Amb motiu de la inauguració de la 8a edició del Serielizados Fest, parlem amb Víctor Sala, director del festival, sobre les novetats d'aquest any, el català al món audiovisual i el fenomen de les sèries turques.

Com es presenta aquest any el festival?
Hem ampliat dies de dilluns a divendres. Estem aquí a Barcelona i després marxem quatre dies a Madrid. Pel que fa a la presencialitat, està sent més fàcil que l'any passat, ja que hi havia moltes limitacions. Ara hem pogut tornar a la normalitat, però amb precaució, per això igualment hem volgut continuar apostant pel format híbrid.

Per què heu volgut mantenir aquest format?
Amb relació al festival en línia, l'any passat vam créixer un 30 %. A més a més, vam ser el tercer festival més vist a Espanya, tota una sorpresa per nosaltres. Hem volgut continuar així per arribar a més gent.

Quins són els plats forts?
D'una banda, els convidats internacionals com Werner Herzog o Paul Abbott, el creador de Shameless. D'altra banda, la presència del Enrique Ortuño, un dels personatges més interessants que tindrem enguany. Ortuño és "coordinador d'intimitats", és a dir, la figura que s'encarrega de revisar les escenes de sexe i assegurar que són segures per a les actrius i els actors; també s'encarrega de coordinar-les i coreografiar-les de manera que tothom se senti còmode. Un altre punt interessant són "els maratons" de tres hores i poc.

Quines són les novetats respecte a l'any anterior?
Cada any seleccionem sèries noves, sèries diferents d'allò que ja havíem vist, intentem que siguin variades en gènere i aptes per a tothom. Com a programadors, viatgem a festivals d'Europa i estem en contacte amb països d'arreu del món per poder seleccionar les novetats que ens semblin més interessants.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de SERIELIZADOS (@serielizadosmag)

Hi ha molta producció del nord d'Europa, què podríeu destacar d'aquestes?
Hi ha ficcions nòrdiques molt entranyables, molt viscudes, amb un caire molt humà. També a la secció oficial tenim Furia, que parla sobre l'auge de l'extrema dreta.

Com seleccioneu les produccions que projectareu?
Aquí hi ha diversos factors. En aquest sentit, ens fixem en la qualitat artística, el risc narratiu, és a dir, aquelles que han apostat per fer alguna cosa que en l'audiovisual no s'havia fet abans, i el punt de rellevància social.

Quina intenció hi ha darrere aquestes produccions escollides? Per què aquestes i no d'altres?Intentem seleccionar aquelles que siguin més innovadores, més rellevants pels temes socials que tracten. Hi han temes que s'han de posar en debat i està bé que les sèries ho abracin. També volem aportar una mirada diferent. Buscar perles que no ens acaben d'arribar i que vols oferir a l'espectador. És una mica com un festival de cinema independent. Apostem per buscar sèries que no tenen una plataforma aquí a Espanya, però que considerem que són interessants que hi siguin, els donem una empenta.

Sala: "Apostem per buscar sèries que no tenen una plataforma aquí a Espanya, però que considerem que són interessants"

El món de les sèries està lligat a les plataformes de streaming, o la televisió encara pot jugar un paper important?
Sí, en aquest sentit cada vegada més els agents de les plataformes de streaming han canviat el paradigma que hi havia pel que fa als tipus de producció. Fins ara, una sèrie que feia, per exemple, TVE podia aconseguir vendre's internacionalment molt a poc a poc; mentre que a Netflix, un original de la plataforma arriba a 200 països al mateix temps. Això ho ha canviat una mica tot, però cada vegada més la frontera entre televisió i plataforma s'està diluint una mica. Cada vegada hi ha més col·laboracions entre aquests dos mitjans. Les televisions cada vegada s'assemblen més a una plataforma en el sentit que pots consumir una sèrie com i quan vulguis. S'estan adaptant.

Parlant de televisió, arran del fenomen Crims de TV3 sembla que els true crimes s'estan consolidant definitivament en el mainstream?
Sí, és una tendència que està molt en voga, que enganxa molt. Crims és un fenomen absolut i és una tendència que anirà a més.

Per què?
Jo crec que és una combinació entre el morbo bàsic de la crònica negra, i a la vegada aquest punt en què la narrativa vol imitar el format de documental, guardar-te les pistes i jugar amb el guió de forma que el construeixes com una ficció. En aquest sentit, estan utilitzant elements de la narrativa de la ficció a casos reals. Com a espectador, tu estàs pensant que són més aviat personatges i no persones reals. Hi ha un punt en el qual et fan participar de forma activa, gairebé t'animen que et posicionis. 

Parlant de tendències, ara s'ha vist que en poc temps les sèries turques han tingut molt d'èxit. Creus que aquestes noves sèries poden ser el que abans eren les telenovel·les americanes?
Crec que sí que estan cobrint una mica aquest paper, però em sembla fatal. No tinc res contra Turquia, però els codis que utilitzen a la ficció són molt retrògrads, no accepten que hi hagi personatges LGBTI, hi ha unes dinàmiques on les dones encara estan en una posició per sota de l'home. Crec que, en el fons, la televisió ha de tenir una funció de donar exemple i crear uns universos en què molta gent pugui conèixer altres realitats que potser no són les seves, però que pugui entendre que la societat és d'una manera determinada i que hi ha més món del que coneix. Que això ens arribi com el culebrot em costa d'entendre i, per tant, tampoc comparteixo l'efervescència perquè són sèries molt censurades i que estan molt controlades.

Per què creus que tenen tant d'èxit llavors?
Perquè són culebrots ben fets a escala de startups. En realitat té molts trets per estar en contra: capítols amb escenes rodades que es nota que estiren els minuts com sigui sense que passi quasi res a causa del baix pressupost. Crec que el fet de trobar actors carismàtics que encaixen en el paper i aquestes dinàmiques de culebrot funciona molt bé per evadir-se.

Creus que a llarg termini pot continuar el seu èxit?
Considero que no és un èxit que sigui aconsellable a llarg termini. Crec que s'està fent ficció més interessant. Emetre sèries turques és fer moltes passes enrere.

Actualment hi ha hagut molta polèmica en relació amb el català al cinema o les sèries. Què creus que ha passat?
Crec que hi ha un tema que és que el boom de les sèries aquí a Catalunya ens ha agafat una mica a contrapeu. Sí que és veritat que Catalunya ha estat el motor de l'audiovisual espanyol durant molt de temps, però ara moltes sèries de plataformes es fan a Madrid. Això ha provocat que molta de la feina es faci allà i molts directors, actrius o actors, guionistes i tècnics visquin a l'AVE, o ja s'hagin mudat definitivament. En aquest sentit, hem perdut certa rellevància i això provoca també que les plataformes, en general, no facin produccions en una llengua que no sigui l'espanyola. Això ha estat un cop molt dur.

Com canviaries aquesta situació?
És una situació reversible, és una batalla, un treball molt global. S'ha de buscar la manera de fer col·laboracions amb Europa, trobar la manera d'explicar històries que puguin viatjar, com va passar en el seu moment amb Polseres Vermelles, Merlí, Tres estrelles amb el Tricicle. Hem tingut sèries que han trobat el seu mercat internacional. En relació amb la llengua, és un tema segurament de lleis. Haurien d'obligar les plataformes que part del seu catàleg tingui opció en català. Si no s'obliga, és molt més còmode fer-ho en castellà per arribar també a tot el mercat llatinoamericà. En aquest sentit, és una llengua molt gran contra una molt petita: o es busca la manera legislativa per poder canviar-ho o serà molt complicat.

Per acabar, una sèrie que hagis descobert fa poc i que recomanis?
Una de les que més m'agrada del festival d'aquest any és Blackport. És una sèrie islandesa que ens situa als anys 70-80 i és molt curiosa perquè és una sèrie que té un punt criminal, però aplicat al mercat del bacallà.