Xavi Llorens és el seleccionador català femení. Diumenge 7 d'abril a les 12h, Llorens debutarà a Palamós al capdavant del combinat català en un amistós amb Paraguai. Fa cinc anys que la selecció catalana no disputa cap partit. L'últim va ser l'empat a zero davant Xile l'any 2019, a l'Hospitalet de Llobregat.

Dues setmanes abans de l'enfrontament, Llorens atén el Diari de Barcelona per parlar del partit. No desvela quina pot ser la convocatòria, però assegura que la selecció oferirà un bon partit de futbol a tota l'afició. També repassa la seva trajectòria al capdavant del Futbol Club Barcelona i l'evolució del futbol femení català.

Com van els nervis?
No en tinc, tota aquesta fase de nervis ja no la tinc. Tinc molta il·lusió i moltes ganes, i més quan parles amb elles i veus que encara estan més motivades que jo.

Tens molta experiència, però és diferent debutar amb la selecció?
Em fa il·lusió. El fet que sigui seleccionador va ser més per la sortida de la Natàlia i m'ho van oferir. És un partit a l'any i per desgràcia no l'hem pogut jugar fins ara. No és el mateix que entrenar en un club el dia a dia. És un dia de festa, per passar-ho bé i que vinguin les jugadores que els vingui de gust i que tinguin ganes.

Xavi Llorens amb el president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras / FCF

Cinc anys després ja tocava...
Per una raó o altra al final sempre es complica. Les jugadores tenen moltíssimes ganes que arribi. A elles els sap greu, perquè si van amb la selecció absoluta o sots 23 no podran participar, però és llei de vida.

Tens pensada la convocatòria?
Mira, des de fa molt temps que em van fer seleccionador, segueixo totes les jugadores, tan de primera com de segona, o totes les jugadores que destaquen. Ara, amb el fet de jugar amb la selecció absoluta en un partit oficial, has de portar les jugadores teòricament de més nivell o de més nom. Per sort a Catalunya tenim més de 60 jugadores per fer un bon paper.

També han de ser importants les converses amb els clubs per si cedeixen les jugadores.
Hem començat a parlar amb les jugadores perquè són les principals persones per a aquest esdeveniment. Una vegada elles donen el sí, la federació envia la petició a cada club. Fins a l'últim moment no podem donar la llista definitiva perquè hi poden haver lesions o algun club es pot tirar enrere.

Esperar la llista de la selecció espanyola perjudica, alhora que les millors jugadores catalanes potser no hi seran.
És el més probable. No seran les de més nom, però tenim unes 60 jugadores per competir, donar la cara i fer-ho bé. Em preocupa més la imatge i la visibilitat, que no pas que no vinguin les jugadores més "top".

"Tenim molta il·lusió per jugar bé i per fer-ho bé. M'agradaria tenir el paper d'anar al Paraguai amb la selecció quatre o cinc dies"

Com es prepara un partit d'aquest tipus?
Amb molta il·lusió. Jugarem contra una selecció que es concentra 4 o 5 dies abans a Barcelona o a Girona, que entrenaran matins i tardes amb el propòsit de jugar un campionat. El nostre objectiu és concentrar un grup de jugadores que es coneixen, però que no juguen juntes. Tenim molta il·lusió per jugar bé i per fer-ho bé, però està clar que no es pot comparar. Ja m'agradaria tenir aquest paper d'anar al Paraguai amb la selecció quatre o cinc dies i fer una concentració.

Com és el dia a dia com a seleccionador?
És molt fàcil. He de mirar quan hi ha partits i fer un seguiment de les jugadores catalanes. Si juguen, si no ho fan, si són titulars o si juguen poc. He de mirar totes les cròniques i el que es parla d'elles.

Trobes a faltar el contacte diari amb la gespa?
Fa molts anys que ho vaig deixar i van ser moltíssims anys. Molts anys d'entrenador, i m'agrada aquest paper de ser seleccionador català que només és visualitzar entrenaments i partits de les jugadores i fer un partit, però no per competir sinó perquè sigui una festa i donar visibilitat al futbol femení. El tema de la competició el portem a dintre, tots els que fem esport volem guanyar.

Tens contacte amb les jugadores?
Amb les del Barça sobretot, perquè les puc veure entrenar i les puc anar a veure a jugar molts partits. Segueixo tot el futbol femení i masculí del Barça. Soc responsable del futbol formatiu del Barça i estic assessorant els coordinadors del Futbol 7 i Futbol 11 amb el departament de metodologia.

Com és la coordinació entre les diferents categories de la federació?
Són mons diferents. Puc anar a veure les jugadores de les relacions inferiors, però no és la meva feina. Ells sí que tenen un campionat d'Espanya i tenen entrenaments cada quinze dies a Sabadell. Hi ha la figura de coordinador de les seleccions que sí que té una relació més directa amb seleccionadors i seleccionadores.

Quines han de ser les pròximes passes de la Federació?
La visibilitat, que només la té el Barça. Si les jugadores del Barça es queixen que falta competitivitat a la lliga, imagina't com està tot. També necessitem el creixement de clubs en l'àmbit formatiu. Com més llicències, més jugadores i el nivell puja. Les jugadores petites del Barça han de jugar contra nois. Això vol dir que falten equips femenins per fer augmentar el nivell.

De clubs catalans tenim el Barça i el Llevant les Planes a primera, afegint el filial blaugrana, Espanyol, l'Europa i l'AEM a segona. Tot això ajuda.
Ens falten clubs que apostin pel femení. Quan vaig començar hi havia el Girona o l'Estartit. Clar, falten jugadores. A Lleida està a l'AEM, que no para de treballar i bé. A Tarragona falten més clubs. Aquí a Barcelona ja tenim el Barça, el Llevant, l'Espanyol, l'Europa... ja tenim clubs.

Fent una mirada enrere, com veus la teva etapa al Barça femení?
De 2006 al 2017 vaig ser-ne el màxim responsable. Vaig començar sol. El segon any vaig poder agafar una preparadora física que feia de segona entrenadora, que era una exjugadora. Fins a la temporada 2014-15 no vaig tenir entrenador de porteres i un segon entrenador per permetre que la preparadora física només s'encarregués d'aquest aspecte. I una vegada fas el pas a professional jo tenia quatre persones de staff el 2017: La Berta, l'Uri, el Jordi Ventura i jo. Ara són vint.

"Vaig començar sol. El segon any vaig poder agafar una preparadora física que feia de segona entrenadora"

Com es gestiona el pas d'estar a punt de desaparèixer el 2006 la secció del futbol femení a partir del 2017 fer aquest boom i aconseguir el que s'està fent ara?
És una feina d'un compromís increïble de les jugadores i de creure en el que fan. També el suport del club tant amb Laporta, Sandro Rosell o Bartomeu. Fins que no es va guanyar la Copa de la Reina no hi havia visibilitat. L'objectiu era començar des de baix i arribar a dalt de tot. El referent era de l'Olímpic de Lió i hem arribat a superar-lo.

Què vas veure d'especial en l'Alèxia i en l'Aitana?
Veure el futbol és molt fàcil per tothom perquè veus la jugadora que destaca i que fa coses diferents. Has de buscar el que necessites com a club o com a equip. A can Barça la prioritat sempre ha estat el factor ofensiu. Inclús des del darrere: jugadores que tinguin el talent de sortir amb la pilota jugant-la i capacitat tècnica per jugar al futbol.

Esperaves que aconseguissin pilotes d'or?
Jo no i elles tampoc perquè ho veiem molt lluny. El fet de començar a guanyar lligues, d'anar per Europa i de classificar-nos moltíssimes vegades a quarts de final et fa veure que les franceses, les angleses, les alemanyes són molt superiors a nosaltres en físic. Això no només és gimnàs, és alimentació, descans, ser molt professional. Tot això ens va fer obrir els ulls. Les jugadores estrangeres que venen et donen un plus per créixer. I et converteixes en el millor equip del món, la millor selecció. Ara les noies joves tenen referents i tenen molta decisió per ser futbolistes.

Tornant al partit de la selecció, quin missatge donaries a la gent perquè vingui el 7 d'abril a Palamós?
L'aposta és jugar bé al futbol i competir al màxim, després ja veurem què passa. Això és un partit de futbol. Vol dir que a la selecció paraguaia li pot sortir tot de cara i a nosaltres no, o al revés. Serà un partit molt competitiu que donarà una bona imatge del futbol femení català.