Víctor Resco (Barakaldo, 1979) és doctor en enginyeria forestal i professor a la Universitat de Lleida. Especialitzat en l’estudi d’incendis forestals i dels ecosistemes terrestres en un context de canvi climàtic, ha publicat més d’un centenar d’articles científics sobre aquests temes i és autor d’un llibre sobre la relació entre la gestió de les masses forestals i els incendis.

Parlem amb ell de la situació que viu el país, amenaçat per diversos focs, els primers de l'any. Però arran de l'estat dels boscos, possiblement no pas els últims. De fet, Resco també aborda quina hauria de ser la política forestal catalana per reduir aquest risc.

Dimecres va començar oficialment la campanya forestal a Catalunya, i ja hem viscut tres grans incendis. Què ha passat?
Passa que la temporada d’incendis és un concepte que cada cop té menys sentit. Els incendis cada cop són menys estacionalitzats: no només tenim incendis a l’estiu. També en tenim a l’hivern, i ara, que encara no som a l’estiu, ja en tenim. No en tenim quan plou, a la primavera i a la tardor, però cada cop són més curtes. Quan s’asseca la vegetació, de seguida passa a estar disponible per cremar. 

Ja vivim incendis de l’estil dels de l’estiu, tot i ser a la primavera.
Sí. A Catalunya el pic d'incendis tradicionalment és a la primera quinzena del juliol. Però clar, un mes o dos després de les pluges, ja es poden produir incendis, que és el que ens ha passat.

"Parlar de temporada d'incendis cada cop té menys sentit"

Bàsicament, que no ha plogut quasi des de les pluges de l’abril.
Exacte. I les temperatures són més altes, a més. A mesura que l'atmosfera s’asseca, a mesura que augmenten les temperatures, l'efecte que té sobre l’assecat del terreny és exponencial. No és el mateix passar de 30º a 31º, com passar de 39º a 40º. S’asseca molt més el terreny, el combustible pels incendis, si el grau de diferència es produeix a temperatures elevades. Durant les onades de calor, el risc d'incendis no augmenta de forma lineal, sinó exponencial. 

Com preveus aquest estiu?
Això d’aquests dies és només el tràiler de la pel·lícula. Si no plou, i les condicions atmosfèriques segueixen sent iguals ens espera un estiu molt dur. Si res no canvia, d'aquí a un mes no estarem pas millor que ara.

S'han apagat a l'hivern, els focs, com se sol dir que cal fer?
Estem molt per sota del que caldria fer. Hi havia una sèrie d'actuacions encarregades i se n'han planificat només la meitat, i no se n'han executat pràcticament cap. Estem molt per sota del que seria desitjable.

Un dels principals perills, avisen els Bombers, és la simultaneïtat dels focs, que cremi Catalunya per diferents llocs.
Els sistemes d'extinció no estan preparats per a la simultaneïtat d'incendis. Ni aquí, ni enlloc. A Grècia, l'any passat, van arribar a tenir més de 80 focs en un dia. Cap sistema d'extinció pot afrontar una situació així.

"Els sistemes d'extinció no estan preparats per a la simultaneïtat d'incendis"

Aleshores, el problema no és estrictament la falta d'efectius, entenc. Cal prioritzar altres actuacions?
Hem de prioritzar les polítiques de gestió de boscos, no les polítiques d'extinció. Hem de gestionar el paisatge de forma que quan es produeixin els incendis —que se seguiran produint— sigui més difícil que es converteixin en grans incendis.

Quin tipus de gestió cal, doncs?
Una gestió del paisatge a gran escala. No només de fer un tallafoc, o un punt de gestió del combustible puntual. Hem de revitalitzar les zones rurals perquè siguin capaces de tornar a tenir conreus. El que sembla una bona notícia, com que ha augmentat la superfície de bosc, en realitat és una mala notícia, perquè ara els nostres boscos són polvorins. És que no només ha augmentat la massa forestal, sinó que, a més, no s'ha gestionat.

I què vol dir gestionar un bosc?
Gestionar boscos vol dir eliminar la competència entre la vegetació. Si tens 100 litres d’aigua, perquè plou poc, però tens 10 arbres, cap problema. Però si tens aquests mateixos 100 litres, i 100 arbres, la massa forestal s’asseca més ràpid, i quan crema, crema més. No són suficients les mesures puntuals de tallafoc. Perquè és molt poc probable que els incendis es produeixin just on has posat el tallafoc.

"Que hagi augmentat la superfície forestal no és una bona notícia, al contrari"

Són actuacions inútils, doncs?
A veure, els tallafocs, i la resta de polítiques preventives a petita escala són actuacions importants. S’han de fer perquè és la forma d’atacar els incendis un cop s’han produït. Però el que cal és un canvi de model, canviar radicalment els paisatges, on hi hagi molt més teixit agrícola per frenar els incendis.

Quan veiem aquests incendis molts pensem que tot és culpa del canvi climàtic. Però pel que diu sembla més un efecte potenciador, que no estrictament el causant d'aquest tipus d'incendis.
El canvi climàtic és molt important per entendre els incendis actuals, però no és l'únic factor a tenir en compte. Els incendis actuals responen més al canvi global, que és la urbanització del territori, que cada vegada hi hagi menys gent que viu a l'entorn rural, que s'hagin abandonat els camps de conreu i la massa forestal… Però en els últims anys l'efecte del canvi climàtic ha augmentat molt més, amb incendis difícils d’explicar o de preveure.

Els famosos incendis de sisena generació.
Sí.

Què són?
Un incendi de sisena generació és un incendi brutal, que crema 5.000-10.000 hectàrees cada hora. Té un comportament molt erràtic, molt violent. El que els caracteritzen són aquests pirocúmuls, núvols de foc que es desplomen i fan que descarregui una tempesta seca, amb molt vent, i que propagui lluny les flames. 

Aquests incendis tan violents es poden apagar? Es tenen els suficients mitjans?
Els incendis, quan les flames són de més de tres metres, els mitjans d'extinció no poden apagar-los. Tenen tanta energia que per molta aigua que els tiris, no s'apagaran. I no cal arribar a incendis de sisena generació perquè l'incendi sigui inextingible. Molts incendis actuals moren o de gana, perquè ja han cremat tot el que podien, o perquè plou. Molts dels incendis actuals, per tant, no es poden extingir. Els de sisena de generació, a més, porten greus problemes de seguretat tant pel dispositiu d'extinció com de tota la gent de la zona. Poden produir molts morts.

"Volem gestionar els boscos de forma ordenada, amb motoserra, o de forma desordenada, amb els incendis?"

Com cal actuar, llavors, davant d'aquest tipus d'incendi?
En molts casos no es pot fer res. Com a molt, apartar-t'hi. A veure, a vegades la gent es pensa que els bombers van amb quatre mànegues i ja, que no fan massa més, però no és així, eh. Hi ha tasques molt tecnificades, com les de monitoratge i control, per aquests casos.

Per tant, la tasca s’ha de fer a priori, amb les actuacions de gestió de bosc, oi?
És clar.

Tornem al que dèiem abans, doncs. Però clar, amb les actuacions que proposa, molta gent pot pensar que així ens carreguem el paisatge.
La societat té un coneixement del funcionament dels boscos molt pobre. En la situació de canvi climàtic en la que estem ara mateix, hem de decidir si volem gestionar els boscos de forma ordenada, amb motoserra, o de forma desordenada, amb els incendis. Els boscos cremaran. Això és així. Doncs el que no gestionem nosaltres, ho gestionarà el canvi climàtic. És que, a més, talar els boscos, més enllà de frenar el risc d’incendi, també permet generar oportunitats de generació d'energia alternatives, com la fusta, o la biomassa, i augmenta la biodiversitat perquè augmenta la varietat dels paisatges.