La pianista i cantant Meritxell Neddermann (Vilassar de Mar, 14, de gener del 1990) explica les seves sensacions després de treure el seu segon disc en solitari, Suelta. Acompanyada de la seva cap de premsa, la Júlia, s'asseu a la terrassa del Bar Sideral i es pren un cafè i una aigua amb gas quan el rellotge marca les 13 h en punt. Tranquil·la, somrient i amb una proximitat càlida atén el Diari de Barcelona. Li van robar el mòbil a Buenos Aires i està en aquell punt inicial de quan has de configurar un telèfon nou. Deixa un moment la seva nova distracció, es guarda el dispositiu electrònic i reuneix tota la seva atenció per poder iniciar l'entrevista.

Quin feedback ha rebut el disc, gairebé un mes després del llançament del disc i havent actuat al Mercat de Música Viva de Vic, La Mercè i a Buenos Aires?
Molt bo. Els concerts han anat superbé. El feedback és que és un disc diferent, potser més atrevit. En directe la veritat és que he gaudit molt i crec que la gent també, així que molt contenta.

De Suelta, quina és la cançó a la qual li té més estima o considera més especial?
M'agrada molt Déjame. Va ser com obrir un altre portal per mi en l'àmbit compositiu. Li tinc molta estima.

Hi ha una gran varietat d'estils i sons. Quin propòsit tenia Meritxell Neddermann a l'hora de treure'l? 
Agafar dues direccions: una més experimental, l'altra més pop i barrejar-ho tot al mateix projecte.

Un altre aspecte a destacar és que a part del paper de pianista, també s'atreveix sent vocalista. Li ha suposat un repte? 
Ha estat un repte. La posició de cantant és molt difícil i m'encanta haver fet servir la veu com un instrument més, com un sinte o com una textura.

Com ha estat el procés de creació del disc? 
Ha estat igual que les dues direccions, experimental i pop. Per una banda, intentar anar més enllà amb el tema dels sintetitzadors i beats electrònics. D'altra banda, voler fer cançons amb una estructura més tradicional. Explorar aquestes dues direccions i acabar posant-les al disc.

Aquest és el teu segon disc en solitari després d'In the Backyard of the Castle (Halley Records, 2020). Què hi ha de diferent de la Meritxell entre aquests dos treballs? Més maduresa?
Hi ha un procés de maduresa, de fer les coses com les volia fer. Em sento cada cop més assertiva i més empoderada.

Las Vegas està inspirada en un viatge a la mateixa ciutat estatunidenca. Quan va fer saber que una de les cançons del nou àlbum havia de parlar d'ella? 
Estava a Las Vegas i vaig començar a compondre la tornada sense lletra encara. Vaig pensar que havia de ser una cançó sobre el lloc.

Com és un dia en la vida de Meritxell Neddermann? 
Cada dia és bastant diferent, però m'agrada molt poder tocar una mica i fer esport. Quan estic de gira és quan, curiosament, puc tenir una rutina més clara. És això: tenir un moment de música, de centrar-se i de treballar.

Ara està entre Barcelona i Madrid, però els seus inicis són al Berklee College of Music de Boston. Com van ser les seves primeres passes als Estats Units un cop acabada la carrera? 
Vaig anar a viure a Nova York tres anys i va ser molt important per mi perquè vaig veure coses que no sabia que existien en l'àmbit de la música, les bandes i propostes artístiques. Hi havia una llibertat i frescor que és molt difícil de trobar a altres llocs. La ciutat em va inspirar d'aquesta manera.

Conserva encara alguna amistat o contacte de la universitat estatunidenca? 
Sí, tinc amics repartits pel món (riu).

Després d'uns anys vivint a Nova York decideix tornar a casa. Quin va ser el punt que li va fer tornar? 
Va ser una mica inesperat. Sentia que no acabava d'estar al meu lloc quan estava a Nova York. Com és una ciutat molt difícil, si no estàs al teu lloc, realment la ciutat t'ho fa notar. Era complicat. Vaig tornar pensant que hi tornaria. Em vaig quedar aquí, "a veure què passava", i em vaig anar quedant i quedant. I, al final, m'he quedat.

Se'n penedeix d'alguna decisió al llarg de la seva trajectòria? 
No, zero. Tot és el que ha de ser.

És la pianista d'una estrella mundial com Jorge Drexler. Què significa per vostè acompanyar i anar de gira amb una persona d'aquesta notorietat? 
És un honor i una oportunitat que aprecio extremadament. Estic molt agraïda i la intento aprofitar al màxim.

El seu debut discogràfic va lligat amb la teva germana petita, la Judit. El 2019 vau publicar Present, un disc de nadales. Com us neix la idea de versionar o fer vostres cants de Nadal?
A la Judit se li va acudir fer el que fèiem a casa tocant, fer-ho en un disc i és genial perquè fer concerts de Nadal és molt adequat, ens ho passem bé, estem juntes i donar-li un toc diferent de les nadales va ser molt guai.

En una família de músics, imagino que la música ocupa bona part de les converses entre taula. Com és una reunió de la família Neddermann i Vinaixa? 
Molt animada, sempre hi ha música. Toquem, cantem...

Judit i Meritxell Neddermann.// Youtube: Prec de Nadal (Videoclip Oficial)

En algun dinar o vermut s'ha plantejat alguna col·laboració entre germanes? 
Amb la Judit continuem fent coses de Nadal i en farem més.

Si s'hagués de quedar amb un concert de tots els que ha fet, quin seria?
Aquest estiu vaig fer un concert que em va agradar molt a Pontós (Alt Empordà). Hi havia un piano de veritat i vaig poder jugar molt i sentir-me molt lliure. També vaig fer un altre amb la banda a Calella que va ser molt especial allà al far de Calella, on es veia el mar de fons. Clar, aquests els tinc molt presents perquè són molt recents, no estic pensant en tota la meva vida.

Té alguna col·laboració pendent o li agradaria treballar amb alguna artista?
Sí, però millor no dir-ho.

... 
Hi haurà sorpreses.

De cara al futur, quins reptes i aspiracions té? 
Poder tocar molt i continuar component, traient música i jugant igual de lliure que fins ara.