"La situació del barri és molt dolenta: d'una banda, hi ha molts casos de coronavirus i els serveis sanitaris estan saturats, i d'una altra, aquest augment de casos ve a agreujar una situació social molt límit per a moltes persones". Amb aquesta rotunditat explica la doctora María Garrido les circumstàncies en les quals el barri madrileny de Vallecas va iniciar ahir dilluns 14 dies de serioses restriccions per frenar l'expansió de la malaltia.

Vallecas és un dels barris que formen part de les 37 àrees sanitàries de Madrid, ciutat i regió, que des d'ahir i fins dinsre de 14 dies té limitada la seva mobilitat al acumular el 25% dels contagis de tot el territori madrileny, 1.000 casos per cada 100.000 habitants, segons les últimes estimacions.

La crisi del coronavirus –diu la doctora– ha suposat un empitjorament "brutal" de les condicions de vida. "Està havent-hi desnonaments, hi ha molta gent que s'ha quedat sense treball, que està tenint moltes dificultats per  cobrir les seves necessitats bàsiques, i que no està tenint una resposta de l'administració".

Un barri obrer

Amb una densitat de població de 2.091,6 habitants per quilòmetre quadrat, Vallecas va ser també un dels barris més castigats en la primera ona de la pandèmia a Espanya: "L'augment de casos va ser rapidíssim i va ser una de les zones de Madrid on abans es va perdre el control de la situació, on els serveis sanitaris es van saturar més aviat", recorda Garrido.

En això "sí que incideix clarament el fet que sigui un barri obrer. Però no és una qüestió d'estil de vida. És un barri molt gran i molt divers i no es pot generalitzar. No tothom és igual, ni fa les mateixes coses, ni tenen els mateixos condicionants, ni el mateix context".

"A les persones se les està culpant d'augmentar els contagis. Diuen que són els migrants, la gent més pobra, però ells no han triat un estil de vida en concret que produeixi aquesta situació. Les seves condicions de vida vénen imposades per una desigualtat brutal, per una precarietat laboral que els impedeix teletrabajar o quedar-se a casa quan la seva salut es veu en risc", explica la doctora.

Treballs essencials

Aquestes persones a les quals se'ls atribueixen els contagis fan en la seva majoria treballs essencials, "i això se'ns oblida a vegades", remarca.

"Precisament és la gent que no pot deixar de sortir al carrer perquè el seu treball no pot esperar". Es tracta de netejadores, gent que cuida d'altres persones en situacions de dependència, "treballs que no es poden deixar de fer i que et mantenen exposat en tot moment", indica Garrido.

"Això, per descomptat, no és elegit", explica la doctora. "Hi ha persones que viuen així, i en el moment en què un dels convivents es posa malalt és impossible fer l'aïllament com s'ha de fer per ser efectiu i no contagiar als altres. S'estan produint brots per això", incideix.

A més, "sabem que el coronavirus on més es transmet és dins de les llars. La majoria de contagis és en aquest context en el qual es donen, perquè és on hi ha un contacte més estret, més prolongat. Una casa on viuen diverses persones en una habitació és una mica ratonera. Per molt que vulguin posar ells els mitjans, no els tenen per aïllar-se adequadament".

L’exclusió sanitària

Un altre problema que ve des de lluny i que ha influït també, segons explica la doctora, és l'exclusió sanitària. El 2012, el govern de Mariano Rajoy va promulgar un reial decret amb el qual es va excloure a gran part de la població de l'atenció sanitària gratuïta.

"És un tema que s'està intentant canviar des de la societat civil durant tots aquests anys, que ha causat estralls i ara està sent un problema molt gran perquè tenim a un munt de persones que no saben si poden accedir a l'atenció sanitària en cas de necessitar-la. En sentir-se exclosos, moltes vegades per por o per falta d'informació, no estan acudint als centres sanitaris, o quan acudeixen se'ls dóna missatges erronis", diu Garrido.

Per això, "al final hi ha gent que passa el coronavirus sense cap mena d'indicació de què és el que han de fer, sense cap tractament i sense cap assistència a les seves cases. Això és un problema polític que sabem que porta aquí bastant temps i que ara està generant problemes en la població".

“Sense salut per a tots, no hi ha salut per a ningú”

"Sense salut per a tots, no hi ha salut per a ningú", diu la doctora María Garrido. I aquesta frase en un barri com Vallecas "està tenint ara un pes tremend".

Garrido denúncia que tant l'atenció primària com l'hospital estan completament saturats: "Portem ja setmanes així i s'estan negant serveis que en altres llocs de Madrid es continuen donant, perquè no donem proveïment".

"La solució hauria estat reforçar a nivell d'atenció primària, de serveis socials, donar un ingrés mínim a les persones que el necessiten perquè no hagin d'estar desplaçant-se i viatjar amb metro com a sardines en llauna", assegura. "El confinament selectiu no servirà de res. Si cal tornar a confinar Madrid, caldrà tornar a confinar-lo sencer".