La veu materna redueix signes de dolor en nadons prematurs
Per EFE
Publicat el 29 d’agost 2021

Quan un nadó prematur és sotmès a procediments mèdics que poden ser dolorosos, la presència de la mare que li parla redueix els signes de dolor i augmenta el nivell d'oxitocina, l'anomenada hormona de la inclinació que també es relaciona amb l'estrès.

Una recerca de la Universitat de Ginebra que acaba de publicar Scientifics Reports demostra l'impacte positiu de la presència de la mare quan els nadons prematurs se sotmeten a procediments mèdics dolorosos.

L'estudi, realitzat amb 20 nadons prematurs, es va centrar en la veu materna "perquè en els primers dies de vida és més difícil que el pare sigui present, a causa de les condicions de treball que no sempre permeten dies lliures", indica l'autora principal Manuela Filippa, de la Universitat de Ginebra.

Un nadó prematur sol ser separat dels seus pares i col·locat en una incubadora, sovint en vigilància intensiva, on durant diverses setmanes serà sotmès a procediments mèdics rutinaris que poden ser dolorosos, però no sempre es poden alleujar amb analgèsics, perquè poden ser arriscats per al seu desenvolupament.

L'equip va observar que, si la mare parlava al seu nadó, els signes d'expressió de dolor disminuïen i el seu nivell d'oxitocina "augmentava significativament, la qual cosa podria testificar una millor gestió del dolor", ha assenyalat el centre universitari en un comunicat.

Per al seu estudi, l'equip va seguir durant tres dies l'anàlisi que es realitza als petits extraient unes gotes de sang del taló. En un d'ells la mare no era present, en un altre ella parlava al nadó i en l'altre li cantava.

Per a la recerca, la mare va començar a parlar o cantar cinc minuts abans i ho va fer fins al cap del final del procediment mèdic, ha explicat el líder del grup Didier Grandjean de la Universitat de Ginebra.

Per estudiar si el dolor disminuïa en presència de la seva mare van usar el Perfil de Dolor del Nadó Prematur (PIPP), que estableix una graella de codificació entre 0 i 21 per a les expressions facials i els paràmetres fisiològics (batecs del cor, oxigenació) que testifiquen les seves sensacions doloroses.

El PIPP va ser de 4,5 quan la mare estava absent, va baixar a 3 quan li parlava i es va situar en 3,8 si cantava.

Grandjean considera que la diferència entre parlar i cantar pot explicar-se perquè la mare adapta menys les seves entonacions vocals al que percep en el seu bebè quan canta, cosa que no ocorre quan parla.

A més, van veure que els nivells d'oxitocina del bebè augmentaven de 0,8 picograms per mil·lilitre a 1,4 quan la mare parlava. "En termes d'oxitocina, es tracta d'un augment significatiu", afirma.

Aquests resultats demostren l'impacte positiu de la presència de la mare quan els nedons prematurs se sotmeten a procediments mèdics dolorosos. "Vam demostrar aquí la importància d'unir a pares i fills, especialment en el delicat context de la vigilància intensiva", subratlla Filippa.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —