Les primeres passes del nou govern municipal de Jaume Collboni han aixecat polèmica. El consistori ha engegat el seu primer gran projecte: el Pla Endreça. Aquest Pla està destinat a solucionar els problemes de seguretat, neteja i disposició de l’Espai Públic, que segons el darrer Baròmetre Municipal són els temes que més preocupen a la ciutadania de Barcelona.

L’estratègia preveu “intensificar la vigilància pel que fa a les conductes incíviques”. Això s’ha traslladat en una operació per a aturar la feina dels manters a la ciutat, en una estratègia policial que no es veia des del 2019, quan el govern de Colau va intentar pal·liar la qüestió. Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra van fer un gran desplegament el cap de setmana passat requisant fins a 11.000 peces que es venien al carrer. 

Jaume Collboni expressava l’any 2019 que els manters “eren un problema residual”. Ara al govern, una de les seves primeres mesures ha sigut posar el focus mediàtic i policial en ells, deixant-los sense recursos per poder tirar endavant. Un dels protagonistes d’aquesta història és Albert Batlle, tercer tinent d’alcalde i director de l’Àrea de Seguretat.

El regidor del PSC va ser el promotor de l’ofensiva contra el col·lectiu manter durant el segon govern de Colau, afirmant que era inadmissible que el primer que veiessin els turistes de la ciutat fossin ells. L’historial del Sr. Batlle és extens. L’expresident del districte de Sarrià - Sant Gervasi s’ha mostrat a favor d’expulsar els menors no acompanyats del país en diverses ocasions.

L’ajuntament s’ha fet ressò de les seves actuacions via xarxes socials, mostrant-se orgullós. Malgrat l'intent del DdB de parlar amb l'Ajuntament de Barcelona, ha estat impossible recollir la visió del govern municipal sobre si es prendrien mesures de reinserció social i conciliació amb el col·lectiu manter, cosa que han afirmat que farien en moltes ocasions. 

L'exclusió, un fenòmen estructural

El problema de la inclusió social de les persones migrades és una de les claus per entendre la problemàtica que la ciutat arrossega des de fa anys. La gran majoria de persones que fan aquesta feina no tenen altres possibilitats d’ingressos a causa de la dura llei d’estrangeria de l’Estat espanyol. Ho referma Lamine Sarr, que forma part del Sindicat de Manters: "El top manta no és un desig, és una obligació. Quan una persona arriba aquí i no té els mitjans per a treballar, surt al carrer a vendre".

El representant del col·lectiu de manters afegeix que la venda ambulant és el primer que troben quan arriben a Barcelona i denuncia que no s'ofereixen solucions, ja que "no volen acabar amb el top manta perquè tots s'estan aprofitant". Sarr sosté que policia i govern utilitzen la situació d'aquestes persones vulnerables per a reprimir-les: "És la trista realitat".

Salut mental en joc

A més a més, la precarietat que viuen els i les joves migrades genera situacions de malestar mental molt elevades. Aquest és un dels factors claus que fa que no puguin prosperar ni sentir-se part del conjunt social de la ciutat i del país, ja que els falten recursos. L’Administració no els considera com a ciutadans, tot i la seva voluntat de ser-ho.

Xifré Ramos, psicòleg i activista, ho explica així: “Tot el que té a veure amb els joves migrats a Catalunya, siguin menors o no, és un fenomen estructural. Ells es volen quedar a Catalunya. Que hi hagi sindicats és una mostra de la seva voluntat de formar part del teixit social del país”. 

I afegeix que, pel que fa a les persones joves migrades, "cal pensar que la resposta que es troben en l'àmbit administratiu és el silenci. Ho perceben així. Els menors tutelats estan de dos a quatre anys esperant una resolució". "Els genera frustració i humiliació, sent ja persones vulnerables”, lamenta. "Tot recordant que al llarg d’un viatge migratori viuen moltes pèrdues, i s’esperen del país receptor una ajuda per poder recuperar el sentit pel qual han volgut emprendre aquest viatge”. 

“Europa serà plural, mestissa i multicultural, hi hagi els governs que hi hagi. No som conscients que vivim a sobre de l’Àfrica. Les polítiques han d’estar a l'altura d’aquest fenomen estructural. Han de ser clares i contundents, no taps per contenir quelcom que és ja real", diu al Diari.

Algunes entitats com el mateix sindicat manter de Barcelona s’han pronunciat a les xarxes socials sobre el que està passant aquests dies. També ho ha fet la CUP, denunciant la vulnerabilitat en què els posen i el missatge polític que el nou govern envia. 

Aquestes mateixes no només critiquen l’increment de l’agressivitat administrativa, política i policial, sinó que també parlen de la gravetat de la retòrica que el govern municipal està utilitzant.

La realitat és que el consistori ha reobert una qüestió que semblava aparcada, amb una sèrie d'actuacions que per als defensors dels drets humans criminalitzen el col·lectiu dels venedors ambulants. La principal preocupació dels barcelonins no era precisament el top manta. I molts lamenten que, ara, l'augment de la repressió per part de Collboni, Batlle i el seu equip de govern complica, més del que ja ho és, la vida de persones vulnerables.