Jenrys Yovannys Medrano Mendez (Jimaní, República Dominicana, 25/05/1987), més conegut com Yomer Medrano, és un boxejador professional catalano-dominicà que compagina la boxa a El Pollo Ramírez Boxing Club amb els treballs d’entrenador personal d'aquest esport i cambrer al restaurant El Clandestino de Sarrià.

Medrano competeix en la categoria de pes superploma i el seu balanç actual és de 3 victòries (1 per KO), 2 derrotes i 1 nul. Va debutar professionalment tardanament, als 32 anys (25/01/2020), fet que el diferencia de la majoria de boxejadors de l’elit.

Quan arribes a Barcelona?
Vaig venir cap aquí el 2004. La meva mare va veure que sent un adolescent de 16 anys, Santo Domingo no era el millor lloc per a mi. A més, ella ja estava aquí i jo vivia amb la meva àvia. A Barcelona podia estar una mica més pendent de mi. Llavors vaig començar a entrenar. El 2011 ja vaig decidir entrar al món de la boxa. Va ser tot un procés. Començava tardíssim perquè sabia que hi havia boxa aquí, però abans no em motivava. Encara no estava focalitzat. 

Et vas sentir ben rebut? 
Sí. La meva mare va venir aquí el 1996, portava ja un munt d'anys. Al principi, quan vaig arribar ho veia una mica dur, però eren uns altres temps. Hi havia molta incultura, no estaven acostumats a tanta immigració sobtada. També estava el tema de les bandes i els Latin Kings. Llavors, un mateix es provocava el prejudici que hi havia. Jo, encara que estudiava aquí, només m'ajuntava amb dominicans en aquella època perquè em sentia més protegit. A vegades, és un mateix qui s’allunyar de tot. Mai he tingut cap problema aquí amb ningú, ni de racisme ni res. Em vaig sentir molt ben acollit.

Nou lloc i nova llengua. El català… 
L'idioma el porto bastant bé. El problema és que per culpa de la meva vagància mai l’he parlat, ni el vaig estudiar. L’entenc perfectament perquè vaig estudiar aquí, però no m'hi vaig bolcar. En el seu moment no li vaig donar la importància que mereixia perquè em vaig acomodar amb l'espanyol i ara el veig supernecessari. Si ara tingués facilitats per a aprendre'l... Em falta temps. La gent em parla en català i els entenc. També algunes paraules soltes les sé dir i llegir, però em fa vergonya.

Durant la teva joventut a República Dominicana boxejaves...
Sí. Vaig començar amb 11 anys, però era en horari escolar. Com que no em deixava la meva mare, ho feia d'amagat. Vaig durar poc. 

Hi ha molta diferència entre la boxa dominicana i la catalana?
Sincerament, allà veig més nivell. És una escola diferent, un estil diferent i molt potent. Hi ha més nivell perquè lluiten més. Aquí es competeix molt poc. Si no competeixes sovint, no treus el millor de tu. 

Pot ser que allà s'aposti més per aquest esport?
Bastant més. I això que no hi ha ajudes econòmiques. La República Dominicana, a diferència d’aquí, és un país molt pobre. La federació d'allà no té diners si la compares amb la d'aquí. Fins i tot, no pagues per estar a la federació. Vas al gimnàs, boxeges i no pagues. I si destaques, entres dins la policia nacional o l'exèrcit i entrenes com a part del cos. Tu ets boxejador i et paguen el sou de policia. Llavors, entrenes, però tens feina. És un plus i et motiva.

Com compagines el teu treball en el bar amb la boxa, amb ser entrenador personal? 
És una bogeria. Trec temps que no tinc i vaig de cul el dia sencer. Al matí m'aixeco i corro. Després, porto el nen al col·legi. Vaig al restaurant i quan surto, si no tinc entrenament personal aquell dia, entreno jo. Si no, entreno al matí i vaig fent. Els meus dies estan molt aprofitats des que comença el dia fins que es pon el sol. 

Guanyar-se la vida amb la boxa és molt complicat… 
Súper... A Barcelona no es pot, ni a Espanya et diria. Necessites firmar per a algú important, un mànager que et porti bé, i també depèn de la teva motivació, has de saber-ho portar. El món de la boxa és molt sacrificat, però per decisió pròpia. Tu vas per un objectiu, hi aboques moltíssims esforços i, sovint, no obtens cap mena de recompensa

I les marques acostumen a apostar molt pels boxejadors?
Res. Com a molt et regalen els guants. Això algunes marques, i demanen molt a canvi. Si veuen que sobresurts i destaques molt, aquí sí que potser s’interessen més. Però un xaval que comença amb molta una il·lusió i no destaca gaire, oblida-te'n. 
 
Com influeix el fet de tenir un bon entrenador? 
Un bon entrenador és com el teu pare, et motiva, et... El meu mestre és el Pollo Ramírez. Ell era boxejador i coneix de primera mà el sacrifici que hi ha al darrere. Tenim un fort vincle, un afecte molt important entre mestre i el boxejador. I això és el que et motiva, perquè a vegades arribes al gimnàs i no tens ganes de res o estàs una setmana sense anar-hi. Ell es preocupa per tu, et truca i et pregunta com estàs. Has de tenir una persona propera que et vagi incentivant per poder arribar a alguna cosa, pel teu compte és molt difícil. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Yomer Medrano (@yomermedrano)

En quin moment veus que pots fer carrera professionalment? 
Jo mateix no m'ho creia. Sempre un té aquesta incertesa. Vaig acceptar que hauria de sacrificar-me encara més. Perquè treballava, entrenava i estava amb la família. Llavors, ser professional és un extra perquè és més seriós, els cops són més durs i has de tenir un físic molt més potent. M'ho vaig creure més, que gairebé mai m'ho havia cregut. Al final, nosaltres mateixos ens posem límits. En el meu cas, l’edat i que no tinc el temps que altres tenen. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Club Boxa Barcelona (@clubboxabarcelona)

Explica’m els teus primers combats
El primer combat em va anar bé. Gràcies a Déu, vaig tenir un molt bon debut. La segona vegada, treballava de nit en un escorxador i quan sortia, anava a entrenar i d’entrenar al llit per dormir una estoneta abans de tornar al treball. Vaig preparar-me pel segon combat així i el vaig perdre. A més, vaig lluitar amb un boxejador molt bo. Vaig baixar bastant de pes i això em va motivar més. I després d'haver perdut, aquell mateix any, vaig anar a Torrelavega. Una promotora molt important ens va trucar per boxejar. El vaig guanyar, però van donar el combat per nul. Quan guanyes fora, et donen nul.

Tens algun repte en ment? 
Sí. Vull debutar al campionat d'Espanya. Aquest és ara mateix el meu objectiu: preparar-me bé.

Com és l'organització de la boxa aquí a Catalunya o a escala estatal? 
En l’àmbit nacional i a Barcelona, ho veig fatal. No veig cap ajuda pels boxejadors que realment estan enfocats a fer quelcom. Des del meu punt de vista, és un negoci on es lucren els que el dirigeixen i s'aprofiten de la voluntat, dels boxejadors i la joventut, que en tenen moltes ganes. No guanyen res a canvi i es parteixen la cara perquè els agrada.

Qui ho dirigeix?
La Federació Catalana i el president de la federació. Són els que remenen les cireres. A més, hi ha un munt de clubs aquí amb prou gent bona. Però no es porten entre ells, com el món de la política. Existeixen favoritismes entre clubs i depèn de quin club no crida a l'altre quan organitza vetllades. Les vetllades costen molt d'organitzar, els clubs han de gastar-se ells els diners. La federació no aporta el que ha d'aportar, has de pagar a l'ambulància, els metges, els àrbitres, etc.

(...)
I cal demanar els permisos a la federació perquè et deixin fer l’esdeveniment. Tot això costa diners. Per a un grup de boxejadors amateurs, en un lloc on no hi ha molta afició per aquest esport, això no ven. Llavors, t'ho has de pagar tu i es fan poques vetllades. Per això, en teoria, no es paga als boxejadors ni se’ls dona cap recompensa.

Creus que les institucions haurien d’intervenir en aquesta problemàtica? 
Sí, crec que hauria de prendre mesures en aquest sentit. Aquí tenim molt talent. Molts xavals són molt bons, tenen molta voluntat i necessiten un incentiu, alguna cosa que els ajudi. Madrid està molt millor organitzat. Aquí, comparat amb com era la boxa durant la dècada dels anys 30, segons el que he llegit sobre la història de la boxa a Catalunya, està pel terra ara mateix. D'aquí poc desapareixerà la boxa a Catalunya. 

Per tant, hi ha molt més nivell que a Madrid, però allà s'aposta més i està més organitzat.
Exactament. Quan es fan els campionats d'Espanya, en teoria poden participar els boxejadors de tot el país. D'aquí hi van poquíssimes persones i és perquè no es fan cap eliminatòria prèvia perquè vagin als campionats. Com que no volen, els és igual. Llavors, per exemple, quan hi ha campionats de la Federació de Madrid, enfocats per a competir als JJOO, criden a segons quins gimnasos: “Escolta, tens boxejadors d'aquest pes, me'ls envies?”. No és una cosa organitzada, que es faci una eliminatòria perquè els millors d'aquí vagin a lluitar a Madrid. Ho fan a ull. Per això hi ha molt pocs catalans a la Federació Espanyola de Boxa. Com no hi aposten des d’aquí, no van més enllà.

Yomer Medrano en el seu combat més recent contra Manolo Bacchini, el 02 de desembre de 2023.// Jaume Archiles

El bon nivell que hi ha aquí està relacionat amb l’arribada en aquests últims anys de persones de països on la boxa està molt més present? 
Sí. Cada vegada hi ha més persones de fora en la boxa catalana. I això també aporta bastant nivell. Igualment, hi ha gent d'aquí que té nivell, però arriba un moment que ho acaben deixant perquè es cansen. Ara mateix hi ha més gent de fora com jo, perquè potser no volem tant, ens conformen amb això. Però si tot continua igual, s’acabaran cansant també. Fins que no s’ajudi el boxejador i la federació s’involucri més, aquí no hi haurà cap campió.

Parlant de sacrifici, el procés de posar-se en forma amb el pes pactat pel pesatge…
És dur. Fa un mes que menjo només el necessari i em controlo. Quan menjo al migdia, súper poc, sempre el més net possible. Intento menjar més proteïnes i menys hidrats. Alguna cosa que m'alimenti i que no m'engreixi. Sobretot peix, molta aigua i evito dolços. És sacrificat perquè em ve de gust. Soc llaminer, m'agrada tot.

Si tu no dones el pes que et demanen, hi ha alguna sanció o no es combat directament? 
Un cop pactem el pes, hem de complir els dos. Si no, és una falta de respecte cap al rival. I depèn del que diguin l’entrenador i ell, no es boxeja aquell dia. La boxa és molt de paraula, de senyoriu. En un títol d’entremig, pactes un pes, està escrit i tot, si tu no compleixes, es competeix, però no optes pel títol i, depèn de com, pagues una sanció econòmica.

Com veus la boxa femenina? 
Ara mateix estic veient que hi ha molt de nivell aquí, m'agrada molt. Cada vegada les noies s'hi presten més. Ja no veuen la boxa com un esport d'homes, es peguen i es destrossen. Les noies són canyeres i cada vegada en veus competir de més joves. Fins i tot ho veig més futur que la boxa masculina. Encara més si tenim en compte el rumb polític del país i la lluita feminista. Penso que la federació apostaria més per elles.

Quan serà el Campionat d'Espanya?
Encara no hi ha dates. Per poder entrar al rànquing haig de fer dos combats més (en data de la publicació de l’entrevista, una). Una vegada fets, triarien on seria el combat per sorteig, si vaig allà o el meu oponent ve aquí.

Tens algun ritual o mania abans d'entrar al ring?
Sí, tinc una mania: m'agrada pujar ràpidament, excitat, decidit. Tu entres al ring a vida o mort. Quan ets aquí a dalt, estàs sol, per molta gent que tinguis als voltants. Llavors, entro com dient: “Aquí estic jo”. Salto, em moc, saludo… També em senyo bastant perquè soc creient i m'agrada.

Com a boxejador, quina opinió tens de La Velada del año d'Ibai? 
Ho veig bé de cara a la boxa perquè atreu cada vegada més públic i incentiva als joves a lluitar per les seves metes. Encara que les persones que competeixen no en saben, tenen el seu mèrit perquè es preparen sent conscients del que faran i mai haver boxejat. Els xavals que ho veuen, que mai han anat a una vetllada, se'ls desperta l'interès i diuen: “Jo això també ho puc fer”. I això també els motiva a fer esport, sigui boxa o un altre.

Medrano (dreta) amb Jorge 'El Pollo' Ramírez el 2018, quan era amateur.// Instagram: @yomermedrano

Quin consell li donaries al Yomer que començava a boxejar? 
Li diria que no ho deixi, que continuï treballant. Al principi va ser difícil, però quan alguna cosa és difícil,  si continues i continues, després segur que és fàcil. Que continuï fent el procés que està seguint ara. I que continuï aprenent de tot això. La boxa, com l'esport en general, és com una meditació: cal estar-hi sempre, tenir una disciplina, continuar insistint i treballant. El dia menys esperat arribarà l'oportunitat d'aconseguir el teu somni o d'aconseguir alguna cosa que t'ajudi a aixecar-te d'on estàs. Això en el món de l'esport i a la vida.

Com veuen des de casa que tu siguis boxejador? 
La meva parella i el meu fill ho veuen bé, però, naturalment, des del seu punt de vista. No amb el sacrifici que el veig jo. Ells ho veuen com que ‘“fa esport, li agrada i ja està”. 

Has tornat a Santo Domingo?
Bé, ja han passat 11 anys des que vaig anar-hi per últim cop. Fa molt temps perquè són molts diners. Volia anar-hi amb els meus fills perquè coneguessin a la meva àvia, però va morir recentment. Sento que he d'anar per a retrobar-me amb els meus amics, els meus cosins, la meva família. Respirar els aires d'allà. Molts cops, quan hom marxa del seu país sempre vol tornar per sentir-se una mica d'on és. Jo no soc ni d'aquí ni d'allà. Ara mateix estic als llimbs. És millor anar a República Dominicana, trobar-te de nou i després tornar perquè també enyores el que tens aquí. Al cap i a la fi, porto la meitat de la meva vida a Barcelona.

Jorge Ramírez i Xavi Moya eren íntims amics. Moya entrenava on estava el Pollo Ramírez i el va treure a boxejar en diverses vetllades. Per aquest motiu, la vetllada organitzada pel Pollo Ramírez Boxing Club, juntament amb Ali Promotions i Charlie celebrada a Gavà el 2 de desembre, va anar dedicada al boxejador català.
Xavi Moya va morir d’un accident de moto a Barcelona el passat 18 d’octubre a l’edat de 55 anys.

En aquest esdeveniment, Yomer Medrano va aconseguir derrotar el seu rival, l’italià Manolo Bacchini. Un combat molt intens i disputat, decidit pels punts. També van haver-hi una quinzena de combats amateurs i dos més de professionals, on destaquen les victòries del debutant professional Junior Ramírez i d’Abigail Medina per KO.