Per a Pecino, la fonació és el producte de les interrupcions manifestades en cada fase de la memòria i l’experiència vital. Així, La veu desconeguda explora el seguit de canvis entre una veu aliena d’infantesa i la reconciliació en la veu adulta. 

A la sèrie Afàsia fem exploracions sobre els estadis de la pèrdua de la veu i els matisos subjectius corresponents. Sobre el principi de l’afàsia —la impossibilitat de fonació— els assajos següents recreen situacions de lluita entre l’individu, l’espai i el llenguatge. S’hi exposen els mecanismes de la memòria, la condició caduca del cos, l’espai social ensordidor o, entre d'altres, la superació dels abstractes de la veu.