"Hi ha hagut un canvi, però encara hi ha moltíssim camí per recórrer", arrenca Soraya Chaoui (Barcelona, 1990), impulsora i presidenta de la Women's Soccer School Barcelona, un club-escola de futbol exclusivament femení que, sota el lema 'Cap nena en fora de joc', agrupa més de 150 jugadores. "L'objectiu del club és empoderar la nena i la dona en el món de l'esport, generar referents, exemples i ídols a seguir femenins i potenciar l'esport femení", prossegueix Chaoui.

La presidenta afegeix que la WSS, creada el 2017, és "un somni fet realitat a escala personal i pràctica, una escola de futbol oberta a totes les noies de l'àrea metropolitana de Barcelona". En la mateixa línia, Alicia Sanjurjo (Barcelona, 1985), responsable del programa de futbol sala del club, reivindica que "és un club pensat i fet per i per a noies", i celebra estar contribuint al camí "irreversible i impossible d'aturar" que ha emprès el futbol femení "per fer-se un forat en aquest món tan masculí".ç

El club, que va creixent progressivament, anteposant la qualitat a la quantitat, compta ja amb 13 equips, i aquest curs ha estrenat el conjunt sènior, en el qual competeix Alexia von Mosch Plans (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1999), que alhora dirigeix l'equip aleví de la WSS.

Van Mosch creu que el futbol "està canviant" la seva mentalitat. "Les més petites tenen en qui fixar-se: Alexia Putellas, Alex Morgan, Marozsán... Això abans era impensable. Abans només es tenien referents masculins, i la dona era invisible", afirma tornant a aquells temps en els quals, de nena, s'enfadava constantment perquè la miraven de forma estranya quan deia que jugava a futbol. "Ara ja no és estrany. Cada dia hi ha més llicències. Encara es donen massa situacions injustes i inexplicables, com donar per acabada la lliga femenina i la masculina no, i encara queden moltíssimes coses per aconseguir, però s'ha fet un cop sobre la taula i això ja no s'aturarà", afegeix la jugadora.

La WSS, de fet, va néixer en part pel desgast, l'empipament i la frustració que sentien les seves impulsores després de massa anys comprovant que "l'equip femení era l'últim equip del club en importància", lamenta Sanjurjo. "Sempre amb els pitjors horaris, els pitjors camps, les pitjors equipacions i tot el pitjor, a anys llum del tracte cap als equips masculins", afegeix.

"Molts clubs tenen la seva estructura perquè han de tenir-la, per pressió popular. Fa falta molta reflexió", afirma Chaoui, que va impulsar el naixement de la WSS perquè les joves no haguessin de "patir" les "realitats sorprenents" que van patir la seva generació i encara més les anteriors per jugar.

"Jugar a futbol abans sent dona era una utopia. I és un orgull veure com s'ha avançat, i, alhora, com ha avançat el club", emfatitza la presidenta d'una entitat que va néixer "per unir dona i esport" i que treballa per seguir caminant cap a l'equitat. I perquè totes les nenes puguin somiar ser futbolistes, i que cap es quedi en fora de joc. 

Text per: Arnau Segura