El voluntariat a la Creu Roja es triplica entre els menors de 25 anys arran de la pandèmia
Per ACN i Redacció
Publicat el 11 d’agost 2020

Els milers de nous voluntaris que s’han sumat a les files de la Creu Roja des de mitjans de març fins a principis d’agost han establert xifres rècord en comparació amb el mateix període de l’any passat. De fet, enguany hi ha un 280% de voluntariat més en aquesta organització, nombre que s’enfila fins al 365% si ens fixem ens els menors de 25 anys. Aquesta dinàmica s’entén en mig d’un context de pandèmia mundial, on la població de gent gran s’ha vist forçada a fer un pas al costat per tal de preservar la seva salut. Així, els joves han agafat aquest relleu solidari per fer front a una situació sanitària i social excepcional.

Segons apunta l’ACN, els últims cinc mesos s’han afegit a la Creu Roja gairebé 4.800 voluntaris, mentre que l’any passat, en aquest mateix període, tan sols se’n van incorporar 1.300. Si ens fixem en el col·lectiu de persones de menys de 25 anys, la pandèmia ha sumat 1.200 voluntaris nous, lluny dels 260 que es van apuntar l’any passat.

Solidaritat juvenil

En mig d’un clima de culpabilització al col·lectiu de joves sota una pretesa irresponsabilitat i falta de consciència, l’Àngels Matas, presidenta de la Creu Roja a l’Alt Penedès, destaca que “la gent jove és molt solidària, malgrat sovint es diu que només fa ‘botellón’”. A més, assegura que amb l’inici de la pandèmia va haver una resposta massiva de nois i noies que volien ser voluntaris. “Quan hi ha un problema seriós, la gent jove respon”, sentencia.

 

Durant el confinament, la Creu Roja va demanar als voluntaris majors de 60 anys que romanguessin a casa. Al quedar-se gairebé sense mans, des de la seu de Vilafranca del Penedès es va fer una crida a través de les xarxes socials, a la qual van respondre centenars de joves que, després d’una formació telemàtica, es van desplegar arreu del territori. Dur menjar i medicaments a persones confinades, atendre als sense-sostre per traslladar-los a un alberg municipal o bé fer trucades a la gent gran que viu sola són algunes de les tasques que han desenvolupat aquests nois i noies. 

D’altra banda, Matas destaca la “frescor, alegria, somriures i moltes ganes de donar un cop de mà” que han aportat els joves a l’equip de voluntaris. Lamenta, però, que el desconfinament ha fet que bona part dels nois i noies hagin refredat el vincle amb la Creu Roja, per “falta de temps i incompatibilitat amb els estudis”.

 

La mirada dels voluntaris

L’Alba, una veïna de les Cabanyes, es va incorporar a la Creu Roja a finals de març. Assegura que fa temps que tenia la idea de ser voluntària en ment, i la pandèmia va suposar l’empenta definitiva. Durant l’estat d’alarma es va dedicar a repartir aliments a les famílies amb necessitats econòmiques, una feina que diu que li ha “obert els ulls”. De fet, relata que “sovint posem etiquetes per identificar la típica persona que pot necessitar ajuda. I no són certes”, afegint que “he anat a cases de persones que mai hauria pensat que podien necessitar ajuda de la Creu Roja per tenir menjar per a tota una setmana”. Una realitat que l’ha impactat, ja que explica que “Tots ens podem trobar en una situació similar. Si algun cop jo necessito aquesta ajuda, voldria trobar-me gent que estigui a prop fent aquesta petita feina”.

Per la seva banda, la Maria, una veïna de Gelida, s’ha incorporat recentment a la Creu Roja. Com a estudiant per ser Tècnica d’Emergències Sanitàries, explica que vol familiaritzar-se amb el sector i contribuir a atendre les famílies que reben ajuda de la Creu Roja. Ella, juntament amb la seva companya Nora, de Sant Quintí de Mediona, s’han dedicat a repartir material escolar a infants que no poden acudir a casals d’estiu.

La Nora aplaudeix l’arribada de mans joves a l’organització, malgrat el detonant hagi estat el coronavirus. “La Covid-19 ha dut moltes coses dolentes, però hi ha una part positiva: ens ha unit com a humanitat”, celebra. Creu que aquesta situació ha mentalitzat la gent jove per dedicar el temps lliure a ajudar als demés.

L’Anabel, que fa tres anys que col·labora a la Creu Roja, quan va veure que es disparava l’entrada de voluntaris joves, va pensar “ja era hora”. Lamenta que fins ara no hi hagi hagut un interès real per part de la gent de la seva edat: “En el fons, els joves que ara han fet de voluntaris també s’han ajudat a si mateixos”, assegura, ja que considera que el voluntariat és una tasca que “enriqueix a tothom”. L’Anabel, però, sent que la implicació de la seva generació hagi anat a la baixa amb el desconfinament, i ens anima a mantenir el vincle amb l’entitat “perquè hi ha moltes feines que no s’han pogut fer durant la pandèmia i que ara també haurien de veure”. “Si els ha agradat col·laborar durant el confinament, el dia a dia també els donaria molta vida”, afegeix. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —