1. La convivència a l'espai públic

La violència, la brutícia, el soroll, especialment el relacionat amb l'oci nocturn, han portat de cap tots els grups municipals aquest any 2022, en què s'han deixat veure les seqüeles de l'epidèmia de la covid en la vida quotidiana de la ciutat.

No en va, les enquestes municipals assenyalen que per als barcelonins la seguretat i la neteja són els majors problemes de la capital catalana i la seva millora la principal petició que fan a l'ajuntament.

Entre les mesures per millorar la convivència destaca la creació de les zones acústicament tensionades en les quals es redueix i avança l'horari de tancament de comerços, restaurants i terrasses, i d'altres activitats que generen soroll a la nit.

2. La nova contracta de neteja

La implantació de la nova contracta de recollida de residus i neteja, el major contracte de l'Ajuntament de Barcelona, que marcarà com s'aborda aquest servei durant 10 anys, ha generat polèmica.

Els canvis i el reforç en el servei que comporta no han aconseguit impedir dues convocatòries de vaga dels escombriaires ni pal·liar la preocupació per la neteja de la ciutat dels barcelonins, que en les enquestes assenyalen la neteja i la inseguretat com els principals problemes de la ciutat.

La prohibició de fumar a les platges és una altra de les novetats d'aquest any que contribueix a la neteja d'una ciutat més saludable.

3. Les grans obres del mandat

Aquest any han destacat obres importants com la Superilla de l'Eixample, les transformacions de la Rambla o la Via Laietana i la unió del Tramvia per la Diagonal.

Aquestes obres han afectat els desplaçaments diaris, per bé o per mal, com també ho han fet l'obertura dels túnels de Glòries, la continuïtat en la transformació de l'avinguda Meridiana i les obres al Metro i en les infraestructures ferroviàries.

La construcció d'habitatge públic, la pacificació dels entorns escolars i la transformació de les terrasses després de la seva ampliació durant la pandèmia han provocat també obres a tots els districtes.

4. Les renúncies inesperades de líders

En un any ja prelectoral, dos alcaldables, Elsa Artadí (Junts) i Luz Guilarte (Cs), han deixat el consistori inesperadament i han renunciat a encapçalar les candidatures, la primera per motius personals i la segona per una revolta interna en el seu grup.

Des de la tardor, el grup municipal de Ciutadans està immers en una crisi, amb el seu president, Paco Sierra, expulsat del partit i sense candidat a l'alcaldia a cinc mesos de les eleccions

Junts ha trigat mig any a sortir de la seva crisi de lideratge després de la marxa d'Artadi i ho ha fet de la mà de l'exalcalde Xavier Trias, que ha acabat acceptant tornar a presentar-se per al càrrec.

El PP està en suspens, amb un president, Josep Bou, que ha renunciat a ser el candidat i que ja ha anunciat que se n'anirà tan aviat com el partit triï el seu nou alcaldable.

5. Els alcaldables confirmats

En canvi, aquest any 2022 s'han confirmat el lideratge del presidents dels grups municipals de BComú, l'alcaldessa Ada Colau; ERC, el regidor Ernest Maragall; PSC, Jaume Collboni i Valents, Eva Parera. Tots ja han estat escollits candidats a l'alcaldia, escalfant motors per a una llarga campanya electoral.

6. Colau als tribunals

Per als comuns, el pitjor de l'any ha estat que l'alcaldessa Ada Colau hagués de declarar davant el jutge com a acusada de malversació i prevaricació per la querella per les subvencions municipals a entitats socials amb les quals ha tingut vinculació, com la PAH i el DESC.

El jutge va arxivar la causa contra l'Ajuntament de Barcelona al juliol però l'Audiència de Barcelona va ordenar reobrir-la al novembre i continuar investigant.

7. Guerra a Ucraïna

La invasió d'Ucraïna per part de Rússia al febrer ha tingut una resposta sense fissures per part de l'Ajuntament de Barcelona, que des d'un primer moment la va condemnar, va reclamar la retirada russa i sancions econòmiques al govern de Putin, i es va abocar en l'acolliment de refugiats i suport als ucraïnesos que pateixen les conseqüències de la guerra al seu país.

L'elecció de Kíiv com a ciutat convidada a les festes de la Mercè 2023, les dues visites llampec a Barcelona de l'alcalde de la capital ucraïnesa, Vitali Klitschko, aquesta tardor, i la recent de l'alcaldessa Ada Colau a la ciutat en guerra, han fet palesa l'aliança.

8. Ciutat de congressos i esdeveniments

Després d'ostentar la capitalitat de l'Alimentació Sostenible, Barcelona ha aconseguit aquest any ser la seu permanent del Congrés del Mòbil, fer història com a ciutat de sortida de la primera data de la Vuelta Ciclista a Espanya el 2023, a més d'aconseguir dos esdeveniments internacionals de prestigi més: la Copa de l'Amèrica de Vela 2024 i la capital de l'arquitectura 2026.

9. Adéu a l'hiermitatge i als JJOO d'hivern

En canvi, no serà seu ni de la sucursal del museu de l'Hermitage ni dels JJOO d'Hivern 2030, després que els promotors de tots dos projectes hagin tirat la tovallola o no hi hagi hagut consens.

En aquestes dues iniciatives, al costat de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona-el Prat i la proliferació de superilles, hi ha hagut clares diferències entre els socis del govern municipal, comuns i socialistes, que han expressat sovint criteris oposats.

10. Seguretat i convivència

La inseguretat i els conflictes de convivència són algunes les qüestions que més han preocupat els barcelonins, encara que els fets delictius estiguin per sota dels registrats abans de la pandèmia.

Les agressions, una mortal, i el vandalisme, van marcar les primeres festes de Mercè que es van celebrar per primera vegada sense restriccions des que va començar la pandèmia de la Covid el 2019.