El primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, ha recriminat a Brussel·les que li faci "xantatge" amb els fons europeus. "No ens intimidarem, volem diàleg", ha dit Morawiecki en una compareixença al Parlament Europeu per donar explicacions sobre la sentència del Tribunal Constitucional polonès que declara la supremacia de la constitució polonesa per sobre del dret de la Unió Europea.

Morawiecki ha acusat la Comissió Europea "d'atacar" el seu govern de forma "parcial i injusta". "Les regles de joc han de ser les mateixes per a tots", ha contestat a la presidenta de la CE, Urusula Von der Leyen. La cap de l'executiu comunitari ha assegurat que una de les opcions sobre la taula és suspendre les ajudes europees a Polònia.

Així, Von der Leyen ha reclamat a Morawiecki que expliqui com pensa "protegir" els diners dels contribuents europeus de les repercussions que pugui tenir la sentència del TC. "Estic molt preocupada perquè la sentència qüestiona les bases de la UE, és un desafiament directe a la unitat de l'ordre legal de la UE. Només un ordre legal comú proporciona certesa legal i confiança mútua", ha remarcat.

Von der Leyen ha recordat que "des de fa temps" la CE dubta de la independència judicial a Polònia i que, per això, ha pres "diverses mesures", però també ha mantingut un diàleg amb Varsòvia. "Desafortunadament la situació ha empitjorat (...) i ara ha culminat amb aquesta sentència", ha lamentat.

La cap de l'executiu ha remarcat que Brussel·les ja va iniciar un procediment sancionador a través de l'article 7 dels tractats perquè el Tribunal Constitucional "no és independent ni legítim" a causa de les interferències polítiques del govern ultraconservador del partit Llei i Justícia (PiS).

Von der Leyen no només considera que la decisió del TC polonès "soscava la independència judicial", sinó que també veu en perill la protecció efectiva dels drets dels ciutadans. "Els polonesos han de poder gaudir d'un tractament igual i just com la resta de ciutadans de la UE", ha defensat. Com a guardiana dels tractats, Von der Leyen ha reiterat el seu "deure de protegir" els ciutadans: "L'estat de dret és la pega que ens uneix, és essencial per la protecció dels valors, la democràcia, la llibertat i el respecte pels drets humans".

Rèplica de Morawiecki

El primer ministre polonès ha assegurat que el seu govern defensarà la sentència del Tribunal Constitucional del país, que associacions de jutges com Iustitia veuen deslegitimat perquè part dels seus membres van ser escollits a través d'una reforma declarada inconstitucional per la mateixa institució. Segons Morawiecki les preocupacions del bloc europeu són fruit d'un "malentès" sobre aquesta resolució, que no veu diferent de les decisions judicials d'altres estats membres.

Així doncs, Morawiecki sosté que el TC polonès no ha declarat que els tractats de la UE siguin incompatibles amb les lleis de la UE. No obstant això, ha reivindicat que la constitució de Polònia està per sobre de "qualsevol altra font de dret".

El primer ministre polonès ha assegurat que el seu govern és "proeuropeu", però ha criticat que a la UE hi ha estats "de primera i segona classe" i que des de Brussel·les es tendeixi a "assenyalar" més els problemes d'aquests últims. "Els estàndards han de ser iguals per a tots", ha reiterat. Des de Varsòvia recriminen als "països rics" de la UE que tractin Polònia de forma "paternalista": "Dir que som una democràcia jove és una narrativa tràgica, Polònia té una llarga història democràtica".

Morawiecki també ha posat en el punt de mira els tribunals de la UE i els ha acusat de prendre decisions amb "creativitat legal" i no "segons el que marquen els tractats". Per això, ha proposat crear una cambra al Tribunal de Justícia de la UE que inclogui jutges dels tribunals constitucionals dels estats membres. "Hauríem de tenir un mecanisme per cooperar i trobar solucions als problemes", ha afegit.

La sentència controvertida

El Tribunal Constitucional de Polònia va dictaminar el 7 d'octubre que la constitució del país està per sobre del dret de la Unió Europea. Arran d'una pregunta del primer ministre polonès Mateusz Morawiecki, l'alt tribunal va declarar inconstitucionals algunes disposicions dels tractats europeus i va qüestionar la primacia de les normes de la UE per sobre de les legislacions dels estats membres.

Fa cinc anys que la Comissió Europea retreu al govern ultraconservador del partit Llei i Justícia (PiS) les seves reformes judicials. Ha engegat diversos procediments per sancionar el país, però l'executiu del PiS no ha fet marxa enrere i acumula una sèrie de condemnes del Tribunal de Justícia de la UE per la intervenció política en la judicatura. Ara la sentència del TC polonès afegeix més tensió a la relació entre Brussel·les i Varsòvia.

Sense resposta

La CE està analitzant encara la sentència del TC polonès abans de decidir quines mesures pot adoptar. La UE ja va activar el 2017 un procediment sancionador contra Polònia perquè, segons la Comissió Europea, la reforma judicial vulnera la separació de poders i posa en risc l'estat de dret. Aquest procés pot acabar amb la suspensió del poder de vot de Varsòvia a la UE, però és una decisió que s'hauria d'adoptar per unanimitat i que Hongria vetaria. La UE no pot expulsar a cap membre del bloc.

D'altra banda, la Comissió Europea ha obert diversos procediments d'infracció contra Polònia per la situació del seu sistema judicial, alguns dels quals han acabat als tribunals de la UE.

Per tant, ara podria optar per una eina nova per replicar a Varsòvia: tallar l'aixeta del finançament europeu a través del nou mecanisme de condicionalitat que permet aturar ajudes quan la situació d'estat de dret pot posar en risc el pressupost comunitari.