"Mai m'han agradat les injustícies i crec que és bo reflectir-ho en la música i més en els temps que vivim". Així respon Yung Rovelló, artista maresmenc, quan parlem sobre el seu darrer tema, Tot allò que els molesta. El tema va ser gravat poc després que es dictés la sentència on s'obliga un 25% de castellà a les aules, i reivindica la cultura catalana i les injustícies de l'Estat espanyol. Al tema esmenta els casos de Valtonyc i de Pablo Hasel, i quan li demanem si té por que les seves lletres li causin problemes, respon tranquil: "No crec que digui res a la cançó que pugui passar-me factura, és més, no veig que hagi de passar-ne a ningú, però bé en aquest país mai se sap". 

Yung Rovelló va començar la seva aventura a finals del 2018, amb cançons autoproduïdes juntament amb 'El Armario' i molt influenciat pel hip-hop i el trap americà. Des dels seus inicis, però, sempre ha verbalitzat la seva ideologia i no se n'amaga. El jove ressalta la importància de ser coherent: "Si als meus amics els explico històries d'amor, escriuré sobre històries d'amor. I si al mateix temps ens queixem del sistema, de les sentències o d'injustícies socials, escriuré també d'això, no hi veig cap diferència". 

Tot i començar autoproduint els seus temes, posteriorment es van incorporar Jordi Roigé (Lokevivi) com a productor principal del grup i David Garrido com a baixista i corista del col·lectiu. Sense oblidar les seves principals influències, la música festiva catalana i popular han anat agafant una major presència en les seves creacions.

Aquesta festivitat es pot percebre en temes com Entrant a barraques, en col·laboració amb The Tyets, que parla de la necessitat de tornar a les festes majors i que va ser un avançament del seu àlbum debut Seny i Rauxa que va treure a l'octubre. Yung Rovelló no para i ahir va publicar Me'n recordo, un tema junt amb Mama Dousha que ressalta la festivitat del seu so. 

De quina forma ser del Maresme afecta i influencia la teva música?
Crec que és un fet important, al final la nostra comarca malviu del turisme i té una diferència molt clara de poders adquisitius, moltes segones residències i molts treballs precaris. Tenim l'escolta més gran de cambrers i no només per tenir la universitat de Sant Pol, sinó perquè realment moltíssims joves i no tan joves vivim de l'hostaleria. Però no una hostaleria professional, sinó mal pagada sovint. 

I es percep a les teves cançons?
Sí, això es reflecteix en les meves cançons. Alhora, tenim els camps de Sant Cebrià i zones molt rurals, les maduixes al nord i els vins a la zona sud de la comarca. Estar prop de Barcelona fa que els preus siguin elevats i els sous baixos. Tot aquest conglomerat, sumat al comerç local que queda a algunes vil·les, fan que tinguem molt sentiment de poble, tot i viure en petites ciutats, i estar molt connectats. I tot això crec que es pot veure clarament en les meves cançons.

"Ens agrada molt experimentar amb estils nous i marxar de la zona de confort, ben segur que acabarem fent una batxata"

Per què comença a tenir la música catalana festiva més importància a les teves cançons?
Perquè m'encanta i és el que he consumit tota la vida. Alhora ens agrada molt experimentar amb estils nous i marxar de la zona de confort, per això intentem fer coses diferents. Ben segur que acabarem fent una batxata o alguna cançó amb ritmes tropicals i caribenys més endavant, ens encanta experimentar. 

D’on et ve la influència urbana del trap americà i hip-hop? Com comences a aficionar-te per aquesta música?
He consumit moltíssima música des de petit i quan vaig començar a tocar la bateria em va atrapar el jazz, i dins el jazz vaig començar a veure molts samples a temes d'hip-hop i a interessar-me més per aquesta cultura. Mai se m'ha donat bé pintar, tot i haver-ho intentat de petit, i del ball ni parlar-ne. Però el rap, provar i indagar en músiques per poder usar-les, sembla que ens va una mica millor i per això és el que fem. 

"Mai se m'ha donat bé pintar i del ball ni parlar-ne. Però el rap, provar i indagar en músiques per poder usar-les, sembla que ens va una mica millor" 

Comences amb 'El Armario', i progressivament l’equip es va ampliant amb Lokevivi i David Garrido. Per què vas augmentant Yung Rovelló?
Al final com a MC has d'anar provant sons i diferents persones, no cal sempre fer els beats o cançons amb la mateixa gent, tot i que és interessant treballar conjuntament, almenys durant un temps amb el mateix cercle per poder evolucionar. Ara estem treballant moltíssim amb el Loke, però res no diu que cadascú acabem trobant camins separats. No és dolent, sempre s'ha de treballar motivat i quan una cosa no motiva, no passa res per canviar i buscar motivació externa o en altres persones. Amb el Loke ara mateix estem molt "focus" en crear sons i fer moltíssima música i segur que s'acabarà sumant gent més endavant. Als directes sobretot volem acabar sent molts a l'escenari i portar el show a un altre nivell.

Yung Rovelló “té molt a dir i molt del que queixar-se”. De què et vols queixar?
De tot el dit abans: mai m'han agradat les injustícies i crec que és bo reflectir-ho en la música i més en els temps que vivim. N'estic fart de gent que em canta que té Lamborghinis, perquè ni tinc ni en tindré mai. Prefereixo que m'esvaeixin de la realitat o que em parlin d'aquesta, sentir-me identificat amb el que em canten i per això jo intento escriure lletres amb què la gent del territori se'n pugui identificar. De mirar Plats Bruts o d'anar a fer una calçotada, no de donar voltes amb un Ferrari.

"Jo intento escriure lletres amb què la gent del territori se'n pugui identificar, de mirar Plats Bruts o d'anar a fer una calçotada, no de donar voltes amb un Ferrari"

Parlant de reivindicacions, davant la impotència de sentències injustes, les ganes de lluita, la reivindicació, l’amor per la cultura, la llengua i la terra, publiques Tot allò que els molesta. Per què has fet aquesta cançó?
Perquè crec que era necessari aixecar la veu i dir: "Aquí estem". Ningú dubta de la condició política de molts dels cantants o grups catalans, però a vegades va bé recordar-ho. No vull que m'acabi escoltant gent que si sabés que penso em deixarien d'escoltar, prefereixo que sàpiguen ben clar que penso i després m'escoltin, que no hi hagi sorpreses. I alhora ser coherent: si als meus amics els explico històries d'amor, escriure sobre històries d'amor, i si al mateix temps ens queixem del sistema, de les sentències o d'injustícies socials, escriure també d'això, no hi veig cap diferència.

"No vull que m'acabi escoltant gent que si sabés que penso em deixarien d'escoltar, prefereixo que sàpiguen ben clar que penso i després m'escoltin"

Valtonyc, Pablo Hasel… No tens por que no callar-te et passi factura?
No crec que digui res a la cançó que pugui passar-me factura. És més, no veig que hagi de passar-ne a ningú, però bé en aquest país mai se sap. Però que la meva cançó pugui ofendre alguú... al contrari, són referències de la terra cantades d'una forma més o menys agressiva o hardcore. Si a algú li molesta, que no l'escolti, que no passa res, igual que jo no escolto cançons d'altre caire. Una mica de relax que a vegades intentem buscar-li massa peus al gat quan no hi ha res més enllà.

Ets un antifeixista destinat a l’Ebre?
Estic a l'Ebre per motius d'estudis i m'encanta aquesta part del país, i si pogués m'hi quedaria molt temps, tot i que és cert que el Maresme tira molt. Sóc antifeixista perquè no entenc com es pot no ser-ho però en l'àmbit internacionalista, no tant de territoris.

"Sóc antifeixista perquè no entenc com es pot no ser-ho però en l'àmbit internacionalista, no tant de territoris"

Ets purista? Consideres que és important el purisme per salvaguardar el català?
No tinc clar que significa purista. Crec que salvar el català depèn de parlar-lo, sigui bé o malament, però parlar-lo i sobretot consumir-lo.

El 22 d’octubre vas treure el teu àlbum debut: Seny i Rauxa. Què consideres que diu de tu aquest àlbum? Com representa Yung Rovelló?
Tot. Crec que s'ha d'escoltar de dalt a baix, hi ha una història de superació i de ganes de fer música amb molts estils diferents. Tot això amb els pocs estímuls que ens permetia la pandèmia, crec que és un disc que està molt bé i on hi trobaràs de tot: des de crítica a festa, per això el títol.

"Crec que salvar el català depèn de parlar-lo, sigui bé o malament, però parlar-lo i sobretot consumir-lo"

Dimarts vas presentar Me'n recordo, juntament amb Mama Dousha. Què pot esperar-ne el públic?
Festiva i divertida, som col·legues, ens vam ajuntar i va sortir això en molt poca estona realment. Ens ha anat molt bé aquesta cançó per conèixer-nos més i crec que sortiran més coses més endavant. Ara mateix estem fent moltíssima comunitat amb el Bruno (Mama Dousha), l'Spxxn P o amb el Pol Bordas. S'està gestant un grupuscle que farà grans coses per la música en la nostra llengua.

Qüestionari ràpid a Yung Rovelló