Dibuix de Martí Viladomat de la Diada del 2017
Per Irene López i Mariona Sales
Publicat el 18 de juny 2020

"Connectes amb la gent amb qui comparteixes la mateixa afició". "És una medicina antiestrès". "Els nens es queden sempre encuriosits quan ens veuen". Aquestes són algunes de les reflexions de diversos membres aficionats a l’urban sketching. Els Urban Sketchers són una organització internacional sense ànim de lucre que es va originar als Estats Units per part del periodista del Seattle Times, Gabi Campanario, el qual també va fundar el col·lectiu barceloní. Tal com indica el manifest fundacional, l'objectiu és fomentar la pràctica del dibuix al carrer, seguir sempre els principis de dibuixar allò que observen, comptar amb una gran diversitat d’estils i ajudar-se mútuament.

El 2013, Barcelona va acollir el quart Simposi Internacional dels Urban Sketchers i, des de llavors, la comunitat local va continuar molt activa. Així naixien els de Catalunya i, de seguida, s’hi afegien els grups de Girona, Terrassa, Osona, Lleida, Reus i, des de l’any passat, també el de les Terres de l’Ebre.

En Martí Viladomat és membre dels dos grups d’Urban Sketchers que hi ha actualment a Barcelona, l’USk Barcelona i l’Inky Fingers, i ens explica que el primer col·lectiu "funciona com una associació i organitza una trobada el tercer dissabte de cada mes, a banda de les anuals dels USk de Catalunya". També organitzen l’Sketchcraw, en el qual, un cop cada tres mesos, es troben tots els USk del món, i l’Sketchakucha, una ponència de deu minuts en la qual l’urban sketcher ha d’ensenyar un total de 20 dibuixos i explicar-ne l'experiència.

Pel que fa a l’altre grup, els Inky Fingers, explica que "és un col·lectiu que no té cap registre dels membres que hi participen, ja que la gent està unida a través del Facebook" i que "les trobades es convoquen els divendres a la tarda i són més informals que les dels USk Barcelona". En Viladomat acostuma a compartir els dibuixos a Facebook i a Flickr, i ha organitzat un parell d’exposicions a la seva ciutat natal, Sant Feliu de Llobregat.

La passió de compartir dibuixant

Darrere el lema “veure el món dibuix a dibuix” s’amaga tota una filosofia compartida amb la comunitat mundial d’aquests dibuixants. Swasky, il·lustrador i membre fundador de l’associació de Barcelona, i Jaume Jané, president d’aquesta associació, expliquen que "dibuixar era i és una activitat solitària, però amb les USk, ha esdevingut també comunitària". Comenten que "gràcies a Internet, han tingut l’oportunitat d’aprendre dels altres perquè han vist la feina de persones que els resulten inspiradores d’arreu del món". Per tant, il·lustradors, arquitectes, informàtics, escriptors, persones que porten tota la vida dibuixant o que just acaben de començar, joves i jubilats d’arreu del món creen una comunitat amb una passió comuna: dibuixar en grup, descobrir llocs i compartir.

Swasky i Jané expliquen que el seu escenari principal és el carrer. L’arquitectura de Barcelona és el que permet incorporar vida als dibuixos. Al principi, solien dibuixar places del centre de la ciutat, però actualment es mouen per tota Barcelona descobrint places i parcs de tots els barris. Afirmen que el seu lloc de treball és la ciutat i, fins i tot, se’ls pot veure dibuixant al metro, als autobusos, als cafès o al teatre, tot i que això és una mica més complicat. Convoquen sessions a les xarxes socials, a les quals solen ser entre 20 i 60 persones. Queden a un lloc i dibuixen alhora que comparteixen experiències i socialitzen entre els participants.

El moviment s’ha estès per moltes més comarques catalanes, i el darrer grup d’USk que s’ha constituït és el de les Terres de l’Ebre. Marçal Jiménez n’és el fundador i el president. Ell era soci de l’agrupació barcelonina, i el març del 2019 va decidir fundar l’agrupació ebrenca juntament amb una amiga de Tortosa a qui li agradava molt el dibuix. A l’estiu de fa dos anys, gràcies a Instagram i a l’existència del blog de l’agrupació, van aconseguir més difusió. Actualment, a l’Ebre són un grup que oscil·la entre els 15 i els 30 assistents, en funció del lloc i del tipus de trobada. A l’agrupació tenen l’objectiu d’aconseguir visitar tots els municipis de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre.

Dibuixant les Terres de l’Ebre

Normalment, s’escullen ciutats que siguin atractives paisatgísticament, o bé, que tinguin monuments i llocs d’interès històric o patrimonial per visitar. Jiménez ens explica que l’última ciutat on van fer una trobada va ser Tortosa. Allà, van dibuixar el mercat municipal i l’antic escorxador municipal. Una iniciativa que, a banda de despertar l’interès i la curiositat dels ciutadans, també va ajudar a potenciar el turisme i el comerç local. Un cop finalitzen la trobada, els USk immortalitzen el moment fent-se una foto de grup amb tots els assistents amb els dibuixos a les mans. Posteriorment, cadascun d’ells els penja a les xarxes socials, majoritàriament a Instagram i a Facebook, i des de l’agrupació es penja un recull fotogràfic de la trobada al blog.

Els dibuixos els fan a un quadern i, tot i que de vegades de tota aquesta recopilació de dibuixos n’ha arribat a sorgir alguna exposició, no n'és la finalitat. Dibuixen per la màgia de fer-ho, pel plaer de trobar-se.

Des d’Amposta, un dels sketchers més veterans, José Lizarraga, ens explica que va entrar en contacte amb l’associació a través d’un curset de dibuix que va fer al Museu de les Terres de l’Ebre. Reconeix que el dibuix li agrada des que té memòria, i que sempre l’ha anat practicant amb més o menys intensitat. El seu gènere preferit és l’aquarel·la, tot i que el que més ha practicat és el del llapis i la tinta. Ara, però, també en fa amb guaix i acrílic.

Valora molt la iniciativa, perquè en comptes de quedar-se sol a casa dibuixant, ho pot fer enmig del carrer intercanviant idees i coneixements amb altra gent. Ell no busca que els seus dibuixos siguin exposats, prefereix parlar d’un treball intimista, tot i que les seves obres les podem trobar a Instagram o a Facebook. Per últim, li hem proposat un repte: que ens faci algun dibuix inspirant-se en el món del periodisme. I aquest n’és el resultat:


Meritxell Algueró és de Tortosa i és la cofundadora de l’agrupació dels USk a les Terres de l’Ebre. El dibuix ha format sempre part de la seva vida, ja que l’art ha estat present a la seva família i, normalment, fa esbossos a llapis i després els treballa amb tinta i aquarel·la.


Durant els dies de confinament, els sketchers no han pogut sortir al carrer, i han hagut de reinventar-se. Us deixem amb un dels dibuixos que va fer al mes de maig quan van treballar la temàtica de les cireres.

Dalt a l'esquerra, il·lustració a llapis i repassada amb tinta; dalt a la dreta, primera coloració amb aquarel·la amb ombres i resplendors; baix a l'esquerra, segona aiguada; baix a la dreta, s’ultimen els darrers detalls del dibuix i se’n fa la descripció

Tot i no poder-se reunir enlloc per dibuixar, els sketchers van decidir mantenir l'afició a través de diverses activitats, com ara, il·lustrar diferents espais de la casa, menjars, aquell paisatge que veien per la finestra, retrats dels familiars o d’altres ciutats del món. Swasky i Jané expliquen que, fins i tot, han tingut la idea de canviar les rutes del carrer per rutes dibuixades amb Google Street View.

I què en pensen dels USk, els professors de Belles Arts? Rosa Agenjo, professora de la UB, valora moltíssim la seva feina perquè la fa molt feliç veure gent de totes les edats dibuixant els racons de Barcelona, sols o acompanyats, i ser conscient que quedaran plasmats per a sempre. D’altra banda, el professor d’il·lustració de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona, Ignasi Blanch, creu que són molt necessaris, i crear-ne una normalitat és una aportació molt gran. Opina que aquest moviment ha fet que molta gent d’edats diverses torni a dibuixar.

Blanch ha tingut alumnes que són membres del col·lectiu, però creu que els sketchers haurien d’aprendre a dibuixar des de la mirada personal i no fer només imatges excessivament representatives. Cap d’ells considera que siguin un problema per als pintors professionals, ja que hi ha espai suficient per a tothom.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —