En Xavier Purroy (Lleida, 1994) és fructicultor i cap sectorial dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Quan va fer 18 anys es va incorporar a l'empresa familiar que es dedica a cultivar una explotació de fruita dolça de llavor (poma i pera) i de pinyol (préssec i nectarina). En Xavier sempre s'ha estimat la seva professió, però la desastrosa situació que està vivint del camp durant els darrers anys li està fent perdre aquesta passió.

El canvi climàtic, els alts costos de producció, el poc rèdit i les llargues i dures jornades laborals fan que la professió sigui poc atractiva i que hi hagi una greu manca de relleu generacional. El cap sectorial de les JARC adverteix que si tot segueix així, en deu anys els camps quedaran abandonats.

Com és treballar al camp?
És vocacional, no és com un altre que sigui atractiva pel salari o per les poques hores que es fan, aquí estàs perquè realment t'agrada, si no, és insostenible i inaguantable.

I les gelades de principis de setmana no han fet més que agreujar aquestes dures condicions?
El tema de les gelades, a la meva zona, és molt preocupant. I no és un cas aïllat, aquest és el tercer any consecutiu que ens gela. A sobre, estem tenint molts problemes amb les assegurances. Molts agricultors han fet l'assegurança i no l'han cobrada. És una situació molt desesperant perquè hi ha moltes famílies i petites i mitjanes empreses que es veuen sense ingressos, amb el cul a l'aire.

Les gelades han afectat greument a la producció agrícola de tota Catalunya, però sobretot a Ponent.

És el teu cas?
Sí. És el tercer any que em gela. Quines perspectives de futur tenim com a sector agrari? És una situació extrema. A més, tenim uns governs d'hipòcrites i incompetents. Fan molta propaganda sobre el sector agrari, el món rural i els productes de km 0, però després deixen morir els productes que es fan a casa. És un sector desarmat.

En tres nits només he dormit 6 hores intentant minimitzar els efectes de la gelada.

I com vius tu aquesta situació?
Jo vaig començar amb moltes ganes, però cada vegada en tinc menys. I més després d'aquests tres dies que hem viscut. Les tres nits de gelades, jo només he dormit 6 hores intentant minimitzar els efectes de la gelada. Dues hores cada dia, i al final segurament no servirà de res.

Quins beneficis obtens de la teva feina?
Tu treballes per recollir un producte, i treballes amb la il·lusió de collir la feina de tot un any. Et quedaran més o menys diners, però el que no pot ser és que treballis per perdre, i molts ho fem. Aquí hauria d'entrar la Llei de la Cadena Alimentària, però no només hauríem d'anar a cobrir els costos, això és un error. Què se suposa que som, ànimes caritatives? Hem de treballar per fer menjar gratis?

De quant són les jornades laborals?
Jo no faig 8 hores, en faig 14 o 15 cada dia. Som els esclaus de la societat, i això no pot ser. El nostre producte ha de tenir algun valor. A sobre, ens paguen no-res i després al supermercat hi ha uns preus estratosfèrics.

Què vols dir que treballeu per perdre diners?
La nectarina, per exemple, em pot costar 35 cèntims produir-la. Resulta que aquesta nectarina, al final, me la paguen a 30 cèntims. Aquests cinc cèntims de diferència me'ls he de menjar jo! I resulta que a la cadena de supermercat val 2,20 €. La diferència és gegant! Tots els problemes que tenim són per culpa de què no tenim rendibilitat de les explotacions. És tan fàcil com que ens paguin per sobre del cost de producció, que tinguem un marge de beneficis. Nosaltres som la base de la producció i, al final, som els que ens queda menys quan som el graó més important.

No pot ser és que treballis per perdre diners. Què se suposa que som, ànimes caritatives? Hem de treballar per fer menjar gratis?

Com us guanyeu la vida si us paguen menys del que us costa produir la fruita?
Els primers a cobrar són els treballadors. Els segons, els proveïdors. El que resta, per a mi, mon pare i ma mare. El sou que em queda a mi a vegades és poc i a vegades és més. Amb una nectarina puc perdre 5 cèntims, però potser amb la poma en guanyo 15. Doncs el que he perdut de la nectarina ho trec de la poma. Jo puc tindre la sort que amb un producte perdo molt, però que amb un altre puc compensar. Al final, no obstant això, el meu sou només em dona per viure, és un sou irrisori.

Per què si la nectarina et fa perdre diners, no et dediques exclusivament a la poma?
Avui dia, cal tenir varietat per anar bé. Els humans pequem de ser éssers de tendències, ens llancem al que dona calés. Si un any la nectarina es ven molt bé, l'any següent tothom en planta, i a la propera collita, les nectarines no valen un duro.

Aleshores, tens varietat per compensar les diverses demandes del mercat?
Jo tinc diverses cartes, tinc poma, pera, préssec... Si només tingués nectarina, en un any m'arruïnaria. Si perdo cinc cèntims per cada nectarina i no tinc una altra fruita que em compensi aquestes pèrdues, de què visc? Si un any una fruita no et dona molts diners, potser amb una altra pots cobrir els costos de la primera. Vas sobrevivint.

Segons la Llei de la Cadena Alimentària, s'ha de tenir en compte el cost de producció a l'hora de pagar. Com pot ser, aleshores, que cobris menys del que et costa el producte?
A l'hora de vendre el producte s'han de fer contractes, però no sempre se'n fan; no s'estableix cap mena de preu i això és totalment il·legal. I aquesta llei no hauria només de buscar cobrir els costos de producció, hauria d'anar a més. Si un quilo de pomes em costa 40 cèntims i ens paguen 41 cèntims, ja és legal. Creus que amb un cèntim de benefici a mi em resol res? Nosaltres estem produint a euros i ens estan pagant a cèntims. Es fan contractes de mínims per respectar la Llei de la Cadena Alimentària i ens estem arruïnant per cèntims. No demanem fer-nos rics, només viure del nostre producte, que tinguem un marge. Si ens costa 30 cèntims, que menys que cobrar-ne 40 o 50.

En 10 anys es jubilaran un 60 o 70% dels agricultors. Si es miren les franges d'edat de les persones que estan al sector agrari, tots tenen vora 60 anys.

Si la situació és tan negra, per què aguantes?
Perquè tinc crèdits a pagar, ja he fet inversions. No me'n puc desentendre i canviar de feina. Això, quan tu et vas a incorporar al sector, no t'ho expliquen.

Si no fos per aquests crèdits, canviaries de feina?
Amb la gelada d'enguany, tot és desesperant. Si pogués, ara mateix diria: "Aquí us quedeu" i ho deixaria tot, em buscaria una feina de 8 hores i visc tranquil. Tal com està el panorama avui dia, si algú em pregunta per fer-se agricultor li diria que s'anés cap a un altre lloc. Perquè, en aquest país, els autònoms i les petites empreses només estem castigats. El país només està fabricat per a ganduls i la gent que no vol treballar.

Quines expectatives de futur hi ha per al sector agrari?
La generació del meu pare va viure bé, es va poder guanyar la vida. A la meva generació, en canvi, anem en declivi. I les expectatives de futur no són bones. No sé si després de la meva generació hi haurà algú que es vulgui ficar al camp, no sé si algú podrà viure d'això. Perquè, qui voldria ficar-se en un sector així?

I les generacions futures?
En 10 anys es jubilaran un 60-70% dels agricultors. Si es miren les franges d'edat de les persones que estan al sector agrari, tots tenen vora 55-60 anys. En 10 anys, les explotacions quedaran abandonades. La gent no s'ho pensa, però faltarà menjar i pagesos. O el govern aposta ara, o jo no apostarà perquè es perdrà el món rural, els pobles i l'alimentació de km 0 i de qualitat. 

Mirant 30 anys enrere, el sector està pitjor? I mirant 30 anys en el futur, hi ha esperança?
Abans, amb molt poca terra anaven fent i anaven vivint. Es treballava durament, però no amb la intensitat d'ara. Ara es té més terra, però es va més just. Això és perquè els costos de producció s'han disparat, mentre que els preus que es paga als productors s'ha mantingut.

No sé si després de la meva generació hi haurà algú que es vulgui ficar al camp, no sé si algú podrà viure d'això.

I per què es dona això?
Perquè si tu a aquest comprador li demanes un preu més alt, et diu que vagis a algú altre a vendre-li. Aniràs a l'altre i et dirà que te'n vagis a un tercer. I així successivament. Com la fruita és un gènere que no pots guardar, l'has de collir i ràpidament vendre, estàs lligat: has d'entregar ràpid i claudicar amb el que et donin.

I per què no denunciar-ho?
Si ho denuncies, pots tenir la mala sort de no trobar a ningú més que et compri la fruita. Vivim amb por. Estem desemparats; és una situació molt negra i molt tèrbola. I el problema és que quan un traga, ja s'acostumen que tots han de tragar, i així va. Perquè si jo no els porto la meva fruita, saben que el meu veí ho farà.

Canviant de tema, quina afectació té el canvi climàtic a la vostra feina? Com veieu el futur?
L'afectació del canvi climàtic al camp és directa i és una preocupació perquè no sabem com s'adaptaran els nostres cultius. Els fruits tenen un cicle, i estaven adaptats al temps d'abans. Anys enrere, el fred el feia l'hivern. Ara, el fred s'allarga fins a la primavera, de forma que agafa els arbres florits. Igualment, les gelades cada vegada són més tardanes i agafen els fruits quan ja s'estan fent.

El camp és molt bonic per anar a viure-hi o anar de vacances per estar tranquil, però treballar al camp no agrada perquè les condicions són nefastes.

I això és un problema exclusiu de la primavera?
El mateix problema el tenim a la tardor. Si la calor s'allarga molt, els arbres no descansen. Els arbres necessiten unes hores de fred a l'any, i si no s'arriba a aquest llindar, l'arbre no funcionarà bé l'any següent.

La moda del turisme a la natura no s'ha traduït en un major nombre de persones que volen treballar al camp?
No! El camp és molt bonic per anar a viure-hi o anar de vacances per estar tranquil, però treballar al camp no agrada perquè les condicions són nefastes. Si la feina fos atractiva i s'hi guanyés bé la vida, de pagesos no en faltarien. El camp és molt bonic de cara a la galeria. La gent ha canviat el model de vida però només pel que fa a la zona, no per ficar-se a treballar al camp.

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, quin missatge té per al Govern?
S'ha de plantejar si realment vol un país amb sobirania alimentària. Som un país on tenim sol, aigua i terres fèrtils, tenim gent amb ganes de treballar... doncs ajudem! Som el pa del país, tenim l'aliment al costat de casa. El govern s'ha de plantejar si donar suport al sector o el deixen estar.