Xile ha decidit aquest diumenge en un històric plebiscit sorgit en resposta a les protestes socials de fa un any redactar una nova Constitució i enterrar la seva actual Llei Fonamental, heretada de la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990) i vista com la llavor de les desigualtats que van originar les revoltes.

Els xilens han votat aclaparadorament a favor de l'"Aprovo" (més del 78% dels vots), l'opció que obre un procés constituent. I han triat que sigui absolutament ciutadà, encarregant la redacció de la nova Carta Magna a una convenció constitucional (79% dels vots) que estarà composta per 155 persones elegides per votació popular només per a aquesta fi.

L'opció del "Rebuig", que advocava fer reformes a partir de noves lleis però no canviar el marc constitucional que, en la seva opinió, va permetre el creixement de Xile en els últims 30 anys, ha obtingut gairebé un 22% dels vots, mentre que l'opció que la nova Llei Fonamental sigui redactada per una convenció mixta integrada a parts iguals per ciutadans i parlamentaris ha assolit gairebé el 21% de les paperetes.

Més de 14,7 milions de xilens van ser cridats a acudir a les urnes en una votació que es va celebrar en plena pandèmia del nou coronavirus i plena de restriccions sanitàries i protocols per evitar possibles rebrots. Malgrat això, la participació ha superat el 50%, el millor percentatge des que el vot va deixar de ser obligatori el 2012.

La ciutadania, la gran protagonista

El resultat posa la ciutadania en el centre d'un procés únic que va començar amb la presa dels carrers a partir del 18 d'octubre de 2019 amb massives manifestacions —autoconvocades, sense líders i al marge dels partits polítics— per a reclamar un model socioeconòmic més just.

Cel·lebració popular pel resultat del referèndum a Santiago

La rebel·lió ciutadana va motivar a la classe política a tractar de canalitzar el descontentament mitjançant un plebiscit, en el qual avui els xilens han decidit que canviaran la Constitució i que seran ells els qui conformin, de manera paritària, la convenció que elaborarà el nou marc legislatiu i de convivència del país.

Aquesta elecció de constituents es durà a terme l'11 d'abril de 2021 i la meitat dels seus integrants seran dones i l'altra meitat, homes. A més, falta debatre si hi haurà escons reservats per als pobles indígenes en la convenció.

"Avui ha triomfat la ciutadania i la democràcia. Avui ha prevalgut la unitat sobre la divisió i la pau sobre la violència. I això és un triomf de tots els xilens que estimem la democràcia, la unitat i la pau. I sens dubte, aquest triomf de la democràcia ens ha d'omplir d'alegria i esperança", ha dit el president de Xile, Sebastián Piñera, sobre el resultat del plebiscit.

El president no s'ha pronunciat públicament sobre el sentit del seu vot i es va limitar a encoratjar la participació, al mateix temps que va demanar al seu gabinet no participar en actes públics en suport a cap de les opcions.

El president Piñera dirigint-se a la nació xilena després del resultat