Xavier Fonollosa (Martorell, 1968) és l’alcalde del seu municipi natal des de l’any 2015. Forma part del grup municipal de Junts des del Partit Demòcrata. Actualment, i havent aconseguit 16 dels 21 regidors a les darreres eleccions municipals, lidera un govern en majoria absoluta que integra també els dos regidors del PSC, després d’oferir a la resta de formacions entrar a formar-ne part.

Martorell és un dels municipis de Catalunya més afectats pel caos a Rodalies. Des de Junts fa temps que reclameu més inversió per part del govern estatal i exigiu el traspàs de Rodalies. La línia que passa pel Baix Llobregat és prioritària tenint en compte el teixit empresarial que hi ha establert?

No trobaríem cap ciutat europea que tingués un transport públic tan caòtic com el que tenim a Barcelona i la seva àrea metropolitana. I això no ve d'ara, que hi ha hagut aquests robatoris de coure, ja portem una colla d'anys. Des de Catalunya hauríem de poder gestionar Rodalies. Concretament, de la ciutat de Barcelona i de l'eix de Rodalies que envolta la gran regió metropolitana, on hi viuen 5 milions i mig dels 8 milions d'habitants del país que es mouen de manera radial cap a Barcelona i de manera transversal cap als Vallesos, Baix Llobregat o el Maresme.

"No trobaríem cap ciutat europea que tingués un transport públic tan caòtic com el que tenim a Barcelona i la seva àrea metropolitana"

Després de tants anys reclamant-ho, ara és un bon moment?

Estem en un bon moment per fer un intent més. És a dir, els partits d'estricta obediència catalana som els que avui sustentem el govern del Pedro Sánchez i, per tant, és un bon moment per abordar el tema de Rodalies d'una vegada per totes. 

Hi ha solució a curt termini?

Com a mínim a mig termini sí. També és cert que els compromisos de l'Estat envers Catalunya no es compleixen sempre. Hi ha un dèficit important d'allò que es pressuposta a l'hora d'executar-ho: al voltant d'un 40% de les execucions pressupostàries de les inversions a Catalunya del pressupost general de l'Estat, i en canvi a Madrid hi ha un 115-120% d'execució pressupostària. És molt gràfic i mostra que el dèficit d'inversió té incidència, entre altres coses, en el transport públic de Rodalies.

Recentment s’ha adjudicat l'anàlisi per fer una nova estació d'FGC entre Martorell i Abrera que pugui donar servei als treballadors del polígon de ca n'Amat, on es troba la planta de Seat, així com als de l'Hospital Sagrat Cor i el Campus de mobilitat sostenible de la UPC. Com valora aquesta possibilitat?

Aquesta nova estació, aquest estudi de detall que es fa per a la nova estació, ja està prevista en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 2010. Per tant, és fer l'estudi de detall d'una estació que estava pensada l'any 2010. Estem a l'any 2024. I precisament és una estació que ha d'anar a un polígon industrial que es comparteix entre Martorell i Abrera, on està instal·lada la fàbrica SEAT.

El fet que al consistori municipal governin amb el PSC fa inevitable pensar en el resultat de les eleccions del passat diumenge. Vostè defensa un pacte entre els dos partits a nivell autonòmic?

El mapa que ens han deixat les eleccions és complex, tot i que també era previsible. No tinc ni idea de com tirarà endavant això, però estic segur que més del 80% de la ciutadania de Catalunya no vol una repetició electoral. Els líders de les formacions ho saben i a algun acord s'haurà d'arribar. D'entrada, hi ha dos candidats que es presentaran a la investidura: Salvador Illa i Carles Puigdemont. Bé, ho faran per tenir les majories suficients en segona volta, perquè en primera sembla ser que és molt difícil: algú haurà de cedir. Vostè em parla de la sociovergència, però a nivell nacional no s'ha executat mai. 

A Martorell sí. 

A Martorell governem amb el PSC i governem bé. Però la situació és diferent: nosaltres vam treure una majoria absoluta molt àmplia i el que vam fer va ser obrir el govern a la resta de formacions polítiques que estaven a l'oposició. Vam oferir govern al PSC, també vam oferir-lo a Esquerra i als Comuns, que eren les tres formacions polítiques que estaven a l'oposició. Amb el PSC ens vam entendre, Esquerra i els Comuns, tot i agrair l'oferiment, el van declinar. Per tant, no és que busquéssim una sociovergència, sinó un govern amb ampli consens polític.

 "Nosaltres vam treure una majoria absoluta molt ampla i el que vam fer va ser obrir el govern a la resta de formacions polítiques que estaven a l'oposició"

El seu partit acceptaria una presidència al Parlament a canvi de la presidència d'Illa? 

Ho desconec.

Des de Junts diuen que volen presentar-se a la investidura, però Esquerra assegura que vol fer oposició. Llavors, amb quins altres suports comptarien? 

Encara falta bastant de temps. Esquerra està pagant una correcció molt dura electoral que no preveien. Les enquestes deien que baixaven, però cap enquesta deia que baixaven tant. Vostè ha vist que ha dimitit tothom, però alguns demanen que hi hagi noves cares i nous lideratges. Algú es resisteix, tot i que plega diu que es presentarà al proper congrés del novembre... als partits polítics ja passa això. Quan hi ha una correcció electoral molt forta, hi ha crisis internes i s'ha de veure encara com tot desembocarà. Hem de veure com es desenvolupen els esdeveniments a curt termini. 

Comentava ara que van oferir a l’oposició la possibilitat d’entrar al govern tot i tenir més que garantida la majoria absoluta, però només el PSC ho va acceptar. A què creu que es va donar la decisió d’ERC i els Comuns de no fer-ho?

Esquerra, que té un regidor, ens va dir que la ciutadania els havia col·locat a l'oposició -tot i que agraïen l'oferiment- i farien una oposició constructiva, apostant per allò que fos bo per la ciutat, i així ho estan fent. Després hi ha els Comuns, que tenen com una bilis a tenir alguna mena de contacte amb nosaltres. L'únic que volen és treure'ns. I ens ho han dit clarament: “Nosaltres no podem formar part d'un govern si el que volem és que desaparegui aquest govern”. Bé, doncs quedeu-vos a l'oposició. 

El seu partit va arrasar a les municipals, amb 16 regidors, però a les autonòmiques és tercera força per darrere d’ERC i molt lluny del PSC. Com s’explica això?

Nosaltres vam tenir unes eleccions on el PSC va guanyar més o menys de manera ampla, i després vam tenir les municipals, on vam guanyar nosaltres també amb força aventatge. Els alcaldes i alcaldesses governem d'una manera molt transversal, molt poc ideològica, i per tant els ciutadans premien o castiguen si els seus alcaldes o alcaldesses han fet una bona feina o no. Les municipals són les menys ideològiques. Les del Parlament de Catalunya tenen una part important ideològica, però també nacional, i les més ideològiques són aquelles que es voten al Congrés dels Diputats.

Aquesta diferència entre el vot ideològic i el que no ho és es veu a Martorell?

Al Congrés dels Diputats, a Martorell, guanya pràcticament sempre el PSC. Per tant, sociològicament, el grup de gent a Martorell té aquesta ideologia, i en clau local crec que voten en funció més de com han vist la gestió del municipi en aquells quatre anys darrers. A les municipals, quan un dels candidats que es ven és del propi alcalde, s'acaben convertint una mica en un plebiscit sobre la seva obra. És a dir, si aquell alcalde t'ha agradat li fas confiança, si no, busques altres candidats. 

Martorell es va fer viral fa uns mesos per les declaracions de Juliana Canet i Roger Carandell, de Catalunya Ràdio, afirmant que era “el poble més lleig de Catalunya”. Quin missatge vol donar per demostrar el contrari?

Senzillament que no només no ho som, sinó que som un dels més macos, i un dels que ens hem transformat en positiu en els darrers anys de manera més contundent. Aquesta noia probablement no ha vingut mai a Martorell, o si ha vingut, ho va fer fa molts anys. Els vam convidar a venir i no em van contestar. I també us diré una cosa: només heu de mirar l'allau de comentaris a la contra del que van dir aquesta noia i aquest noi de gent de Martorell. Per tant, això, indirectament, també va potenciar aquell orgull de ser de Martorell. 

 "Nosaltres intentem sempre que la gent se senti orgullosa del seu poble i de la seva ciutat"

Es va arribar a plantejar seriosament que fessin el Pregó de la Festa de Primavera, o va ser només un missatge a nivell viral? 

I tant! Això sí, un cop haguéssim fet la volta i haguessin conegut el poble, però no van voler venir. 

Martorell és actualment la Ciutat del Bàsquet Català, i va ser Ciutat Europea de l'Esport l'any 2023. Què es pot fer des de la política municipal per potenciar l’esport com a eina per combatre les desigualtats socials?

Tenim un programa pioner, l'Educa360, en el qual tots els nens i nenes de Martorell tenen activitats extrascolars públiques, gratuïtes i universals, i les fan a les mateixes escoles. I l'esport és una de les activitats reines del programa que pretén lluitar contra les desigualtats infantils. Els Comuns ens deien que això ho hauríem de fer amb unes rendes determinades, però les fem universals perquè tant el nen que es pot permetre una activitat extraescolar com el que no coincideixin: no volem segregar, no volem fer les activitats dels que no s'ho poden permetre. 

Des de l'oposició denuncien que les obres al Mercat Municipal beneficiaran Lidl, que passarà a ocupar el doble d'espai que té ara. Com creu que poden els paradistes competir contra una multinacional que creix tant?

Això no és cert. És el que diuen dos regidors de 21 (els comuns). De fet, ara que vam fer la fira, vam presentar el projecte, la gent està entusiasmada. I em diuen “alcalde, quan comencem?”.

Com ho defensaria, doncs?

El que fem és renovar i ampliar el mercat municipal. No fem un centre comercial, fem un mercat on inclourem espais gastronòmics, que és el que la gent ens demana. On incorporem 174 planes d'aparcament, públic i gratuït les dues primeres hores. I on Lidl, que avui té una botiga i té una concessió administrativa fins l'any 2051, el que fa és passar de la planta soterrani a la planta baixa. Perquè a les plantes soterrani ja no hi haurà superfícies de venda. 

I això no fa créixer Lidl?

Sí, igual que creix el mercat. Creix tot. I, a més a més, hi incorporem quatre restaurants i una zona de degustació, i fem un edifici emblemàtic on resolem el tema de la mobilitat. És un gran projecte de ciutat, tenim un mercat molt potent. A més a més, incorporem una zona verda, creix l'edifici, es posa a sobre de la zona verda, s’incorpora tot a una illa i fem un equipament molt potent en el lloc més utilitzat de Martorell, que és la Rambla de les Bòbiles.