Veure una pel·lícula a Netflix, HBO, Filmin o qualsevol altra plataforma també genera contaminació i contribueix, per tant, a l'escalfament global, segons ha advertit en una entrevista amb Efe l'investigador de l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Xavier Vilajosana.

Aquesta contaminació "invisible" i "desconeguda" pels ciutadans es deu al fet que la construcció i manteniment dels centres de dades que processen els moviments digitals de tot el món generen una contaminació per consum d'electricitat equivalent a la que emet un país de la grandària d'Espanya, una xifra que augmenta amb l'auge de digitalització de cada vegada més sectors de la societat.

Amb motiu de la celebració avui del Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, Vilajosana ha destacat que, malgrat no semblar-ho, el món digital, cada vegada major, també contamina i accelera l'escalfament global.

Consum responsable, també a la xarxa

Diversos estudis han indicat, per exemple, que cada segon Google genera 500 quilograms de CO2 i YouTube en un any emet més de deu milions de tones, una xifra similar a la contaminació que genera la ciutat escocesa de Glasgow, segons els experts de la UOC.

Encara que des del punt de vista individual no es pot fer un càlcul exacte, perquè els centres de dades donen servei a incomptables aplicacions simultàniament, les videotrucades o la visualització de continguts multimèdia en plataformes com Netflix o HBO tenen un impacte energètic major per la gran quantitat de dades que necessiten.

La demanda de plataformes digitals ha pujat un 26% des de 2020, i la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Elena Neira assegura que l'oferta "cada vegada és més abundant i la ficció està consolidant el seu regnat", especialment després del confinament.

La ciutadania encara desconeix que el consum tecnològic contamina igual que conduir un cotxe o generar escombraries, per la qual cosa "és necessari que la presa de consciència que a poc a poc hem anat incorporant al costat més físic de la nostra petjada ambiental es traslladi també a un consum responsable de plataformes", segons Neira.

En servidors com aquests s'emmagatzemen els continguts que consumim digitalment. Foto: Manuel Geissinger (Pexels)

"En la pràctica, veure el contingut en línia o descarregar-ho no té molta importància, allò que importa és el tipus de contingut", asseguren Vilajosana i Martínez, i actes com una videotrucada de Zoom, que comprimeix al màxim la informació per optimitzar la fluïdesa de les converses, o mirar una pel·lícula a HBO, que multiplica el volum de dades perquè la gaudim en alta definició, són de les accions que més petjada de carboni digital generen.

Dins d'aquestes mateixes aplicacions hi ha decisions que també influeixen en l'empremta digital, com no activar la càmera en una videotrucada, que redueix l'impacte en un 61%, o escoltar música sense reproduir els vídeos a Youtube, que necessita més dades per carregar la imatge.

I un campus virtual, contamina?

Vilajosana i el també investigador de la UOC Borja Martínez acaben d'elaborar un estudi sobre l'empremta digital que genera el campus virtual d'aquesta universitat digital i han calculat la quantitat d'energia que gasta la infraestructura de la universitat per ensenyar-la a l'usuari en temps real a través de "ginys" interactius al Campus Virtual.

L'objectiu, segons ha explicat Vilajosana a Efe, era comprovar si els usuaris canvien els seus hàbits de consum en saber la quantitat d'energia que estan consumint en temps real, i encara que "un 40% dels usuaris van mostrar interès en la informació que se'ls va mostrar sobre el consum energètic, no ho han sabut materialitzar en accions concretes".

No obstant això, els dos investigadors afirmen que la responsabilitat final no és de l'usuari, sinó d'empreses tecnològiques com Netflix, que reconeix que veure una hora dels seus continguts a Espanya suposa una emissió de 55 grams de CO2, el mateix que fer quatre bosses de crispetes en un microones. Vilajosana apel·la a les grans companyies digitals a "fer que aquests sistemes siguin mes eficients enèrgicament".

Gràcies a l'estudi, l'equip ha recomanat a la UOC diferents idees per estalviar energia i reduir la petjada de carboni digital, com disminuir el nombre de màquines enceses per sostenir el sistema, que sempre és més elevat del necessari, o un sistema d'apagat automàtic del Campus Virtual després d'un temps de desconnexió.

El projecte s'aplicarà ara en dues entitats més, una del sector audiovisual i un govern de comunitat autònoma, que Vilajosana ha dit que encara no podia desvetllar, per fer una anàlisi i posteriors propostes beneficioses tant per al medi ambient com per a l'economia de les entitats.