’Anna. Ha arribat un punt en què els turistes s’han convertit en un percentatge massa elevat de la població del barri, especialment en temporada alta –des de Setmana Santa i fins a l’octubre–. 

Fa un parell de dècades, un pis de lloguer podia costar al voltant dels 300 €, però amb l’arribada massiva de turistes s’ha produït una enorme especulació. “Ha arribat un punt on demanen fins a 800 € per un pis diminut i, com que molta gent no ho pot pagar han hagut de marxar”, explica en Jaume. 

Ara, amb la pandèmia de la Covid-19, l’allau de turistes ha disminuït notablement, però el Jaume i l’Anna continuen trobant turistes quan surten a passejar: “Sortim al nostre horari de 10h a 12h i ens trobem les terrasses dels bars plenes d’estrangers que viuen aquí i no porten mascareta ni cap protecció”, explica Jaume Loré. “Els pocs que quedem del barri estem ja força farts de tot això, però lamentablement tampoc podem fer-hi ni dir res perquè sinó hi ha enfrontaments i tampoc ens convé”, afegeix. 

Lluita ciutadana

Existeixen algunes plataformes ciutadanes, com ‘Barceloneta Diu Prou’ o ‘Plataforma en Defensa de la Barceloneta’ que fa anys que lluiten per combatre l’expulsió de veïns del barri, l’especulació immobiliària, la saturació de l’espai públic, l’incivisme dels turistes i molts altres factors que dificulten la vida a la resta de població del mític barri de La Barceloneta. 

Les vivendes són per lloguer residencial. Volem veïns a les nostres escales , no turistes. https://t.co/mntasFfLxj

— Barceloneta Diu Prou (@bcnetadiuprou) April 30, 2020