Xarxes veïnals temen que a la tardor milers de famílies perdin les seves cases - Diari de Barcelona

EMERGÈNCIA HABITACIONAL
Xarxes veïnals temen que a la tardor milers de famílies perdin les seves cases
La crisi del coronavirus ha obligat a milers de llogaters i llogateres a demanar suport i buscar vies alternatives per a l'habitatge
Durant la pandèmia són moltes les famílies que han demanat suport a sindicats i xarxes veïnals. I es preveu una tardor difícil. Des de la Xarxa d'Habitatge d'Horta Guinardó adverteixen d'una onada de desnonaments i denuncies per impagament de cara al setembre. El motiu és evident: la pandèmia ha reduït els ingressos de moltes famílies -acomiadaments, ERTOs, etc.-. I algun d'ells han hagut de deixar de pagar el lloguer. "Ara estem en un moment d'invisibilització, però a la tardor afloraran totes aquestes problemàtiques, esperem comptar amb la col·laboració de les Administracions, que són les responsables de garantir l'habitatge digne", manifesten al Diari de Barcelona.
Pel que fa al perfil de gent que més recorre a les xarxes veïnals, segons ens expliquen, són "majoritàriament mares de família migrades amb fills petits". La llei d'estrangeria no permet a molts adults treballar, per tant els ingressos familiars són insuficients. "A més, per a accedir a un pis se sol·liciten fins a quatre mesos de fiança, avals, nòmines... que no estan a l'abast de famílies precàries que es veuen abocades a l'ocupació". De fet, sindicats i associacions insisteixen que aquest precisament és el perfil típic d'ocupa actualment: familia en situació vulnerable en un pis que és, habitualment, propietat d'un banc. L'informe d'Obra Social BCN calcula que el 82% de la vivenda ocupada és propietat de grans tenidors. Aquest mateix estudi apunta que són principalment les dones qui ocupen per necessitat, ja sigui perquè tenen fills al seu càrrec o altres persones en situació de dependència.
A conseqüència de la pandèmia, l'emergència sanitària s'ha agreujat. Però el problema venia del molt abans. De fet, el Sindicat de Llogateres va fer entrega de la Proposició de Llei de Contenció i Moderació del Preu del Lloguer al Parlament de Catalunya, un primer pas cap a la regularització dels arrendaments. En cas de ser aprovada, la llei entraria en vigor als 60 municipis de més de 20.000 habitants d'arreu del territori, un abast territorial que implicaria al 70% dels llogaters i llogateres de Catalunya.
L'objectiu de la proposta de llei és impedir els augments i congelar els preus respecte als anteriors contractes, és a dir, habitatges que ja estaven en règim de lloguer. Els valors dels immobles hauran de cenyir-se a l'índex de preus de la Generalitat, un mecanisme que permet calcular el preu d'un domicili a partir de factors com ara l'any de construcció, l'estat de manteniment o el moblatge. Per vetllar pel seu compliment, la llei contempla multes que anirien dels 3.000 als 90.000 euros en funció de la gravetat.
?DIA HISTÒRIC: avui hem portat la Proposició de Llei de Contenció i Moderació del Preu del Lloguer als grups del @parlamentcat és a dir, una llei de regulació de preus.
— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) July 15, 2020
Què implica aquesta regulació? ? pic.twitter.com/eDy5LiHYsb
Inicialment, el decret comptava amb el suport d'ERC, JxCAT, CUP i els Comuns, una suma que suposaria la majoria de la cambra baixa. Però recentment un sector dels neoconvergents ha bloquejat l'acord en presentar una sèrie d'esmenes per tal de protegir, segons JxCAT, els petits propietaris, un gir de volant que el Sindicat de Llogateres titlla de "deslleial". D'altra banda, els grups parlamentaris C's i PP van portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries, un procediment que endarreriria com a mínim un mes més la seva votació.
No obstant això, el passat 6 d'agost va tenir lloc una reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el Sindicat de Llogateres per acordar la retirada de les esmenes proposades per JxCAT. Les sensacions posteriors a la negociació van ser positives segons el comunicat del mateix sindicat hores després de la trobada, que emfatitzava la voluntat del president de regular els preus del lloguer.
Respecte al dictamen emès pel Consell de Garanties Estatutàries, ambdues parts van coincidir que es tracta d'una resolució no vinculant, de manera que no pot aturar-ne l'aprovació.
El president Quim Torra, a favor de regular els preus del lloguer a Catalunya#RegulemElsLloguers ?https://t.co/k8qY2tTINz
— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) August 6, 2020
La pandèmia també ha posat en valor la feina de les xarxes de suport mutu. El Sindicat d'Habitatge del Raval, per exemple, organitza cada dimecres a les 18:15h assemblees per donar veu als veïns i veïnes del barri. "Exposem les nostres problemàtiques en relació amb l'habitatge i ens ajudem entre totes, cadascuna de la manera que sap", ens expliquen.
Recentment, han detectat casos que abans no es trobaven, com ara el lloguer d'habitacions o les ocupacions de famílies que s'han vist al carrer i no saben on dormir. En el primer dels casos "normalment són famílies sense papers ni recursos a qui enganyen fent-los pagar 400 euros per una habitació molt petita sota amenaça de fer-los fora si no hi estan d'acord", indiquen.
Una altra dada que podria donar aquest "article" d'avui és que el 82% dels pisos ocupats a Catalunya són propietat de grans tenidors, concretament un 70% dels BANCS. El 70% dels ocupes són famílies amb MANCA DE RECURSOS i el 60% havien demanat UN HABITATGE SOCIAL. pic.twitter.com/Wc8ftfR5K7
— Patrick Urbano (@PatrickurbanoR) August 10, 2020
Quant a la proposició de llei de regulació dels preus dels lloguers, consideren que l'habitatge no s'hauria de mercantilitzar i que s'hauria de problematitzar que els tenidors visquin de la feina dels seus inquilins i inquilines.
La Xarxa d'Habitatge d'Horta Guinardó troba que "el problema va més enllà d'una regulació" i que el full de ruta hauria passar per aturar tots els desnonaments, expropiar els pisos de bancs, fons voltor i grans propietaris, i promoure la baixada de preus dels lloguers que hauran d'anar lligats a la renda disponible i contractes estables.
D'altra banda, recorden que "no hem d'oblidar que no sabrem quina aplicació real tindrà. En altres ocasions s'han aprovat lleis que en un inici semblaven esperançadores i han acabat sent insuficients o no s'estan aplicant (24/2015 o més recentment la 17/2019)".

