Núria Armengol
Per Redacció
Publicat el 25 d’agost 2020

espera nit.

de repòs, una gelera.

l’aire fred vellutat protegeix

el res que resa entre pedres.

la llengua ressegueix

fins on el glaç topa.

estar sol, la ruïna encara.

per ser fos amb aquests raigs.

fora cambra el formigó

bloc a bloc no canvia.

 

El poema és la XII, de la part "fer nit blanca" del poemari Fractura. Núria Armengol ha apostat per utilitzar un "joc de paraules i imatges en tensió" d'aquesta manera, la jove poeta, vol referenciar els bloquejos i les pors que produeix l'ansietat.

Armengol va néixer a Vic l'any 1986. Ha sigut bibliotecària d'art i ha cursat estudis literaris. S'ha dedicat a la difusió de la poesia de la comarca d'Osona a través d'un cicle de recitals a la Jazz Cava de Vic. També ha publicat llibres sobre la història de Catalunya per nens i poemes solts a l'editorial emboscall i reduccions.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —