Les xifres encara canten: per què el català no puja als escenaris? - Diari de Barcelona
Durant els darrers mesos, navegar per la timeline de Twitter s’ha convertit en sinònim d’assistir a tot tipus de debats sobre el català. La seva presència a la ficció, als mitjans de comunicació, al nostre dia a dia… La nostra llengua és actualment motiu de discussió, que no només s’ha manifestat a les xarxes socials sinó que també s’ha traslladat a molts altres espais, tant públics com privats. El futur del català preocupa bona part dels seus parlants, especialment els joves, que mica en mica anem veient com el seu ús es va minimitzant i apropant a la irrellevància.
“La seva base territorial s’està reduint des de fa dècades, el percentatge de persones que el tenen com a llengua inicial es va reduint des dels anys 90 i la gent jove l’empra menys que el que l’empràvem la gent gran quan teníem la seva edat. Tots aquests fenòmens s’han detectat en altres llengües que s’han acabat extingint”, explica al Diari de Barcelona Carme Junyent, lingüista catalana, professora a la Universitat de Barcelona i autora del llibre El futur del català depèn de tu (La Campana, 2020).
Segons dades de l’InformeCAT 2018 de Plataforma per la Llengua, l’ONG que vetlla per la defensa del català en diversos camps, el català té 10.048.969 parlants arreu del món i més de 13,4 milions de persones l’entenen. És la segona llengua més parlada a Espanya, com apunta l’enquesta de 2019 del centre d’investigacions Pew, però també a Catalunya, on el 31,5% dels catalans la tenen com a llengua inicial, mentre que el 52,7% tenen el castellà, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Indescat) de 2018.
"El català té 10.048.969 parlants arreu del món i més de 13,4 milions de persones l’entenen"
“Si el 2003, 2.584.900 persones de més de 15 anys tenien el català com a llengua habitual a Catalunya, el 2013 només l’hi tenien 2.269.600. Durant el mateix termini, l’espanyol va passar de tenir 2.650.300 parlants habituals a Catalunya, a tenir-ne 3.172.600. Això representa un descens en el nombre absolut de persones que tenen el català com a llengua habitual, que s’ha reduït en 300.000 persones respecte de l’any 2003”, reflecteix l’InformeCAT 2018.
La música, una gran aliada
“La creació musical en català és un vehicle perfecte per arribar a un públic ampli”, afirma Carme Junyent, que creu que el fet que la música pugui “arribar sense intermediaris” i gaudir-se sense necessitat de compartir la llengua otorga un paper molt important en la protecció i divulgació del català. La música és una de les disciplines artístiques més destacades a Catalunya, que a més de ser el bressol de centenars d’artistes, és també terra de mercats musicals, festivals i cicles de concerts.
Si bé la irrupció de la pandèmia ha afectat tot el sector, el cert és que, concretament, la música en directe ha patit un fort sotrac i ha hagut d’adaptar-se a unes condicions fins ara inimaginables. Alguns festivals han optat per transformar la seva oferta i han reduït aforaments, han portat menys artistes o han allargat la programació durant més dies; d'altres han apostat pel format en línia i alguns, malauradament, han hagut d’aplaçar-se, en principi, fins el 2021, sobretot els que requerien la pernoctació dels assistents o duraven tota una nit.
És el cas de l’Acampada Jove, que enguany celebrava el seu 25è aniversari, o el Canet Rock. Precisament, aquests dos festivals són d'aquells on el català es veu més representat de tots els que se celebren al nostre país. A l'Acampada Jove, els artistes que canten en català totalment o parcial, en els últims cinc anys, sempre han estat entre un 70% i un 90% del cartell. Pel que fa al Canet Rock, l’últim lustre no ha baixat mai del 84% d’artistes que actuen en català dins de la seva programació.
El català, l’altre gran absent als festivals d’aquests estiu i inici de la tardor
Si alguna cosa s’ha trobat a faltar als concerts celebrats a Catalunya durant els últims mesos, ha estat, sense dubte, la possibilitat de contacte entre espectadors i també entre ells i els artistes. Tot i així, malauradament, cal afirmar que l’altre gran absent ha estat el català: les actuacions musicals totalment o parcial en català que han tingut lloc als 10 festivals, cicles i mercats de música analitzats no arriben al 30% de la programació total.
El primer dels festivals va ser Nits del Fòrum, l’adaptació del Primavera Sound, celebrat a Barcelona entre el 27 de juny i el 30 de setembre on, de les 65 actuacions musicals programades, només set van incloure el català (10,7%). També a la capital metropolitana va tenir lloc el Festival Grec, on els concerts es van concentrar entre el 30 de juny i el 31 de juliol. En aquest cas, de les 17 actuacions programades, vuit contenien el català, pel que arriben a poc més del 47%. Encara a Barcelona, el Cruïlla en format XXS va oferir 91 espectacles musicals entre l’1 de juliol i el 4 d’agost. D’aquests, 27 van ser totalment o parcial en català, és a dir, aquesta llengua apareixia en un 29,6% dels concerts.
El Sala BCN, el cicle estrenat aquest estiu per donar suport a les sales de concerts de la ciutat que s’han vist afectades per la pandèmia, va allargar-se del 2 de juliol al 30 d’agost, tot i que recentment han anunciat noves actuacions ben entrada la tardor. Dels 55 concerts d’aquest cicle, només vuit van comptar amb la presència del català, és a dir, el 14,5%. Al seu torn, el Fes Pedralbes va oferir un total de 59 concerts entre el 10 de juliol i el 29 de setembre, de les quals 11 van ser en català, de manera que no arribaven al 19%.
El primer festival analitzat de fora de Barcelona és el Sons del Món, que es va celebrar a la Ciutadella de Roses entre el 31 de juliol i el 15 d’agost i que va oferir gairebé un 67% d’actuacions musicals en català, ja que de les nou programades, sis el contenien. El Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, va presentar una programació amb un terç d’actuacions on apareixia el català entre el 2 i el 28 d’agost. Les Nits de l’Acústica, a Figueres, celebrades entre el 27 i el 29 d’agost, van oferir 14 concerts, dels quals 11 van ser en català, és a dir, més del 78%.
Finalment, tornant a la província de Barcelona, el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), que va combinar concerts presencials i online entre el 14 i el 19 de setembre, va programar 56 actuacions de les quals 30 van ser en català totalment o parcial, és a dir un 53,6% del total. Per últim, La Mercè d’enguany ha proposat 105 actuacions musicals, de les quals el 29,5% —31 d’elles— van ser en català.
Cal afegir que no s’han analitzat esdeveniments musicals a les províncies de Tarragona i Lleida, ja que els més importants d’aquests territoris van ser cancel·lats degut a la pandèmia, com ara l’Acampada Jove o el Festival Paupaterres.
La relació amb la llengua habitual
Amb tot, és interessant veure que la representació del català en aquests festivals, cicles i mercats està directament relacionada amb la llengua habitual dels territoris on s'han celebrat. Així, si ens fixem en Girona, on s'han analitzat tres festivals (Nits de l’Acústica i Sons del Món a l'Alt Empordà i Festival de la Porta Ferrada al Baix Empordà), s'hi han programat un total de 38 concerts, dels quals hi havia presència del català en 22: així, es veia representat en un 60% de les actuacions. Segons l’estudi ja citat de l’Indescat, en aquest territori un 54,1% de les persones tenen el català com a llengua habitual.
Pel que fa a Barcelona, s’han analitzat set esdeveniments musicals, dels quals un es celebra a Osona (Mercat de Música Viva de Vic) i sis al Barcelonès (La Mercè, Cruïlla XXS, Nits del Fòrum, Fes Pedralbes, Sala BCN i Festival Grec). Pel que fa al primer, el català s'hi va veure representat en un 53,6% d'actuacions: a l'àmbit de les Comarques Centrals, un 59,3% dels habitants tenen el català com a llengua habitual. A l'àmbit Metropolità, en canvi, el català és la llengua habitual del 27,5% (al Barcelonès el percentatge es redueix al 25%) i en aquest territori la representació del català als esdeveniments musicals va ser del 23,5%.
Els criteris de programació en una temporada atípica
La pandèmia ha provocat que molts festivals hagin hagut d’adaptar, a part dels seus escenaris i infraestructures, els seus cartells, ja que la situació ha impedit que alguns artistes poguessin viatjar per actuar o que s’haguessin de confinar per prevenir la propagació del virus. D’aquesta manera, els criteris de programació “han estat extraordinaris degut al context”, tal com expliquen al Diari de Barcelona des del Nits del Fòrum.
L’organització d’aquest festival va prioritzar els artistes “que poguessin gaudir de mobilitat per tocar o venir a tocar a Barcelona”, però també assegura haver programat “en un sentit de ‘responsabilitat cultural’, com a suport a una escena que havia perdut gran part de la feina de la nit al dia”. Pel que fa a la llengua, creuen que la percepció que al Primavera Sound es programa poc en català “no és real, o millor dit és parcial i esbiaixada” ja que “no només són els tres dies de festival al Parc del Fòrum”, sinó tota la programació prèvia i posterior, les gires on artistes locals acompanyen els internacionals i la feina de la discogràfica Primavera Labels, que compta amb artistes catalans.
Si parlem del Festival Porta Ferrada, explica al DdB Albert Mallol, el seu director artístic, els criteris de programació són “diversos”, però que en general tenen a veure amb “mantenir una transversalitat artística de qualitat, el fet de presentar un nou treball, la seva exclusivitat”, entre d’altres. Tot i així, afirma que el criteri lingüístic és un d’ells.
Quant al Mercat de Música Viva de Vic, que no és ben bé un festival tot i que s’hi programin concerts, sinó que està pensat per ser un espai que “dinamitzi la indústria de la música en directe del país i promogui la contractació de concerts de grups catalans”, segons comenten al DdB, programen “mirant d’aconseguir l’equilibri entre estils musicals i procedència del grup”. Tot i que també hi intervenen altres criteris, com ara el gènere, afirmen que “el criteri lingüístic no s’inclou en aquesta llista i no és definitiu a l’hora de seleccionar o descartar”, malgrat sí que el tenen en compte quan revisen l’equilibri de les propostes.
"Els criteris de programació “han estat extraordinaris degut al context”, tal com expliquen al Diari de Barcelona des del Nits del Fòrum"
El MMVV és un esdeveniment públic, gestionat per l’Ajuntament de Vic, així com el Festival Grec i La Mercè, que estan organitzats per l’Ajuntament de Barcelona. Concretament, l’entitat que els gestiona és l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que cita al DdB tres criteris de programació pel que fa al Grec: “Projectes de produccions especials, col·laboracions amb grups estables de la ciutat i projectes que combinen la música amb altres disciplines”. Quant a La Mercè, diuen que l’edició d’enguany “ha estat de kilòmetre zero amb grups i companyies artístiques residents a Barcelona i majoritàriament en català”.
“Per sobre de tot hi ha la qualitat”, argumenten, i afegeixen que cal “dibuixar entre tots un sistema que ajudi a fer projectes de qualitat i vetllar perquè els processos dels artistes que viuen i treballen a Catalunya tinguin bones condicions de producció”, sense citar la llengua. Sobre el fet que el barcelonès sigui un dels territoris on es parla menys català i que alhora mig milió de barcelonins vulguin aprendre o millorar el seu català, segons l’Indescat, i sobre la idea que potser per això caldria programar més música en català a la ciutat, apunten que “fer projectes culturals metropolitans no és senzill”.
Al seu temps, l’ICUB afirma que “normalment el Grec té una quota superior de programació internacional perquè és un festival internacional”, però que, com que també és un festival públic, enguany “van apostar per programar una quota superior a la dels altres anys d’artistes en català”. Ja sigui per donar suport al sector musical català o per la dificultat de programar artistes internacionals. Malgrat la xifra en general segueix sent baixa, molts festivals han augmentat la quota de música en català en les seves edicions de 2020 respecte els anys anteriors.
Dos anys després de ‘Les xifres canten’
La Plataforma per la Llengua considera el lleuger augment de la presència del català als festivals, cicles i mercats de música “un dels pocs efectes positius de la pandèmia”. Alhora, però, dubta de “si aquest canvi serà una tendència o serà, mai millor dit, ‘una flor d’estiu’ i, per tant, les següents edicions tornaran a les xifres precedents”. Insisteixen que “les xifres d’enguany s’haurien de relativitzar o ‘posar en quarantena’, perquè és un any anormal en tots els sentits” i que segueixen lluny d'allò que ells consideren “que seria normal”.
El paper de Plataforma per la Llengua en la protecció de la música en català va arribar al seu punt àlgid el 2018, quan van presentar la campanya "Les xifres canten" per denunciar el poc suport institucional que rep el sector de la música en català. El projecte partia de l’estudi "El foment de la llengua pròpia a partir de les subvencions públiques destinades a la promoció musical", elaborat per la mateixa Plataforma que va concloure que “Catalunya és a la cua pel que fa a la promoció de la música en llengua pròpia a través de les ajudes públiques”. Al text es comparen els ajuts d’organismes públics homologables a l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) entre 2015 i 2016 amb els d’altres territoris amb llengües minoritàries com són el Quebec, Irlanda, Finlàndia, Eslovènia, Lituània i el País Basc.
Plataforma per la Llengua: “Les xifres d’enguany s’haurien de relativitzar o ‘posar en quarantena’, perquè és un any anormal en tots els sentits”
Els resultats de l’estudi van mostrar que “6 de cada 10 euros dels ajuts públics a la música a Catalunya es van destinar a projectes on la presència del català era inferior al 25%”, mentre que a Eslovènia, Finlàndia o el Quebec, la proporció més alta d’ajuts coincidia amb una presència de més del 75% de les llengües pròpies. L’únic cas semblant va ser el del País Basc, tot i que no era una diferència tan desproporcionada com a Catalunya. Amb aquestes dades sobre la taula, Plataforma per la Llengua es va reunir amb festivals, l’Acadèmia Catalana de la Música, discogràfiques i l’Àrea de Música de l’ICEC.
Albert Bardolet, aleshores director d’aquesta última, els va plantejar dues opcions: o bé Plataforma per la Llengua arribava a un consens amb el sector, “o bé hi havia una ordre política de la Conselleria de Cultura per canviar aquesta situació”, expliquen al DdB. L’entitat va considerar que el consens absolut amb el conjunt del sector seria “pràcticament impossible” i que “l’única manera de canviar la situació” era per la via política. És en aquest punt quan es difon la campanya "Les xifres canten" per tal de “fer arribar la veu de milers de ciutadans —professionals i artistes inclosos— a la màxima responsable de polítiques culturals de casa nostra”, que aleshores era Laura Borràs.
La campanya va servir per posar de relleu que entre el 2015 i el 2016 gairebé el 50% de les subvencions van anar a projectes musicals on el català era menys del 25% i que el 63% de subvencions per a festivals van ser per aquells on la música en català era minoritària. A més, només tres dels deu festivals amb més subvenció tenien més d’un 25% de presència de música en català i només un tenia un percentatge de català clarament majoritari, el Canet Rock.
Aquest reportatge és la primera part d'una sèrie sobre 'La música i el català'. El segon capítol de la qual es publicarà demà.
